Història Antiga de la Península Ibèrica: Noms, Roma i Romanització

Noms de l'antiga península Ibèrica

La situació de la península Ibèrica va fer que des de temps antics es cregués que era terra de misteri i de llegenda. Les aventures d'Hèracles, el jardí de les Hespèrides, la creença que més enllà de l'estret de Gibraltar no hi havia terra habitable i que, per tant, era la Finis Terrae. La península Ibèrica s'anomenava Hespèria.

Al segle XI aC, els grecs van colonitzar la part occidental de la costa i la van anomenar Ibèria a causa de les tribus que hi habitaven (els ibers). Hispània va ser el seu nom definitiu. L'origen d'aquest terme es troba en la colonització fenícia (anterior a la grega). Gades o Gadir (Cadis) és l'enclavament més antic. S'ha volgut creure que Hispània és un topònim fenici que significava "en terra de conills", a causa de l'abundància d'aquests animals.

Romans i cartaginesos a Hispània

Al segle III aC, els cartaginesos van començar a guanyar territori per tota la península. El 226 aC, davant l'expansió dels púnics a la península, Roma va promoure la signatura de l'anomenat Tractat de l'Ebre, que feia que aquest riu fos el límit. El líder dels cartaginesos, Anníbal, va conquerir Sagunt (al nord de l'Ebre), i així va començar la Segona Guerra Púnica.

Segona Guerra Púnica

Tropes romanes van desembarcar a Empòrion (Empúries) i van anar baixant fins a l'Ebre. Es va construir Tarragona. Roma, tan sols es limitava a causar problemes als cartaginesos. Després d'algunes desfetes al sud de la península, Cartago Nova va ser presa i Gades (Cadis) es va lliurar als romans el 206 aC. Comença la romanització.

La conquesta i la romanització de la península Ibèrica

A principis del segle II aC, els territoris conquerits per Roma ocupaven Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Publi Corneli Escipió va organitzar la fundació d'Itàlica, que actuava com a centre de la romanització.

Resistència a la colonització romana

El Stipendium era un pagament imposat a la població conquerida, equivalent a un tribut. A mitjans del segle II aC, el líder Viriat es va convertir en el símbol d'aquesta resistència, i amb la tàctica de guerrilles, va causar problemes a les tropes romanes fins que va morir a causa d'una traïció. Fins al 133 aC no va caure la ciutat de Numància i, amb aquesta, es va consolidar la presència romana.

La importància de les ciutats

Roma no va deixar de fundar ciutats noves que contribuïen enormement a la romanització.

La divisió de la península en províncies

Inicialment, la península es va dividir en dues províncies principals:

• Tarraconensis: La més gran, incloïa el nord, l'est i el centre de la península.
• Baetica: Al sud, era un dels territoris més romanitzats.
• Lusitània: A l'àrea sud-occidental de la península.

Per facilitar el domini d'una zona massa allunyada de la capital, l'any 212, l'emperador Caracal·la va subdividir la Tarraconensis en tres.

Algunes de les ciutats romanes importants i els seus noms actuals:

Caesaraugusta

Saragossa

Pracara

Braga

Saguntum

Sagunt

Tàrraco

Tarragona

Emerita Augusta

Mèrida

Cartago Nova

Cartagena

Numantia

Soria (prop de Garray)

Hispalis

Sevilla

Valentia

València

Asturica Augusta

Astorga

Gades

Cadis

La Via de la Plata

Connectava dues importants ciutats romanes: Asturica Augusta i Emerita Augusta. Va tenir un paper molt important en el trànsit dels productes miners procedents del nord-oest.

Emerita Augusta

Era una colònia fundada per l'emperador August, situada a Mèrida, a la dreta del Guadiana. Els seus primers soldats eren homes que havien participat en les guerres càntabres.

La Via Augusta

Abans era coneguda com la Via Heraclea ("camí d'Hèracles"), però va canviar perquè va ser reformada per August. Anava des de la Jonquera fins a Cadis. Recorria tot el litoral mediterrani.