Història Antiga i Medieval d'Alemanya: Prehistòria i Sacre Imperi

Pobles de l'Edat de Pedra a Alemanya

Durant l'Edat de Pedra, els boscos alemanys estaven poblats per grups nòmades de caçadors i recol·lectors. Van ser formes primitives de l'Homo sapiens, com l'Home de Heidelberg, que va viure fa 400.000 anys. Poc després, van aparèixer formes més avançades de l'Homo sapiens, com ho demostren les restes trobades prop de Steinheim (d'uns 300.000 anys d'antiguitat) i les d'Ehringsdorf, de fa 100.000 anys. Un altre homínid va ser l'Home de Neandertal, trobat prop de Düsseldorf, que va viure fa uns 100.000 anys. El tipus més recent, que va aparèixer al voltant del 40.000 aC, va ser el de Cro-Magnon, membre de l'Homo sapiens sapiens, l'espècie humana actual.

El Neolític: Arribada de l'Agricultura

Durant el Neolític, els pobles caçadors es van trobar amb pobles agrícoles, representants de les cultures més avançades del sud-oest d'Àsia, que migraven a través de la vall del Danubi cap al centre del territori actual alemany cap al 4500 aC. Aquestes poblacions es van barrejar i es van instal·lar, vivien en grans cabanes de fusta amb sostres de dues aigües, coneixien la ceràmica i realitzaven comerç de pedres precioses, destrals de pedra i petxines amb els pobles de la Mediterrània. Quan els seus camps de cultiu, treballats amb aixada manual, s'esgotaven, es traslladaven de lloc, tornant-hi uns anys més tard.

L'Edat del Bronze i les Migracions Indoeuropees

L'Edat del Bronze va començar al centre d'Alemanya, Bohèmia i Àustria cap al 2500 aC amb el coneixement de l'aliatge de coure i estany, adquirit dels pobles de la Mediterrània Oriental. Cap al 2300 aC van arribar noves onades de pobles, probablement del sud de Rússia. Aquests indoeuropeus, que utilitzaven destrals de guerra, van ser els avantpassats dels pobles germànics que es van establir al nord i centre d'Alemanya, els pobles bàltics i eslaus a l'est, i els celtes al sud i oest.

Cultures del Vas Campaniforme i Celta (La Tène)

Grups del centre i sud es van barrejar amb la cultura del vas campaniforme, que es va estendre des d'Espanya i Portugal cap a l'est cap a l'any 2000 aC. Els representants de la cultura del vas campaniforme, probablement pobles indoeuropeus, eren orfebres qualificats. Van desenvolupar una cultura florent a Alemanya i intercanviaven ambre de la costa del mar Bàltic per bronze i ceràmica de la Mediterrània.

Des del 1800 al 400 aC, els pobles celtes del sud d'Alemanya i Àustria van desenvolupar una sèrie d'avenços en el treball del metall, donant lloc a diverses cultures (cultura dels túmuls, Hallstatt i La Tène), cadascuna de les quals es va propagar per Europa; van introduir l'ús del ferro per fer eines i armes. La cultura celta de La Tène va produir un treball excel·lent del metall i utilitzava arades tirades per bous i carros amb rodes. Les tribus germàniques van absorbir gran part de la cultura celta, que finalment es va extingir o va ser assimilada.

El Sacre Imperi Romanogermànic (800-1806)

L'Imperi medieval deriva d'una divisió de l'Imperi Carolingi el 843, fundat per Carlemany l'any 800, i va existir en diverses formes fins al 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eider al nord fins a la costa mediterrània al sud.

Fundació i Dinasties Medievals

Sota el regnat de la dinastia Saxona (Otoniana) (919-1024), es van consolidar els ducats de Lorena, Saxònia, Francònia, Suàbia, Turíngia i Baviera, i el rei alemany d'aquestes regions va ser coronat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic l'any 962. Sota el regnat de la Dinastia Sàlica (1024-1125), el Sacre Imperi Romanogermànic va absorbir el nord d'Itàlia i Borgonya, encara que els emperadors van perdre poder a causa de la Querella de les Investidures. Sota els emperadors Hohenstaufen (1138-1254), els prínceps alemanys van augmentar la seva influència cap al sud i l'est en els territoris habitas per eslaus. Al nord d'Alemanya van créixer ciutats pròsperes com les de la Lliga Hanseàtica.

La Butlla d'Or i els Habsburg

El decret de la Butlla d'Or de 1356 va ser la constitució bàsica de l'Imperi que duraria fins a la seva dissolució. Codificava l'elecció de l'emperador per set prínceps electors. A partir del segle XV, els emperadors van ser elegits gairebé exclusivament entre els membres de la Casa d'Habsburg.

Reforma Protestant i Guerra dels Trenta Anys

Martí Luter (1483-1546) va iniciar la Reforma Protestant. Luter va escriure les 95 Tesis, qüestionant l'Església Catòlica el 1517, donant lloc a la Reforma. L'església luterana va ser reconeguda com a religió oficial en molts estats alemanys després de 1530. El conflicte religiós resultant va portar a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va devastar el territori alemany. La població dels estats alemanys es va reduir aproximadament un 30%.

Fragmentació i Dissolució

La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra religiosa entre els estats alemanys, però l'Imperi de facto es va dividir en nombrosos principats independents. A partir de 1740, la dualitat entre la Monarquia Habsburg d'Àustria i el Regne de Prússia va dominar la història alemanya. El 1806, l'Imperi va ser envaït i dissolt com a resultat de les Guerres Napoleòniques.