Història Antiga Grega: De l'Edat Fosca a l'Època Clàssica

L'Edat Fosca Grega (c. 1200 - 800 aC)

Es creu que la competència comercial dels troians amb els mercaders micènics va ser un dels motius de la Guerra de Troia. No obstant això, Homer suggereix que la causa principal va ser la venjança del poble micènic com a resposta al rapte d'Helena.

Després de la caiguda de Troia al segle XIII aC, la civilització micènica va trigar dècades a debilitar-se demogràfica i econòmicament. Aquesta situació va ser aprofitada pels doris, que es van assentar a la regió de la Dòria fins a arribar al Peloponès.

Aquest període és conegut com l'Edat Fosca Grega o Edat Mitjana Grega, i abasta del 1200 aC al 800 aC. Va ser una etapa de grans canvis: es va perdre l'escriptura, es van destruir les ciutats fortificades i els pobles van començar a unir-se entre ells.

Estructura Política i Econòmica

Políticament, es va imposar l'aristocràcia, i amb el temps, els nobles van desbancar el poder reial. Això va provocar l'aparició de les polis, és a dir, ciutats-estat amb una extensió geogràfica reduïda formades per l'àgora (nucli urbà), temples dedicats als déus, l'acròpoli i muralles defensives.

L'economia es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia. També practicaven la pirateria i el comerç, mantenint relacions comercials amb els fenicis. Van adaptar el seu llenguatge, prenent elements del fenici.

El Període Arcaic (800 - 500 aC)

Aquest període, que comprèn des de l'any 800 fins al 500 aC, va ser una etapa de crisis polítiques i socials en què es va consolidar l'estructura de la polis. Els règims polítics buscaven mantenir el poder i dificultaven l'accés de les classes populars al govern de la ciutat.

L'augment de la població i l'escassetat de terres cultivables van ser les causes principals d'aquesta crisi.

Colonització i Comerç

Les colonitzacions van ser un fenomen destacat en aquest període. Els emigrants grecs es van establir a Sicília, al Mar Negre i al nord d'Àfrica. El comerç i la indústria van prosperar, amb l'encunyació de monedes d'or i plata, fet que va permetre l'aparició d'una nova classe social.

La figura del tirà va sorgir com aquell que assolí el poder amb el suport de les classes més humils.

Reformes a Atenes

A Atenes, al segle VII aC, Cílon va intentar establir una tirania, però va fracassar. Posteriorment, Dracó va ser nomenat legislador per revisar les lleis. Tot i ser famós per la seva duresa, les seves lleis no van resoldre la crisi social i econòmica.

Finalment, Soló va arribar al poder i va alleujar la difícil situació econòmica. Va reformar la constitució de manera que tots els ciutadans poguessin ser elegits per a càrrecs polítics segons la seva posició econòmica, cosa que va disminuir el poder de l'aristocràcia. Després de Soló, l'Àtica es va dividir en tres zones: muntanya, costa i plana.

L'Època Clàssica (500 - 323 aC)

Al segle VI aC, Clístenes, elegit arcont a Atenes, va dur a terme reformes que van marcar l'inici de la democràcia atenesa. Va crear deu tribus amb caràcter territorial, dividint l'Àtica en tres zones (ciutat, costa i interior), cadascuna subdividida en deu districtes anomenats trities. Va assignar tres trities a cada tribu, una per a cada zona.

També va formar el Consell dels 500 membres, elegits per sorteig a partir de les deu tribus (50 per tribu). Cada grup de 50 membres actuava com a consell executiu del Consell o Bulé durant una desena part de l'any, rebent el nom de pritans i la seva funció de Pritania. Es reunien a l'àgora diàriament per preparar les sessions del Consell i l'Assemblea.

Diàriament, se sortejaven els epistates entre els 50 pritans, encarregats de presidir les reunions del Consell. Els projectes del consell es debatien a l'Assemblea Popular (ekklesia), que assumia la sobirania de l'estat.

Aquest sistema democràtic es va enfrontar a les Guerres Mèdiques entre perses i grecs, un conflicte del qual Atenes va sortir enfortida política i econòmicament.