Història de l'Antiga Grècia: Guerres Mèdiques, Esparta i Macedònia

Les Guerres Mèdiques (492-449 aC)

Les Guerres Mèdiques van enfrontar els grecs amb l'Imperi Persa i es van produir entre els anys 492 i 449 aC.

Causes de les Guerres Mèdiques

Foren causades per la rebel·lia de les Polis gregues de l'Àsia Menor envers les pressions expansionistes dels perses.

Que van enfrontar els grecs amb l'Imperi Persa i que es van produir entre els anys 492 i 449 aC. Foren causades per la rebel·lia de les Polis gregues de l'Àsia Menor envers les pressions expansionistes dels perses.

L'Aliança Panhel·lènica

Les Polis gregues s'uniren per enfrontar-se a l'enemic comú, i aquesta unió es va anomenar Aliança Panhel·lènica.

Fases de les Guerres Mèdiques

Primera Guerra Mèdica: Batalla de Marató (490 aC)

Hi va haver tres guerres mèdiques al llarg d'aquest període. De la Primera Guerra Mèdica, cal destacar la Batalla de Marató, que va tenir lloc l'any 490 aC. Els grecs van guanyar aquesta batalla gràcies a la flota atenesa (vaixells d'Atenes).

Segona Guerra Mèdica: Termòpiles i Salamina

La Batalla de les Termòpiles (480 aC)

És un pas estret que van aprofitar els espartans per atacar els perses.

Després de la batalla de Marató, els perses estaven molt ofesos i van reunir el seu poderós exèrcit, sota el comandament del rei persa Xerxes I.

Els grecs estaven liderats per Leònides d'Esparta, que hi va anar acompanyat dels seus tres-cents guàrdies personals. En aquesta batalla, que va tenir lloc l'any 480 aC, els grecs van ser derrotats pels perses.

La Batalla de Salamina

[La Batalla de Salamina va ser un punt clau de la Segona Guerra Mèdica, on la flota grega va obtenir una victòria decisiva.]

Tercera Guerra Mèdica

A partir d'aquí, els grecs van anar guanyant batalles, i finalment, van aconseguir la victòria a la Tercera Guerra Mèdica, derrotant definitivament els perses.

Final de les Guerres Mèdiques: Pau de Càl·lies

L'any 449 aC es va signar la Pau de Càl·lies, que va determinar que Grècia havia guanyat les Guerres Mèdiques i que el seu territori es mantindria independent davant de l'Imperi Persa.

La Guerra del Peloponès (431-404 aC)

Va tenir lloc entre els anys 431 i 404 aC. Va enfrontar Atenes amb Esparta. Esparta va formar la Lliga del Peloponès i va declarar la guerra a Atenes, que va formar la Lliga de Delos.

Aspectes de la Societat Grega

L'Educació a Esparta

Als set anys, els nens sense defectes físics eren separats de les seves famílies i els agrupaven en casernes militars, on es dedicaven, durant tota l'adolescència i joventut, a preparar-se per a la guerra. El càstig corporal era habitual a les escoles espartanes. Per endurir-los, obligaven els nens i les nenes a anar descalços i gairebé despullats. El menjar que els donaven era escàs i, per complementar aquesta alimentació tan pobre amb menjar que aconseguien robant, constituïa part de l'entrenament.

La Dona a Esparta

Les dones espartanes rebien la mateixa educació dura i militar que els homes. Es considerava que la força física d'una dona era indispensable per donar a llum a fills forts i sans que poguessin convertir-se en grans soldats.

L'Àgora

L'Àgora era la plaça central de tota ciutat grega. Era on es trobava el mercat, on es desenvolupava la vida pública, on la gent aprofitava per conversar, escoltar les últimes notícies, etc.

L'Acròpoli

Acròpoli vol dir 'ciutat alta' (del grec acro, alta, i polis, ciutat) i, lògicament, és a la part més alta de la ciutat.

Bàsicament té dues funcions:

• Una funció defensiva.
• La funció religiosa (la més important), ja que és allà on es trobaven els temples principals i on, bàsicament, es desenvolupava la vida religiosa de la ciutat.

Totes les polis tenien una Acròpoli; la d'Atenes era la més important de Grècia.

L'Expansió Macedònica

Filip II de Macedònia

Macedònia era una monarquia regnada pel rei Filip II, des de l'any 355 aC. Per aquestes dates, Grècia estava envoltada d'inestabilitat i de les guerres civils causades per la Guerra del Peloponès. Aprofitant aquesta inestabilitat, Filip II va conquerir Grècia. L'any 338 aC va derrotar Atenes. Així, es va posar fi a la independència de les Polis gregues, que van passar a ser de domini macedònic.

El rei Filip no va poder gaudir del seu poder; va morir assassinat l'any 336 aC.

Alexandre el Gran

A Filip el va succeir el seu fill Alexandre el Gran. Sota el comandament d'Alexandre, Macedònia va expandir les seves fronteres fins a arribar a l'Índia. Entre altres pobles, Alexandre va derrotar la poderosa Pèrsia. Finalment, Alexandre va morir l'any 323 aC, quan tenia 33 anys, a Babilònia.

Empúries: Colònia Grega

Empúries (en grec, Emporion) volia dir 'mercat' i era un punt molt important per al comerç dels grecs al Mediterrani occidental.