Història Antiga: Figures Clau i Civilitzacions Clàssiques

Espàrtac: El Gladiador Rebel

Va néixer l'any 109 aC a Tràcia i va ser un gladiador que el van entrenar des de petit en una escola. Provenia de les tribus tràcies i el seu nom és bastant conegut en la regió del Mar Negre.

Quan es va fer més gran, es va escapar de l'escola amb uns 70 companys i va anar al mont Vesuvi. Espàrtac va arribar a tenir més de 100.000 seguidors. L'any 71 aC, Marc Licini Cras va acorralar Espàrtac i els seus seguidors a la península de Regium.

Setge de Numància: La Resistència Celtibera

La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC amb una revolta dels celtibers (habitants de la zona de l'actual Sòria) de Numància. Va ser la tercera guerra contra la República Romana (en aquella època no hi havia emperador). Va ser l'últim recurs de les tropes de Roma, enfrontant les forces de la República Romana i les forces celtiberes de la Hispània Citerior. La ciutat va ser destruïda per Publi Corneli Escipió el 133 aC, i els habitants van morir de gana o es van suïcidar abans de rendir-se.

La Ilíada: Poema Èpic de l'Antiga Grècia

És un poema èpic grec, atribuït a Homer. Està compost per hexàmetres (versos de sis síl·labes), pensat per ser recitat. És considerada una de les grans obres literàries de l'Antiga Grècia. És una història.

Manuscrit i Transmissió de la Ilíada

Es conserven manuscrits de la Ilíada del segle II aC. La transmissió es va fer principalment de forma oral. Homer, en descriure els combats entre dos herois, segueix un patró: sempre hi ha un repte on un heroi desafia un altre del camp contrari, i el guanyador es queda amb les armes del vençut.

Alexandre el Magne: El Conquistador Macedoni

Va néixer a Pel·la, al nord de Grècia, l'any 356 aC. El seu pare, Filip II, era rei de Macedònia. El seu exèrcit va ser un dels millors del món. Va ser un gran militar i va conquerir la major part de Grècia. El seu professor era Aristòtil, el seu mentor. Alexandre va abandonar la seva llar durant 3 anys per estudiar amb Aristòtil i va tornar als 16 anys.

Filip tenia amants, tant femenines com masculines. El pare d'Alexandre va ser assassinat. L'Imperi Persa s'estenia des de l'actual Turquia fins a l'Iraq.

Recorregut de les Campanyes d'Alexandre

Surt de la seva ciutat natal (Pel·la) i es dirigeix cap a Troia per lluitar contra Darios III, rei dels perses. A molts reis els acompanyava un historiador; en el cas d'Alexandre el Magne, també.

L'Amfiteatre Romà: Centre d'Espectacles

Els espectacles se celebraven al fòrum. Al segle I aC es van començar a construir edificis permanents, inicialment de fusta, que evolucionarien fins a unir dos teatres per formar un amfiteatre. El més famós és el Coliseu.

Parts de l'Amfiteatre

• L'Arena: Lloc on es feia l'espectacle.
• El Fossat: Construcció subterrània per guardar els decorats.
• La Càvea: Estava formada per les graderies, sovint protegides per un mur de 4 metres d'alçada.

Els Jocs Gladiatori: L'Espectacle Preferit dels Romans

Eren els jocs preferits dels romans: les lluites de gladiadors. S'entrenaven en escoles especialitzades i la seva formació depenia dels lanistes (els entrenadors). El joc començava amb una desfilada i una salutació a l'emperador.

Tipus i Categories de Gladiadors

Els gladiadors habitualment eren esclaus, presoners de guerra o persones condemnades per algun delicte. L'Andabate: Se'ls coneixia pel seu casc sense obertura per lluitar.

El Circ Romà: Curses de Carros i Espectacles Hípics

L'origen dels jocs al circ es remunta a Ròmul. Els grecs ja celebraven proves hípiques durant els seus jocs.

Els Aqüeductes i les Vies Romanes: Enginyeria Antiga

Construcció de les Vies Romanes

1. Primer, excavaven el terreny i omplien el fons amb pedres petites, anomenat statumen.
2. Després, hi tiraven sorra i grava; aquest nivell es deia rudus.
3. A sobre, hi col·locaven una capa de pedres, el nucleus.
4. Finalment, ho recobrien tot amb una capa de lloses o paviment.

Els Aqüeductes Romans

Podien ser subterranis o estar alçats a l'aire lliure. Feien servir arcs, voltes i murs de suport per sostenir un canal cobert amb una inclinació mínima que permetés el moviment de l'aigua. Quan l'aigua acabava el seu recorregut en l'aqüeducte, anava al castellum aquae (o distribuïdor d'aigua) i es dividia en diverses canalitzacions.

L'Esclavitud a Grècia i Roma: Una Institució Social

Va ser una institució molt destacada a Grècia i a Roma, definint la posició de propietat d'una persona sobre una altra.

1. Condició Legal de l'Esclau

Legalment, l'esclau era una persona sense drets, una possessió de l'amo. Tot i això, l'amo podia pagar-li alguns diners si ho considerava, i amb aquests diners l'esclau podia comprar la seva llibertat (la qual era molt cara).

2. Origen dels Esclaus: Guerra i Pirateria

La major part dels esclaus tenien aquests orígens i eren considerats bàrbars (estrangers). Eren els esclaus més comuns, venuts en subhasta per mercaders.

3. Tasques dels Esclaus

L'Estat tenia esclaus per a les obres públiques, les mines, etc. A Roma, hi havia més de 700 esclaus destinats a una obra concreta. També hi havia esclaus privats que es dedicaven a les tasques del camp o domèstiques.

4. Tracte i Alliberament dels Esclaus

Els esclaus que tenien una vida pitjor eren els de les mines i de les plantacions agrícoles. En general, els esclaus domèstics o amb oficis especialitzats eren ben tractats. Els esclaus que obtenien la llibertat s'anomenaven lliberts (o alliberats), ja fos per compra, per decisió de l'amo en vida o per disposició testamentària. La unió entre esclaus s'anomenava contuberni.

L'Exèrcit Romà: Organització i Tàctiques

En la preparació de la batalla, els soldats es posaven a la seva posició. Els de la primera fila portaven escuts i formaven la infanteria. Dins de les tropes hi havia arquers i màquines de guerra que llançaven projectils, incloent pedres amb foc. La cavalleria es posicionava sovint en els boscos, mentre que la infanteria romana podia ocupar posicions elevades com les muntanyes.

Disciplina i Tàctiques Romanes

L'exèrcit romà destacava per la seva disciplina. Utilitzaven senyals (com un xiulet o pito) per a les ordres. La formació no es movia fins que el comandant donava l'ordre d'iniciar la batalla. Quan el general donava un segon senyal (xiulet), un soldat podia anar cap al final de la línia per descansar, mentre un altre ocupava el seu lloc al capdavant. Els soldats també podien experimentar por o negar-se a lluitar. La diezmació (o delmar) era una pràctica disciplinària que implicava la reducció dràstica de la força d'una unitat.

Característiques de l'Exèrcit Romà

Les formacions romanes eren nombroses i els soldats lluitaven amb gran cohesió i ordre.