Història Antiga de Catalunya: Fenicis, Cartaginesos, Ibers i Empúries

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,3 KB

Els Fenicis: Comerciants i Colonitzadors del Mediterrani

Els fenicis, originaris de l'actual Líban, eren comerciants i navegants molt actius. Entre els segles X i VIII a.C., van establir nombroses colònies al sud de la Península Ibèrica, com Gàdir i Malaca. Des d'aquestes colònies, comerciaven amb els pobles indígenes, especialment amb el regne de Tartessos, situat al sud-oest peninsular.

Els Cartaginesos: L'Ascens d'una Potència Marítima

A partir del segle VI a.C., Cartago, una colònia fenícia, es va convertir en la gran potència marítima i comercial del Mediterrani occidental. Aquesta ciutat va substituir els fenicis en la seva expansió i influència a la regió.

Els Ibers: Societat i Cultura a l'Antiga Catalunya

Entre els segles VI i III a.C., abans de l'arribada dels romans, les terres de l'actual Catalunya van estar habitades per diverses tribus ibèriques. Entre les més destacades trobem:

  • Els laietans, a la costa central.
  • Els ilergets, a l'interior oest.
  • Els ilercavons, al sud.

Encara que eren independents, aquests pobles tenien trets culturals comuns.

Economia Ibèrica: Ramaderia, Agricultura i Comerç

La seva economia es basava principalment en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l'agricultura, especialment de secà (cereals, oliveres, vinyes i llegums), tot i que també coneixien el regadiu.

Els ibers mantenien contactes comercials i culturals amb altres societats mediterrànies. Comerciaven amb la resta de les tribus ibèriques, amb mercaders grecs, fenicis i cartaginesos, i fins i tot, amb els veïns celtes.

Artesania i Societat Ibèrica

Eren hàbils artesans, elaboraven teixits i produïen objectes de ceràmica. Coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

A la societat ibèrica existien grups socials diferenciats. No sabem amb seguretat si existien prínceps o reis, però en moments de perill o de guerra es nomenava un cap militar per dirigir l'exèrcit.

Empúries: Una Ciutat Grega i Romana Clau a Catalunya

La ciutat d'Empúries (antigament Empòrion) tenia una muralla de grans blocs de pedra per la banda interior, mentre que restava oberta de cara al mar.

Estructures Urbanes i Religioses d'Empúries

A l'interior, hi havia dos recintes de culte, un dels quals estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina. Els habitants d'Empúries hi anaven per guarir-se de les malalties mitjançant pràctiques rituals.

Els edificis urbans s'ordenaven al voltant de dos carrers principals, a la confluència dels quals hi havia una àgora, envoltada d'edificis porticats. També hi havia un passeig porticat amb botigues a un costat (una stoá).

La ciutat s'abastia d'aigua gràcies a diverses cisternes. El port era força gran i disposava d'instal·lacions portuàries que facilitaven el comerç.

Entradas relacionadas: