Història: Antic Règim, Revolucions, Imperialisme i 1a Guerra Mundial

Antic Règim i Revolucions

Antic Règim (AR): Era el sistema social, polític i econòmic que dominava el continent europeu abans de la Revolució Francesa l'any 1789. Nou Règim (NR): Sorgeix com a resultat de la revolució liberal en substitució de la monarquia absoluta pròpia de l'AR. És el sistema polític propi del començament de l'edat contemporània. Revolució: És una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat.

Característiques Comparades

AR: Demografia: taxes de natalitat i mortalitat altes, estancament de la població o descens, moltes collites dolentes, epidèmies i guerres. Crisis de subsistència econòmica: agricultura base de l'economia, producció baixa, agricultura de subsistència. Política: absolutisme, poder basat en la societat estamental (3 estaments).

NR: Demografia: mortalitat en descens, creixement de la població, millora de les condicions agràries a causa de les innovacions tecnològiques en l'agricultura. Economia: apareix l'excedent. Il·lustració: moviment intel·lectual basat en la raó que posa en qüestió l'absolutisme i la societat estamental (Locke, Rousseau, Voltaire, Diderot, Montesquieu, D'Alembert).

Revolucions

Revolució Nord-americana, Revolució Francesa, 1820, 1830, 1848, unificació italiana i alemanya, Japó Meiji.

Revolució Industrial

Revolució Industrial: 1780, Anglaterra. Pas de produir artesanalment a la producció fabril (de mans i tallers a màquines i fàbriques). Els pagesos passen a ser obrers (nova classe social). Les ciutats esdevenen centres d'activitat.

Condicions Laborals dels Obrers

• Salaris baixos, dones i nens cobren menys.
• Treball infantil (7-8 anys).
• Jornades de 12-16 hores, sense vacances.
• Pagament per dies i jornada treballada.
• Males condicions de treball (riscos laborals, ventilació deficient).
• Cap subsidi per accident, malaltia, embaràs, lactància.
• Acomiadament directe.
• Mals habitatges i penoses condicions de vida.
• Sense educació.

Moviment Obrer

Moviment Obrer: Conjunt d'obrers que es mobilitzen per aconseguir millores en la seva condició de vida.

Tipus d'Organitzacions i Respostes

1. Organitzacions de socors mutu o mútues: cobrir necessitats bàsiques (ex. malaltia, accident).
2. Organitzacions: Trade Unions o sindicats: demanar millores laborals sense gaire organització.
3. Cartisme: Carta del Poble o sufragi universal. Demanen per primera vegada ser reconeguts políticament.
4. Ludisme: Destrucció de màquines. Al no veure respostes, ataquen les màquines pensant que així se'ls escoltarà. No canvia res.
5. Socialisme utòpic: Primera crítica al liberalisme econòmic. Creuen que burgesos i obrers han de parlar i pactar les millores laborals i socials.
6. Socialisme científic o marxisme: Segona crítica política. Més radical que la primera. No hi pot haver un pacte amb la burgesia, se'ls ha de sotmetre (revolució) i crear un estat obrer on tot sigui comú.
7. Anarquisme: Tercera crítica. No volen cap estat prèviament organitzat, volen l'autogestió.

Imperialisme

Imperialisme: Mateixes dates que la 2a Revolució Industrial.

Causes

• Necessitat de matèries primeres.
• Necessitat de nous mercats per vendre la producció.
• Augment demogràfic: excés de població necessita emigrar per millorar.
• Missió civilitzadora, religiosa i missionera.
• Motius científics i d'exploració.
• Motius de prestigi.

Primera Guerra Mundial (1GM)

1a Guerra Mundial: Una guerra d'abast mundial, amb la participació de països de més d'un continent, però l'escenari principal és Europa. És la primera guerra moderna, la primera en utilitzar noves armes i noves tàctiques (ex: trinxeres, aviació, submarins). Quan acaba la guerra, s'afirma que és l'inici del segle XX. Hi ha un canvi extern i intern de la manera de viure.

Causes

• Pau armada: nom que rep el període anterior a l'esclat de la guerra. Les potències no s'atacaven però es preparaven per l'enfrontament desitjat.
• Rivalitat entre França i Alemanya: comparteixen frontera. Problemes amb els territoris d'Alsàcia i Lorena.
• Conflicte a la zona dels Balcans: l'Imperi Otomà perd territoris que l'Imperi Rus i l'Imperi Austro volen.
• Territoris per l'Imperi: entre 1870-1914 hi ha hagut moltes topades.

Detonant

Assassinat de l'hereu de l'Imperi Austro el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia). L'assassí va ser un estudiant bosni que pertanyia a una societat secreta sèrbia.

Bàndols

Potències Centrals: Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia (fins 1915), Imperi Otomà, Bulgària.

Entesa: Gran Bretanya, França, Rússia (fins 1917), Sèrbia, Montenegro, Japó, Portugal, Romania, Itàlia (des de 1915), Grècia, Xina i EUA (des de 1917).

Neutrals: Espanya, Suïssa, Noruega, Suècia, Holanda, Albània, Dinamarca.

Fases

1. Primera fase: Guerra de moviments (tothom ataca, es pensen que serà curt).
2. Segona fase: Guerra de desgast (s'estanquen perquè tots estan igual en la guerra submarina).
3. Tercera fase: 1917. Punt d'inflexió (marxa Rússia, Revolució Russa i entren els EUA = els bàndols es desequilibren).
4. Quarta fase: Ofensiva final (novembre 1918, la Triple Entesa guanya).