Història de l'Antic Egipte: Cronologia, Faraons i Imperis
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,21 KB
Orígens i Naixement de l'Antic Egipte
La civilització egípcia es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. Es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. La seva història es divideix en una sèrie d'imperis.
L’escriptura va començar en aquest període. Gràcies a la Pedra de Rosetta, els historiadors van poder entendre els jeroglífics.
L'Evolució Històrica: Els Grans Imperis
L’Imperi Antic (c. 3100–2200 aC)
En aquest període s’estableixen les bases de l’Estat i de la societat egípcia. La màxima autoritat era el faraó, considerat com un déu, que controlava el poder polític, militar i religiós del país.
- La capital de l’Imperi era Memfis.
- Destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van manar construir les famoses piràmides de Gizeh.
L’Imperi Mitjà (c. 2100–1800 aC)
Aquest període va tenir una durada d'aproximadament 300 anys. Es va produir una important expansió cap a l’exterior, conquerint:
- Núbia al sud.
- Líbia a l’oest.
- Síria a l’est.
L’Imperi Nou (c. 1600–1100 aC): Època d'Esplendor
Amb una durada de 500 anys, aquesta va ser una època d’esplendor deguda a una sèrie de grans faraons. Es va reforçar el poder dels faraons, que van construir temples i palaus de grans dimensions.
Faraons destacats:
- Tuthmosis I: Va dur a terme campanyes militars reeixides, incloent-ne una a Núbia que va arribar fins a la tercera cascada del Nil.
- Amenofis III: Es va caracteritzar per una gran activitat constructiva. Va iniciar la passió per la mida colossal que va caracteritzar els últims dies de l'imperi.
- Akhenaton: Cèlebre per impulsar transformacions radicals, convertint el déu Atón en l'única deïtat del culte oficial de l'Estat, en perjudici del culte predominant a Amón. Les primeres expressions monoteistes (atenisme) van sorgir en aquest període.
- Ramsès II: Un dels faraons més cèlebres, a causa de la gran quantitat de vestigis que perduren del seu actiu regnat.
El Nou Regne (que començà amb la 18a dinastia) va estendre l'imperi fins a Jebel Barkal a Núbia i incloïa diverses regions del Llevant a l'est. També són famosos els faraons Hatshepsut i Tuthmosis III.
La Decadència i la Dominació Estrangera
Al final del període faraònic, Egipte va ser dominat per una sèrie de pobles estrangers.
La 30a dinastia fou l'última dinastia nadiua a governar. Egipte va caure en mans dels perses el 343 aC, amb la derrota de l'últim faraó nadiu, Nectabeu II. Després, va passar a mans dels grecs i, finalment, els romans els van conquerir definitivament en el segle I aC. Així va començar un període de dominació estrangera de més de dos mil anys.