Història d'Andorra: Procés d'Infeudacions i Evolució Política

Procés d'infeudacions

Caboet: assegurar-se ajuda contra la violència dels nobles feudals, l’Església va infeudar part de les valls d’Andorra a la família Caboet. És a dir, cedeix una part de les terres a canvi d’ajuda i protecció. D’aquesta manera els Caboet esdevenen vassalls del bisbe i Andorra passa a tenir dos senyors.

Castellbó

L’any 1185, Arnalda de Caboet, única hereva, es casa amb l’hereu dels Castellbó. Totes les possessions dels Caboet passen a la família Castellbó, inclosos els seus drets a Andorra.

Comtes de Foix

L’any 1208, Ermesenda de Castellbó, única hereva de la família, es casa amb Roger Bernat II de Foix i tots els drets d’Andorra passen a ser del comtat de Foix. A partir d’aquest moment, els senyors de les valls d’Andorra seran.

Pariatge

Convenis entre una senyoria laica i una senyoria eclesiàstica. Comte d’Urgell i el comte de Foix.

1278

1. El consenyoriu: la propietat indivisa entre els dos senyors. (Admin. jurídica)
2. La Quèstia: el tribut que es pagaria alternativament al bisbe i al comte (un any cadascun)
3. Altres temes referents a la justícia i al servei militar.

1288

1. La prohibició de l’edificació de fortaleses.
2. El nomenament d’un notari per deixar constància de qualsevol escriptura oficial.

Consell de la Terra

Òrgan constituït l’any 1419 per defensar els interessos comuns dels andorrans. Integrat 2 o 3 representants de cada parròquia va substituir el Consell de les Valls. Participar en l’elecció dels càrrecs de justícia/Arbitrar en els conflictes territorials entre parròquies/Regular el preu dels productes de primera necessitat./Controlar els pesos i mesures./Regular pràctica caça i pesca./Vetllar bon estat camins./Vetllar sanitat pública: mesures contra la pesta, contractació de metges, cirurgians i apotecaris./Vetllar l’ordre públic.

Revolució Francesa

Fi en l’estabilitat política del país. 1793 les autoritats de l’Arieja neguen cobrar quèstia considerant-lo impost feudal. Andorra queda sota poder del Bisbe -> fi privilegis fiscals per andorrans respecte a França. 1801 Andorra intenta restablir relacions amb país veí -> 1806 van restablir relacions amb la signatura del Decret de Napoleó I. Nomenar un veguer per atendre temes relacionats amb la justícia. Encarregat de nomenar batlles./El cobrador de l’Arieja rebrà 970 francs concepte de quèstia./Els andorrans podran extreure la quantitat de cereal i bestiar que es plasmava en el Decret de 1767./Tres delegats andorrans prestaran jurament de fidelitat al prefecte de l’Arieja.

Reforma de 1866

Impulsada per un grup d’andorrans anomenats reformistes contraris a sectors més conservadors. Acabar amb els privilegis de les classes benestants. El Bisbe accepta la demanda dels reformistes i publica un Decret: Dret de vot caps casa./Incompatibilitat càrrec conseller general i cònsol i conseller comú./Durada càrrec 4 anys./Renovació càrrecs 4 anys./Limitació nombre consellers per parròquia./Creació càrrec de comissionat del poble per controlar els comtes comunals.

Reforma de 1978

Es vol transformar Andorra en un estat de Dret. Separació de poders: executiu i l’ordre públic, legislatiu, Consell General, judicial, coprínceps.

Constitució

Llei fonamental de l'Estat, llei de lleis, llei marc de la qual depenen totes les altres normes d’aquell Estat. Estableix característiques i principis bàsics de l’Estat, garanteix drets, llibertats i deures ciutadans, i regula el funcionament dels òrgans de poder d’aquell Estat.

Funcions

• Diccionari: ha de definir les principals característiques de l’Estat com llengua, símbols, sobirania, sistema polític, divisió territorial...
• Manual d’instruccions: ha de regular com funciona l’Estat, qui fa què. Clarificar què fa l’Estat, Govern, coprínceps...
• Part dogmàtica: recull els principis i normes d’obligat compliment per tots els ciutadans i totes les institucions de l’Estat.
• Part orgànica: s’encarrega d’establir normes pel funcionament dels òrgans de poder.

Andorra és un Estat independent, de dret, democràtic i social. La sobirania pertany al poble andorrà, que l’exerceix a través de diverses classes de participació. El règim polític és un Coprincipat parlamentari, una monarquia constitucional on hi ha dos individus que conjuntament són el cap d'Estat i que es coneixen com a coprínceps d'Andorra.