Història i Anàlisi del Teatre i la Literatura Catalana Actual (1970-Actualitat)

Anàlisi de Personatges Clau

El Marquès de...

• És anomenat sense especificar el seu nom (recorda al Marquès de Sade).
• És molt cruel (ho descobrim al llarg de l’obra) i està definit pel seu estatus social d’aristòcrata.
• Es caracteritza pel seu vestuari, pel seu cos i per la seva veu (transformació de criat a marquès).
• L’objectiu d’aquest personatge és aconseguir allò que li proporciona plaer, per tal de satisfer les seves necessitats, sense respecte per la vida humana.
• Al llarg de l’obra evoluciona desprenent-se de diferents màscares.

Gabriel de Beaumont

• El seu nom únic el dota de personalitat.
• Es caracteritza per la seva activitat: és un comediant famós, marcat pel seu orgull professional.
• És conscient del seu estatus social: ben rebut per les classes benestants per la seva interpretació.
• No obstant això, és fàcil d’enganyar i és dominat per les aparences.
• És un personatge submís, víctima del marquès.

La Literatura Catalana Actual (Des dels 60)

La literatura actual comença a la fi de la dècada dels 60 del segle XX, amb l'entrada en l'escena literària d'un grup d'escriptors joves, que es coneixen com a «Generació dels setanta», i que s'identifiquen amb els corrents de revolta social i estètica que provenen d'Europa i dels Estats Units, com el Maig del 68 francès o el moviment hippie, i arriba fins als nostres dies.

L'arribada de la democràcia representa un canvi molt significatiu en la consideració legal i social de la nostra llengua i literatura: la persecució i la censura anteriors deixen pas a la presència pública diversificada i a una normalització progressiva.

Etapes de la Literatura Actual

• La primera etapa: S'estén fins als primers anys vuitanta, marcada pels últims anys del franquisme i la transició democràtica. En aquests anys, es passarà de la repressió de la dictadura a les llibertats i els drets garantits pel nou ordre legal.
• La segona etapa: Està condicionada per la incorporació de la nostra societat a la postmodernitat. L'estètica literària es caracteritza per la diversitat de tendències que hi conviuen: des de les propostes més transgressores del textualisme dels anys setanta fins a l'auge de les novel·les de gènere, passant per la poesia de l'experiència, entre moltes altres.

El Teatre Català Actual (Des dels 70)

El teatre actual comença a l'entorn dels anys 70 i arriba fins a l'actualitat. Es caracteritza no sols per abraçar un extens segment cronològic, sinó també per l'existència de diferents i successives promocions d'autors i de companyies teatrals, i sobretot per la diversitat i l'heterogeneïtat de les propostes que hi conviuen.

Podem establir diferents moments en l'evolució del nostre teatre des dels anys 70:

• Inici dels anys 70: Reorientació del gènere

  Sorgeix una necessitat de reorientar el gènere, ja que l'anomenat teatre independent, d'una banda, tindrà problemes per a accedir a l'escenari de manera estable i, de l'altra, haurà de superar les formulacions derivades del realisme dels anys precedents. El teatre èpic, en especial en la directriu satírica, o el teatre/document, tot i que mantenen el plantejament polític, són alternatives que obren una nova concepció teatral més espectacular.

  Entre els autors de les primeres promocions cal esmentar Jordi Teixidor, Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera o Manuel Molins.

• Des de 1975: Creixement i institucionalització

  Arriben els anys de creixement mitjançant la institucionalització del teatre, amb organismes públics de producció i d'exhibició teatral, la creació de circuits teatrals i amb les subvencions per a l'activitat privada. Llavors creix la defensa d'un teatre no textual i col·lectiu, espectacular i imaginatiu, enriquit amb la teatralitat centrada en l'espectacle, sobretot amb el plantejament que no sempre s'ha de partir d'un text escrit previ que guiï la representació. Es potencia l'expressió corporal dels actors i els elements d'imatge i simbolisme, que desplacen a un segon terme la paraula, alhora que s'accentua la ruptura de la frontera entre sala i escenari.

• Des de la fi dels 80: Retorn al text

  Arriba una generació nova d'autors de text o de teatre de la paraula que busquen la innovació i una nova escriptura. Hi introdueixen el monòleg, la fluència de la consciència o el diàleg escindit. Pel que fa a la temàtica, tracten, des de l'escepticisme o la perplexitat, la realitat, temes com la crisi de parella, l'envelliment, la incomunicació, la marginació... El nou teatre torna a la paraula, al text escrit, i mostra la meditació sobre la quotidianitat urbana, plena de solitud i incomunicació, amb l'enfonsament de les il·lusions i el desgast progressiu que comporta el pas del temps.

Autors Destacats de la Dramatúrgia Actual

Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona 1940)

• Dramaturg i guionista de sèries de TV (Poble Nou, Pedralbes Centre).
• Ha escrit al voltant de 50 obres. És pràcticament l’únic autor que ha aconseguit estrenar amb regularitat.
• No s’ha interessat pel teatre de l’absurd, ni pel teatre èpic ni existencialista.
• Temes: L’entorn que condiciona i configura els éssers humans, fent-los infeliços, cruels o conduint-los a l’aïllament, i la dificultat d’expressar-se.
• Les seves obres combinen el món del teatre i els audiovisuals: personatges reals, interès pel llenguatge teatral i gust per la literatura de gènere o el còmic.
• Obres destacades: Berenàveu a les fosques (1971), Taller de fantasia. Supertot (1972), Revolta de Bruixes (1975), Desig (1989), Olors (2000), Dues dones que ballen (2010).

Manuel Molins (Alfara del Patriarca 1946)

• Dramaturg i director escènic, fundador del Grup 49 de Teatre Independent.
• Als anys 70 treballa per la recuperació de la llengua i la cultura pròpia del País Valencià.
• Contacte amb el teatre de Beckett, Brecht o Müller.
• Més de trenta obres publicades de gran diversitat formal i temàtica.
• Temes: Històrics valencians, immigració, sobre actrius valencianes, artistes o temes familiars.
• Obres destacades: Dansa de Vetlatori (1978), Quatre històries d’amor per a la reina Germana (1981), Abu Magrib (2002) (escrita 10 anys abans), Sabates de taló alt (2006), Els valents de Valor (2010), Combat (l’última cinta de Maria Callas) (2006), Hollywood, Iturbi (2012).

Reflexions Temàtiques

• Reflexió sobre les tècniques de la interpretació.
• La concepció del món com a teatre, on tots actuem segons el que s'espera de les convencions socials.
• El caràcter efímer i irrepetible de cada representació teatral. La mort de Gabriel com a representació única i sublim de l'obra del Marquès.
• La bellesa o el plaer de la transgressió de les normes morals.
• Les relacions humanes basades en la desigualtat social i el domini d'uns sobre els altres.
• Els límits entre la realitat i la convenció artística o ficció.
• Una reflexió sobre els límits teatrals dins del mateix teatre.