Història d'Al-Àndalus, Descobriment d'Amèrica i Monarquia Hispànica

Al-Àndalus: Història i Societat

Al-Àndalus: Coneixem com Al-Àndalus tots els territoris de la Península Ibèrica que van ser islamitzats al llarg de l'Edat Mitjana, però també l'assumpció de la cultura musulmana per part dels seus habitants. Aquests van adoptar la llengua, la religió i els costums dels musulmans. L'any 711 va començar la invasió de la Península Ibèrica. Alguns historiadors ho veuen com l'inici de La Reconquesta. S'ha de dir que aquesta ocupació tan ràpida es va aconseguir perquè una bona part de la noblesa visigoda va pactar la submissió i el pagament de tributs als invasors a canvi de poder conservar les terres. L'expansió va afectar també el regne Franc fins la derrota que van patir davant Carles Martell.

Etapes Històriques d'Al-Àndalus

1. L'emirat dependent de Damasc (714-756)

• Els governadors d'Al-Àndalus depenien del califa de Damasc.
• Els àrabs ocupaven les millors terres mentre que els berberiscos les pitjors.
• L'any 750 la dinastia Omeia de Damasc és substituïda per l'Abassida. El darrer Omeia supervivent de l'extermini es refugia a Al-Àndalus i aquest es proclama emir independent.

2. L'emirat independent (756-929)

• Comencen revoltes de hispans convertits i de cristians.
• En aquesta etapa al nord peninsular es constitueixen els primers regnes cristians.

3. El califat de Còrdova (929-1031)

Abd Al-Rahman III es va sentir prou fort i segur per proclamar la independència religiosa d'Al-Àndalus, i aquesta va esdevenir un califat. La causa de la desaparició s'ha de cercar en les ambicions dels aristòcrates musulmans i els governadors de les ciutats que van començar a actuar per compte propi, moguts sobretot per ambicions econòmiques.

4. Els regnes de taifes i les invasions nord-africanes (1031-1237)

La separació d'Al-Àndalus es va concretar amb la creació de més de 30 petits regnes independents anomenats Taifes, regnes molt rics econòmicament però febles militarment, fet que els cristians aprofiten per obligar-los a pagar impostos. Així compraven la pau i els cristians es feien més forts militarment. La Batalla de les Navas de Tolosa va significar pels cristians un vertader punt d'inflexió, ja que el poder musulmà ja no es recuperaria.

5. Regne nassarita de Granada (1237-1492)

L'únic regne que va aconseguir sobreviure a les ofensives cristianes va ser el regne nassarita de Granada. El darrer rei de Granada va ser Boabdil, que es va rendir el 1492 davant els Reis Catòlics, fet que va concloure la presència musulmana a la Península.

Canvis Socioeconòmics

Pels que fa als canvis econòmics, destaquem la importància que tindran les ciutats andalusines com a centres de comerç i d'intercanvi de productes agraris i artesanals. A les ciutats s'hi situaran els grans mercats, i els musulmans destacaran com a grans agricultors. El comerç era actiu a nivell internacional.

Parlant de la societat, era molt diversa degut a les diferents religions, cultures i categories socials. Estava dividida en tres grups: els àrabs, els berberiscos i els muladites. L'àrab es va convertir en una llengua de transmissió dels coneixements i es va convertir en una gran eina d'integració de cultures diverses.

Descobriment d'Amèrica

El descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom el 1492 va ser protagonitzat per Castella i Portugal a finals del segle XV. Les causes de la conquesta són:

• Recerca d’una nova ruta perquè la del Mediterrània estava dominada per l'Imperi Turc des de la caiguda de Constantinoble (1453).
• Disputa entre Castella i Portugal per assolir aquesta nova ruta, quedant resolta amb el Tractat d'Alcáçovas (1479), que va establir el control de les Canàries per part dels Reis Catòlics a canvi de no avançar cap al sud d'Àfrica, que va quedar en mans portugueses.
• Cristòfor Colom va presentar una proposta basada en l'esfericitat de la Terra per obrir una nova ruta a l'oest per arribar a terres asiàtiques, a la recerca d'or i espècies, en lloc de vorejar Àfrica. Isabel de Castella va posar a disposició de Colom els mitjans necessaris.
• Els avenços de les tècniques i instruments de navegació (astrolabi, brúixola, caravel·la...) que feien viable el viatge.

Les conseqüències de la conquesta s’han de dividir en dues:

Conseqüències per a la Monarquia Hispànica i Europa

• Augment del territori de la monarquia hispànica. Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins.
• Els nous territoris eren rics en matèries primeres i minerals valuosos com or, plata o ferro, recursos que gran part es van destinar a guerres per mantenir l'hegemonia dels Àustries a Europa.
• També es va potenciar el comerç ultramarí.

Conseqüències per a Amèrica

• Submissió dels indígenes.
• Gran disminució de la població.
• Organització colonial i explotació.
• Un nou model social basat en una profunda desigualtat.

Monarquia Hispànica al Segle XVI

En aquesta etapa trobem els regnats de Carles I (1516-1556) i Felip II (1556-1598).

Política de Carles I

La política interior de Carles I va estar marcada per la Revolta de les Comunitats de Castella i per les Germanies de València, que van enfrontar menestrals contra la noblesa de la ciutat, estenent-se les germanies per tot el regne i també a Mallorca.

Per altra banda, la política exterior de Carles I es va basar a unir tota la cristiandat a partir de diferents guerres:

• 5 guerres contra la França de Francesc I, però sobretot va ser important la conquesta hispànica de Milà (1525).
• Guerres contra l'Imperi Turc i contra el seu vassall, el pirata Barbarroja.
• Guerres de Religió a Alemanya per evitar el luteranisme (cristians protestants) defensat pels prínceps alemanys.

Finalment, cansat de lluitar, Carles I va abdicar el 1556.

Política de Felip II

La política interior de Felip II va estar agitada per la Revolta Aragonesa, després de la fugida del seu ex-secretari Antonio Pérez que va intentar mobilitzar tota la noblesa aragonesa contra el rei, i per la Revolta de les Alpujarras dels moriscos de Granada al Nadal de 1568, la qual fou pacificada.

Mentre que, la seva política exterior va estar basada en la defensa del Catolicisme, per això Felip II va combatre en les següents guerres:

• La detenció cristiana de l'Avanç Turc a la Batalla de Lepant.
• La lluita dels terços espanyols contra els independentistes (Països Baixos).
• Conflictes amb l'Anglaterra.
• Contra França intervenint en les seves guerres de religió, a més cal destacar la victòria espanyola a Saint-Quentin.
• L'Annexió de Portugal després de la mort del rei Sebastià; Felip II és nomenat rei de Portugal.