Història de l'Acció Social i la Pobresa a l'Edat Mitjana

L'Acció Social Medieval: Història de la Pobresa

La pobresa es defineix com la situació de persones que no poden fer front a la malaltia, tenen manca de feina i pateixen fam. A causa d'això, augmenten els càrrecs eclesiàstics. L'Església passa de ser minoritària a hegemònica. Es trasllada a ambients marginals i dona nous valors i modes de vida, ja que ressalta la pobresa de Crist, el valor espiritual i la misericòrdia envers els pobres. Aquests, al seu torn, tenen el deure de materialitzar l'almoina.

Els pobres es converteixen en mediadors entre l'almoina i Déu. El cristianisme és la religió dels pobres, ja que l'Església els socorre. A través dels pobres neix el paper de l'Església.

Moments Clau en la Institucionalització de l'Acció Social Medieval

Predomini Eclesiàstic-Institucional

L'atenció es dirigia al pobre, malalt, pelegrí, viudes, orfes i captius. Entre ells no hi havia d'haver distincions. No s'atenien els falsos pobres.

Els prelats, com a hostatgers dels pobres, juntament amb els monestirs, tenien un paper fonamental. La seva funció caritativa incloïa l'acollida de pelegrins.

Els veritables pobres contribuïen a la caritat i assistien els altres pobres a través dels monestirs.

Ampliació i Concreció de l'Assistència (s. XI-XIII)

Durant el segle XI, es manté un predomini eclesiàstic institucional. A causa dels nombrosos canvis socials, es van fundar i implantar monestirs, oferint assistència caritativa. S'hi van implementar mesures per fer front a la pobresa, ja que la consideraven una obligació moral.

Entre els segles XI i XIII, hi ha una institucionalització de la caritat i s'atén els pobres com una obligació social. Apareixen els hospitals, que són importants i clau en el desenvolupament paral·lel al procés de laïcització i assistència social. També apareixen les confraries, que reunien els seus membres sense distinció de classe o professió. Aquestes atenien primer els confraters (entre ells) i després els pobres.

Diversificació de l'Acció Social (s. XIII-XVI)

En aquesta etapa, es produeix una diversificació de l'acció social amb dues facetes principals: la repressió i l'assistència. Aquesta etapa marca el final de l'Edat Mitjana i l'inici del món modern. Es produeix un enfortiment de la noblesa i la burgesia, així com una consolidació de les activitats urbanes, comercials i dels oficis. No obstant això, es van donar una sèrie de circumstàncies com la pesta bubònica, males collites, fams, guerra... en definitiva, situacions de carència a les quals es van unir una legió de persones que es negaven a treballar, vagabunds i persones que vivien fraudulentament de l'almoina. L'exercici de la caritat es veurà transformat, laïcitzant-se i programant-se corporativament.