Higiene Ambiental: Prevenció d'Infeccions i Agents Patògens

La higiene ambiental

Inclou les mesures per mantenir les condicions sanitàries i saludables de l’entorn i evitar que aquest afecti la salut, la seguretat i el benestar de la persona atesa.

Tasques del tècnic/a relacionades amb aquestes mesures

• La cura del llit i de l’habitació de la persona.
• El rentat, la desinfecció i l’esterilització dels materials, els estris o els productes de suport del pacient.
• L’eliminació dels residus domèstics.

Què és una infecció?

És la invasió de l’organisme per gèrmens d’una o més espècies, que es multipliquen i es difonen pel seu interior, i li causen alteracions o malalties.

Manifestacions de la infecció

La infecció pot tenir les manifestacions següents:

• Locals: afecten àrees o òrgans propers al punt d’entrada.
• Generals: afecten tot l’organisme.
• Inespecífiques: amb prou feines ajuden al diagnòstic.
• Específiques: orienten més en el diagnòstic.

Els agents infecciosos

Els microorganismes

El terme agents patògens és un genèric que significa ‘causants de malaltia’. Els gèrmens patògens són els éssers vius microscòpics causants d’infeccions.

Aquests gèrmens poden ser:

• Bacteris
• Virus
• Fongs
• Protozous o metazous

Els microbis, més que una qüestió de mida

Els termes microbi o microorganisme signifiquen ‘ésser viu petit’.

La relació dels microbis amb altres éssers vius

Tipus de relacions entre espècies diferents:

• Simbiosi: ambdues espècies en surten beneficiades.
• Comensalisme: una espècie obté un benefici, sense perjudicar l'altra.
• Saprofitisme: els microorganismes sapròfits s’alimenten de la matèria orgànica morta i alhora la descomponen.
• Parasitisme: una espècie s’aprofita de l’altra i alhora la perjudica. Tenen molta incidència en l’entorn sanitari.
• Parasitisme oportunista: espècies que només parasiten un altre ésser viu si es dona l'oportunitat.

Els bacteris

Característiques dels bacteris:

• Són éssers vius d’estructura senzilla.
• Tenen entre 1 i 3 µm (micròmetres) de llarg.
• Amb prou feines podem veure'ls amb el microscopi òptic.

Els grans grups de bacteris són:

• Els cocs (esfèrics o ovoïdals).
• Els bacils (en forma de bastonet).
• Les espiroquetes (en forma de cilindre enrotllat en hèlix).

Les espores

Són formes de resistència que adopten moltes espècies bacterianes i que els permeten sobreviure en circumstàncies difícils. Poden esperar anys i segles en aquesta forma de resistència.

Els virus

• No es poden veure amb el microscopi òptic.
• No s’alimenten, no respiren i gairebé no es relacionen amb el seu entorn.
• Són paràsits obligats: infecten una cèl·lula viva (animal, vegetal o bacteriana) i l’obliguen a reproduir còpies d'ells mateixos.
• Causen moltes malalties a les persones.

L’estructura vírica, molt senzilla, té tres components principals:

• El nucli
• La càpside
• L’embolcall

Els fongs

Formen un regne independent: són biològicament diferents dels bacteris, els animals i les plantes.

Es classifiquen en:

• Unicel·lulars (llevats).
• Pluricel·lulars (floridures i bolets).

Les infeccions causades per fongs s’anomenen micosis (candidiasi, dermatofitosi, etc.).

La cadena infecciosa

La cadena infecciosa està formada per tres baules:

• Una font d’infecció.
• Un mecanisme de transmissió.
• Una persona que pugui infectar-se (hoste susceptible).