Hidroteràpia: beneficis, protocols i tècniques

Hidroteràpia significa utilització de l'aigua com agent terapèutic en qualsevol estat i temperatura

Protocol d'actuació

Preparar el bany a la temperatura indicada, barnús, tovallola

Deixar pacient posició relaxada recolzant cap en suport o tovallola

Mantenir la temperatura prescrita durant el bany

Preguntar periòdicament al pacient com es troba i si necessita alguna cosa

Tipus de banys

Calents 38°C /15-20min relaxant i analgèsics

Freds Menys de 34°C; molt curts, efecte estimulant, activador de la circulació i tonificant de la musculatura.

Indiferents 35-36 °C 30min a varies h de duració en estats febrils i situació d'estres

Estimulació mecànica 36-40°C 15/45 min hidromassatges i banys amb bombolles; busca un efecte massatge per mobilització de l'aigua.

Protocol d'aplicació de xorro o afusions

Aplicació d'aigua freda, es necessari acumular calor abans i després per assegurar una reacció tèrmica duradora a la pell.

Contraindicacions de la hidroteràpia

Insuficiències greus cardíaques, renals, hepàtiques... HTA, processos tumorals malignes, caquèxia (debilitat), processos infecciosos aguts, malalties celebrals, anèmia, anorèxia, sida.

Tècnica d'aplicació de xorro o afusions

Es dona sortida per una mànega amb força o amb un fil prim d'aigua que es projecta a 5 o 6 metres i la duració és de 2 a 4 minuts.

Hidroteràpia menor
Son aplicacions hidroteràpiques sense pressió.

Zona a tractar: local, regional o general.

Temperatura de l'aigua: molt freda, freda, indiferent, calent, molt calent.

Duració: curta, mitja o llarga

Banys de vapor: Aplicació de calor a través de la generació de vapor d'aigua a una temperatura de 25 a 45 graus i una humitat de 80-90%.

Generals: Tot el cos en una instal·lació. Locals: Dispositius especials.

Saunes: Banys d'aire calent i sec a 90-100 graus i humitat a 20% durant 10-15 minuts i després un bany fred.

Indicacions: Tonifica òrgans. Relaxant corporal. Processos reumàtics crònics. Gota. Alteracions bronquials. Processos al·lèrgics

Peloides i parapeloides

Són agents terapèutics formats per un component sòlid, mineral o orgànic, i un component líquid, aigua mineromedicinal o aigua de mar o de llac salat, a temperatura de 45-50.

S'apliquen en forma de: Banys. Envoltures. Cataplasma. I Parapeloides.

Tècniques d'hidroteràpia menor

Envoltures: Embolicar total o parcialment el cos del pacient amb un drap mullat i es cobreix amn una manta per mantenir la temperatura.

Calent: Per reumes, contractures musculars, neuràlgies e hiperexcitabilitat.

Fred: Útil en estats febrils.

Compreses: Aplicació local d'aiguia freda o calenta mitjançant compreses o panys humits.

Ablucions: Aplicació directa d'aigua amb les mans.

-Aigua freda: (24-25 graus) Estimulant orgànic i estats febrils.

-Aigua calenta (36-38 graus) En estats d'hipotèrmia i com antiinflamatori.

Afucions: Aplicació d'aigua abocada amb una regadora. Aigua freda.

Remull: Immersió d'una part del cos en aigua freda o calenta.

Diferències entre hidroteràpia i balneoteràpia

Hidroteràpia: Agent terapèutic: aigua potable, via d'administració: tòpica, efectes físics: per temperatura i acció mecànica, acció terapèutica: efectes mècanics, tèrmics i psíquics. Lloc: centre hidroteràpia.

Balneoteràpia: Agent terapèutic: aigües mineromedicinals via administració. Totes. Efectes físics i acció mecànica acció terapèutica: efectes mecànics, tèrmics, psíquics, químics i ambientals i lloc: balneari

Tipus d'aigües

Aigües oligominerals: Contenen quantitats molt petites de sals minerals principalment de sodi i magnesi.

Aigües sulfuroses: Els tractaments són per sofre. Aquesta aigua s'utilitza:

Aigües clorades sòdiques: La localització d'aquesta aigua molt salada (de 250 a 300 gr. de sal per litre) està en relació amb les transgressions marin

Aigües sulfatades càlciques: Fredes malalties ronyo i fetge i calentes afeccions reumàtiques.

Aigües carbòniques: Són aigües que contenen bicarbonat de sodi o de calci i gas carboni.

Aigües hipertemals: Són aigües d'un temperatura molt elevada i amb una dèbil mineralització (banys dutxes i inhalacions).

Banys locals: Consisteix en sumergir diferents parts del cos del pacient, amb aigua calenta o freda

De seient

Calents i freds

De contrast

Maniluvis i pediluvis

Banys complexes o banys amb additius

Bombolles, hidromassatge, oxigen, ozó, carbogasosos o gasosos, galvànics o hidroelèctrics, ultrasons, salins, extractes de plantes o olis essencials