La hidrosfera i el cicle de l'aigua
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 13,26 KB
DEFINICIÓ HIDROSFERA
La hidrosfera és el conjunt de parts líquides a la terra, és a dir la part d’aigua que conforma la terra, els oceans, mars, rius...
ORIGEN DE L’AIGUA A LA TERRA
Quan la Terra primitiva es va refredar, va permetre que el vapor d'aigua present en l'atmosfera primitiva es condensés i es van produir així les primeres pluges que van donar lloc a la formació dels oceans. Tot això se suposa que va passar fa uns 4.000 milions d'anys.
DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
El 97% de la terra són mars i oceans d’aigua salada. I l’altre 3% es d’aigua dolça, la major part d'aquesta aigua dolça no es pot usar ja que està en estat sòlid (gel de glaceres).
CLASSIFICACIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
AIGUA ATMOSFÈRICA | NÚVOLS, DIMINUTS CRISTALLS, ES POT TROBAR EN ELS TRES ESTATS |
AIGUA OCEÀNICA O MARINA | ÉS L’AIGUA DELS MARS I ELS OCEANS |
AIGUA CONTINENTAL | GLACERES I CASQUETS POLARS POT TROBAR-SE EN ESTAT SÒLID O LÍQUID |
AIGUA CONTINENTAL | AIGÜES LÍQUIDES SUPERFICIALS RIUS, TORRENTS, RIEROLS, LLACS... |
AIGUA CONTINENTAL | AIGÜES SUBTERRÀNIES CIRCULEN PELS PORUS DE LES ROQUES |
AIGUA BIOLÒGICA | ELS BOSCOS I LES GRANS MASSES FORESTALS INTERCANVIEN UNA GRAN QUANTITAT D’AIGUA AMB EL SOL I L'ATMOSFERA |
ONADES | DESCRIPCIÓ Són el resultat de la interacció del vés-hi la superfície de l'aigua. Però també les poden produir fenòmens sísmics o volcànics que en alguns casos com els tsunamis poden tenir efectes catastròfics. El veu produeix un moviment oscilatori professió de les partícules de la superfície de l'aigua i la durada la velocitat i l'angle de incidència del vent Determina la intensitat de les onades. CONSEQÜÈNCIES Poden causar d'anys en instalacions portuàries o en edificis situats a la línia de la costa |
TSUNAMIS És una sèrie de ones oceàniques gegants creades per un disturbi submarí les causes influeixen terratrèmols, desplaçaments de terra, erupcions volcàniques… |
EXPLICACIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA
El cicle de l'aigua no s'inicia en cap lloc específic, no té començament ni final, sinó que està en continu moviment. La radiació solar és la que posa en marxa el procés del cicle de l'aigua fent possible l'evaporació de l'aigua, el moviment de les masses d'aire… l'energia solar i la força de la gravetat fan possibles els processos del cicle de l'aigua. Les masses d'aigua líquida a causa de la radiació solar s'escalfa ni se la poden en grans quantitats. L'aire humit ascendeix, han disminuït depressió es dilata i es refreda i dóna lloc a un augment de la humitat relativa i a la condensació del Vapor que formen els núvols. Les masses d'aire es desplacen Com a conseqüència de les diferències de pressió i temperatura. Aquest moviment de masses dóna lloc a les precipitacions. El flux de l'aigua que és evaporada els organismes i del sòl rep el nom evapotranspiració i és causat per l'energia radiant. Aquesta mateixa energia sobre les muntanyes produeix la fusió del gel que en tornar-se en estat líquid s'incorpora a les aigües corrents superficials (aigua d'escorriment). Que retornarà els mars i els oceans.
DINÀMICA OCEÀNICA
CORRENTS SUPERFICIALS | CORRENTS CÀLIDS: Són originats en zones subtropicals, a causa de la força de coriolis, es desplacen paral·lelament de la costa, suavitzen el clima de les regions. |
CORRENTS FREDS: S’originen a latituds altes i porten aigües fredes cap a latituds més baixes. | |
CORRENTS PROFUNDS O TERMOHALINS | S’originen a causa de la diferència de densitats produïda pels canvis de temperatura i salinitat. Les masses d’aigua freda s’enfonsen per sota de les masses calentes ja que són menys denses i avancen fins a les zones equatorials. |
RELACIÓ ENTRE LA DENSITAT, TEMPERATURA I SALINITAT DE L’AIGUA | La propietat física clau de l’aigua és la densitat. Aquesta densitat depèn en part per la salinitat i la temperatura de l’aigua. A mesura de que la temperatura augmenta la densitat disminueix. La temperatura i la salinitat condicionen la dinàmica de les masses d’aigua i la dinàmica de les corrents. |
CINTA TRANSPORTADORA | La cinta transportadora oceànica és la circulació global de la “salinitat” dels oceans. Aquest moviment de masses d'aigua genera un transport d'energia (en forma de calor) i de matèria (sòlids en suspensió, substàncies dissoltes i gasos) al voltant del món, reduint diferències entre totes les conques oceàniques. Aquesta circulació manté els climes del planeta Terra. |
EL FENÒMEN DEL NIÑO
DESCRIPCIÓ | Consisteix en l'escalfament anormal de les aigües del Pacífic oriental, davant les costes del Amèrica del Sud, que té lloc cíclicament en períodes de 3 a 7 anys. Aquest fenomen es dóna al voltant de l'Equador en les aigües tropicals. Influeix en el clima de diverses regions del planeta. |
CAUSES | La baixa pressió que es troba a la vora de Tahití si es combina amb la presència d'un nucli de pressió alta sobre Australia i amb l’afeliment dels Vents alisis que ho fan cap a l'oest, es trenca l'equilibri habitual dels corrents d'aire els quals arrosseguen les Aigües càlides de la superfície del Pacífic cap a les costes americanes, creant així una banda d'aigua calenta que S'estén per tot el pacífic Equatorial. |
CONSEQÜÈNCIES I FENÒMENS ASSOCIATS | Sequeres, inundacions, fam i plagues. Les inundacions, focs, l’excés de pluja a california i els diversos ciclons són un exemple dels processos associats a el Niño el 1997. |
SITUACIÓ DE CONDICIONS NORMALS | En condicions normals hi ha una massa superficial d’aigua calenta a la zona més a l’oest del pacífic. A les aigües del pacífic oriental, l’aigua superficial és més freda. Aquesta distribució de l’aigua és el resultat de l’equilibri entre els vents que dominen en aquesta zona de l’oceà que van d’est a oest, i arrosseguen l’aigua calenta superficial cap a Australia. El desplaçament de l’aigua de la superfície permet l’aflorament de l’aigua profunda, freda i carregada de nutrients davant les costes d’amèrica. Això afavoreix la formació de núvols de tempesta damunt la superfície càlida del pacífic occidental. |
LA NIÑA | Aquest fenomen va seguit del fenomen del Niño. L’aigua calenta superficial flueix en direcció a l'Àsia i així l’aigua freda de les profunditats aflora a la superfície al llarg de la costa americana. Hi ha més nutrient i disminueix l’evaporació, la formació de núvols, tempesta i les pluges. |
MAREES | DESCRIPCIÓ Són variacions del nivell del mar causades per forces gravitatòries. La lluna intervé en la successió de marees de manera que els punts de la terra alineats amb el secret experimenten una atracció capaç de fer posar el nivell de l'aigua. |
PLENAMAR | Quan el nivell de l’aigua és màxim s'anomena marea alta o plenamar. |
BAIXAMAR | En canvi si el nivell és mínim s'anomena baixamar. En els mars tancats les marees són gairebé imperceptibles i en els oceans i val obert en canvi pot haver-hi diferències d'uns quants metres entre la baixamar i la plenamar. La baixamar en el moviment de la marea és el nivell mínim de l'aigua de la mar. |
MAREES VIVES | La influència gravitatòria pot augmentar la intensitat de les marees o minvar-la. Pot originar mareas Vives si el sol i la lluna estan alineats, aquest fenomen succeeix 2 vegades al mes i pot fer augmentar un 20% la intensitat de les marees. |
MAREES MORTES | Aquestes fan disminuir la intensitat de le marees en un percentatge similar. |
ENERGIA MAREOMOTRIU | FUNCIONAMENT L'energia mareomotriu és un tipus d'energia hidràulica que s'obté a partir de les marees. Aprofiten l'ascens i descens del nivell de l'aigua del mar per fer moure turbines que accionen generadors elèctrics. |
DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA PER PRODUIR ELECTRICITAT | L'ascens i el descens de les marees pots aprofitat per transformar l'energia potencial en energía motriu que alhora pot transformar-se en electricitat. Aquest procés es pot dur a terme a les centrals mareomotrius on se'n registren Maries en fortes oscil·lacions |
PAÏSOS ON ES FA O FARÀ SERVIR AQUEST TIPUS D’ENERGIA | Una de les més antigues és La Rance a França que funciona des del 1967. |
IMPACTES | Aquest tipus de barreres provoca alteracions a la dinàmica litoral que poden afectar espècies molt sensibles a variacions del medi, alterant tot l'equilibri ecològic. |
NÚVOLS: TIPUS DE NÚVOLS
NÚVOLS ALTS | Se situen entre els 6.000 i 10.000 metres. Constituïts per petits cristalls de gel. Els cirrus són els núvols més alts. Els cirrostrats són estratificats i els cirrocúmuls arrodonits. |
NÚVOLS MITJANS | Se situen entre els 3.000 i 6.000 metres. Els altoestrats estan formats per cristalls de gel i aigua líquida. |
NÚVOLS BAIXOS | Se situen entre els 3.000 metres i la superfície. Els cúmuls acostumen a portar pluges abundants. Els estrats poen estendre’s sobre grans suerfícies. Els estratocúmuls tenen poca dimensió vertical. |
NÚVOLS DE DIMENSIONS VERTICALS | Són els cumulonimbus. Tenen la base molt a prop de la superfície però poden créixer fins altures molt considerables. Són núvols de tempesta. |
8 HI HA AIGUA PER TOTHOM? L’AIGUA UN BÉ ESCÀS
QUINES SÓN LES RESERVES D’AIGUA DEL PLANETA? | Les reserves són abundants i són els rius, els llacs, els embassaments i aigües subterrànies que suposen més de 8km3 d’aigua potencialment útil com a recurs per als humans. |
PROBLEMES PER L’ABASTIMENT D’AIGUA A TOTHOM (DISMINUCIÓ DE LA QUALITAT I CONTAMINACIÓ) | Un problema que afecta a l’abastament d’aigua es l’ús que li donem. Els humans fem moltes activitats que malmeten la qualitat de l’aigua. N’alterem la seva composició, i la retornem contaminada als sistemes naturals d’on procedía. |
USOS DE L’AIGUA | Per beure, per fer funcionar i refrigerar màquines, per regar conreus, per rentar roba... |
PLANTES DE DESSALATGE | Ens permet extreure l’aigua del mar en plantes de dessalatge i convertir l’aigua del mar en aigua dolça. |