Hidrografia, Paisatges i Medi Ambient a Espanya

UD3: Hidrografia

1. Introducció

L’aigua és un recurs natural escàs a Espanya a causa de la seva aridesa (precipitacions inferiors a 1000 mm anuals, excepte al nord i a l'alta muntanya). En els últims anys s’han reduït les aportacions dels rius (-14,3%), destacant el cas del Segura (-38,2%), un fet relacionat amb el canvi climàtic. La hidrografia espanyola es caracteritza per la irregularitat espacial (mal repartiment territorial) i la irregularitat temporal (canvis al llarg de l’any). Es diferencien dues zones: l'Espanya humida i l'Espanya seca.

2. Conceptes fonamentals

• Riu: corrent continu d’aigua que circula per un llit i desemboca al mar o en un llac.
• Afluent: riu secundari que desemboca en un riu principal.
• Conca hidrogràfica: territori drenat per un mateix riu i els seus afluents.
• Cicle hidrològic: recorregut de l’aigua (precipitació → rius → mar → evaporació).
• Cabal fluvial: quantitat d’aigua que porta un riu (absolut en m³/s i relatiu en relació amb la conca).
• Regularitat: estabilitat del cabal al llarg de l’any.
• Règim fluvial: variació del cabal anual.
• Estiatge: període de mínim cabal.
• Torrent: curs sobtat i violent d’aigua.
• Llac/llacuna: massa d’aigua estancada.
• Aqüífer: reserva d’aigua subterrània en roques permeables.

3. Curs d’un riu

• Curs alt: fort pendent i gran erosió.
• Curs mitjà: transport de materials i meandres.
• Curs baix: sedimentació d’al·luvions.

4. Factors condicionants

• Clima: Mediterrani (precipitacions escasses i irregulars, alta evapotranspiració); Oceànic (precipitacions abundants i regulars); Alta muntanya (pluges i neu abundants). Espanya rep 340 km³ anuals, però gran part s’evapora.
• Relleu: les serralades perifèriques tanquen el pas dels rius a la mar; basculació cap a l’oest → grans rius atlàntics; muntanya → règims nivo-pluvials; zones planes → conques endorreiques.
• Litologia: roques permeables → aqüífers; impermeables → escorrentia superficial.
• Vegetació: regula l’aigua; sense vegetació augmenten les inundacions i l’erosió.

5. Règims fluvials

Es distingeixen els següents tipus: nival, nivo-pluvial, pluvio-nival, pluvial oceànic (regular), pluvial mediterrani (irregular) i pluvial subtropical (estacional).

6. Vessants hidrogràfics

• Cantàbric: rius curts, cabalosos i regulars, amb fort pendent i règim nivo-pluvial; formen ries.
• Atlàntic: rius llargs (Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir), grans conques, cabal important però irregular, amb règim pluvio-nival.
• Mediterrani: rius curts i irregulars, amb fort estiatge estival i crescudes tardorals; règim pluvial. Excepció: l'Ebre (llarg, cabalós i pluvio-nival).

7. Usos de l’aigua

L'agricultura consumeix el 80%, la indústria el 12%, i l'ús domèstic i turisme el 8%. El major consum es produeix al litoral mediterrani.

8. Balanç hídric

Relació entre disponibilitat i demanda. Les conques atlàntiques i cantàbriques són excedentàries, mentre que les conques mediterrànies (excepte l’Ebre) són deficitàries.

9. Mesures d’estalvi

• Domèstic: dutxa, electrodomèstics eficients.
• Agricultura: reg per degoteig.
• Indústria: reutilització i depuració.

10. Sistemes d’aprofitament

Embassaments, canals, transvasaments (Tajo-Segura, Xúquer-Túria, Xúquer-Vinalopó), dessalinització, recuperació d’aqüífers i sanejament hidràulic.

11. Polítiques hidràuliques

Segle XX: embassaments massius. Llei d’Aigües de 1985. PHN de 2001. Programa AGUA. És un tema políticament polèmic.

UD4: El paisatge natural

1. Introducció a la biogeografia

La biogeografia estudia la distribució dels éssers vius. Espanya té una gran diversitat per ser un territori cruïlla, per la influència de les glaciacions i per l’aïllament canari. Cal diferenciar entre vegetació potencial (clímax) i coberta vegetal real. El paisatge actual és regressiu.

2. Factors de la diversitat biogeogràfica

• Clima: determina temperatures, precipitacions i insolació. Tipus de vegetació: xeròfila, higròfila, umbròfila, termòfila, criòfila. Pot ser zonal o azonal.
• Posició: presència d’espècies europees, africanes, relictes i molts endemismes.
• Relleu: altitud (pisos de vegetació) i orientació (solana/ombria).
• Sòl: composició sòlida, líquida i gasosa; horitzons O, A, B, C, D; roques silícies, calcàries i argiloses; sòls zonals, azonals i intrazonals.
• Acció antròpica: introducció d’espècies, tala, agricultura i urbanització.

3. Regions biogeogràfiques

• Eurosiberiana: cornisa cantàbrica i Pirineus; clima oceànic; bosc caducifoli (roure, faig); landa; prat; bosc marcescent (roure valencià, roure reboll).
• Mediterrània: major part peninsular i Balears; pluges escasses i irregulars; bosc esclerofil·le (alzina, surera, garrofera, ullastre); màquia i garriga (coscoll, ginesta, estepa blanca, margalló, romaní, llentiscle); estepa (timó, espart, margalló, espàrrec).
• Macaronèsica: Canàries; clima subtropical; molts endemismes; pisos: basal, intermedi, montà termocanari, montà mesocanari i alts cims.

4. Vegetació de muntanya

Es divideix en pisos: basal, montà, subalpí (coníferes), alpí (prats) i nival (molsa i líquens).

5. Vegetació de ribera

Caracteritzada per l'alta humitat; inclou verns, salzes, pollancres, àlbers, freixes i oms.

UD5: Interacció natura-societat

1. Influència del medi natural

El medi actua tant com a recurs com a risc.

2. El medi natural com a recurs

• Relleu: influeix en assentaments, agricultura, comunicacions, recursos minerals i turisme.
• Clima: afecta la distribució de la població, l'agricultura, les energies renovables i el transport.
• Aigua: agricultura (80%), consum urbà (14%), energia, navegació, pesca i residus.
• Balanç hídric: marcat per la irregularitat, la distribució desigual, la major demanda mediterrània i les pèrdues en el regadiu.
• Obres hidràuliques: embassaments, canals, transvasaments, aqüífers, dessalinització, potabilitzadores i depuradores.
• Vegetació: proporciona recursos, protecció ambiental i oci.
• Sòl: base per a l'agricultura, els assentaments i la construcció.

3. Riscos naturals

• Geològics: sismes, erupcions volcàniques i moviments de vessant (lliscaments i despreniments).
• Climàtics: inundacions i sequeres. Requereixen actuacions preventives.

4. Problemes mediambientals

Alteració del relleu (mineria, urbanització); contaminació atmosfèrica (pluja àcida, destrucció de l'ozó, campana de contaminació, efecte hivernacle); contaminació acústica; danys a la vegetació (incendis, desforestació); erosió i desertificació; residus sòlids urbans i pèrdua de biodiversitat.

5. Solucions i marcs legals

Conveni de Ginebra, Protocol de Mont-real, Llei de Qualitat de l'Aire, Pla Nacional d'Aigües, Pla Forestal Espanyol, Xarxa RESEL, Projecte LUCDEME, PAND, Pla Nacional de Residus (3R) i el Catàleg d'Espècies Amenaçades.

6. Protecció d'espais naturals

Llei de Parcs Nacionals de 1916, Llei d'Espais Naturals de 1975 i Llei de Conservació de 1989. Inclou parcs nacionals, naturals, reserves, monuments naturals i paisatges protegits. Destaca la Xarxa Natura 2000, l'Avaluació d'Impacte Ambiental (EIA), l'etiquetatge ecològic i el paper de les organitzacions ecologistes.