Hidrografia i Paisatge Natural: Guia d'Estudi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,97 KB
1. Hidrografia
1.1. Vessants hidrogràfics
- Vessant Mediterrània:
- Longitud: Rius curts (naixement prop de la mar).
- Cabal: Escàs (poques precipitacions).
- Regularitat: Molt irregular.
- Conca: Menuda.
- Capacitat erosiva: Alta (molt pendent).
- Excepció: Ebre (cabalós i llarg).
- Vessant Atlàntica:
- Longitud: Rius llargs (Meseta → Atlàntic).
- Cabal: Mitjà (irregular).
- Regularitat: Irregular (règim pluvio-nival).
- Conca: Enorme (molts afluents).
- Capacitat erosiva: Poca (poc desnivell).
- Excepció: Miño (clima oceànic, més regular).
- Vessant Cantàbrica:
- Longitud: Rius curts.
- Cabal: Alt.
- Regularitat: Regular (clima oceànic).
- Conca: Reduïda.
- Capacitat erosiva: Alta.
1.2. Règims fluvials
- Nival de muntanya: Alimentació per neu; màxim al maig-juny; zones d'alta muntanya (ex: Noguera).
- Pluvial oceànic: Pluges regulars; màxim a l'hivern; zones del Nord (ex: Miño, Nalón).
- Pluvial mediterrani: Pluges torrencials; màxim a tardor/primavera; estiatge marcat (ex: Xúquer, Segura).
- Pluvio-nival: Pluja i desgel; màxim a l'abril-maig; interior peninsular (ex: Tajo, Duero).
1.3. Factors i aprofitament
Els rius estan condicionats pel clima, el relleu, la litologia i la vegetació. L'ús de l'aigua es reparteix en: Agricultura i ramaderia (80%), Indústria (12%) i Domèstic (8%). Els sistemes d'aprofitament inclouen embassaments, transvasaments i dessalinització.
2. El Paisatge Natural
2.1. Factors de la diversitat biogeogràfica
- Clima: Xeròfila (sequera) i higròfila (humitat).
- Sòls: Silici (àcid), calcari i argilós (fèrtil).
- Relleu: L'altitud defineix pisos de vegetació (basal, muntà, subalpí, alpí i nival). L'orientació crea solana (sud) i ombria (nord).
2.2. Regions biogeogràfiques
- Regió Eurosiberiana: Clima oceànic amb bosc caducifoli (faig, roure), landes (ginesta, bruc) i prats.
- Zona de transició: Bosc marcescent (roure valencià, bedolls).
- Regió Mediterrània: Bosc perennifoli (alzina, surera, garrofera), garriga (margalló, romaní) i estepa en zones degradades.