Hidrografia i Paisatge Natural: Guia d'Estudi

1. Hidrografia

1.1. Vessants hidrogràfics

• Vessant Mediterrània:
  • Longitud: Rius curts (naixement prop de la mar).
  • Cabal: Escàs (poques precipitacions).
  • Regularitat: Molt irregular.
  • Conca: Menuda.
  • Capacitat erosiva: Alta (molt pendent).
  • Excepció: Ebre (cabalós i llarg).
• Vessant Atlàntica:
  • Longitud: Rius llargs (Meseta → Atlàntic).
  • Cabal: Mitjà (irregular).
  • Regularitat: Irregular (règim pluvio-nival).
  • Conca: Enorme (molts afluents).
  • Capacitat erosiva: Poca (poc desnivell).
  • Excepció: Miño (clima oceànic, més regular).
• Vessant Cantàbrica:
  • Longitud: Rius curts.
  • Cabal: Alt.
  • Regularitat: Regular (clima oceànic).
  • Conca: Reduïda.
  • Capacitat erosiva: Alta.

1.2. Règims fluvials

• Nival de muntanya: Alimentació per neu; màxim al maig-juny; zones d'alta muntanya (ex: Noguera).
• Pluvial oceànic: Pluges regulars; màxim a l'hivern; zones del Nord (ex: Miño, Nalón).
• Pluvial mediterrani: Pluges torrencials; màxim a tardor/primavera; estiatge marcat (ex: Xúquer, Segura).
• Pluvio-nival: Pluja i desgel; màxim a l'abril-maig; interior peninsular (ex: Tajo, Duero).

1.3. Factors i aprofitament

Els rius estan condicionats pel clima, el relleu, la litologia i la vegetació. L'ús de l'aigua es reparteix en: Agricultura i ramaderia (80%), Indústria (12%) i Domèstic (8%). Els sistemes d'aprofitament inclouen embassaments, transvasaments i dessalinització.

2. El Paisatge Natural

2.1. Factors de la diversitat biogeogràfica

• Clima: Xeròfila (sequera) i higròfila (humitat).
• Sòls: Silici (àcid), calcari i argilós (fèrtil).
• Relleu: L'altitud defineix pisos de vegetació (basal, muntà, subalpí, alpí i nival). L'orientació crea solana (sud) i ombria (nord).

2.2. Regions biogeogràfiques

• Regió Eurosiberiana: Clima oceànic amb bosc caducifoli (faig, roure), landes (ginesta, bruc) i prats.
• Zona de transició: Bosc marcescent (roure valencià, bedolls).
• Regió Mediterrània: Bosc perennifoli (alzina, surera, garrofera), garriga (margalló, romaní) i estepa en zones degradades.