Hidrografia i Paisatge Natural: Guia d'Estudi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

1. Hidrografia

1.1. Vessants hidrogràfics

  • Vessant Mediterrània:
    • Longitud: Rius curts (naixement prop de la mar).
    • Cabal: Escàs (poques precipitacions).
    • Regularitat: Molt irregular.
    • Conca: Menuda.
    • Capacitat erosiva: Alta (molt pendent).
    • Excepció: Ebre (cabalós i llarg).
  • Vessant Atlàntica:
    • Longitud: Rius llargs (Meseta → Atlàntic).
    • Cabal: Mitjà (irregular).
    • Regularitat: Irregular (règim pluvio-nival).
    • Conca: Enorme (molts afluents).
    • Capacitat erosiva: Poca (poc desnivell).
    • Excepció: Miño (clima oceànic, més regular).
  • Vessant Cantàbrica:
    • Longitud: Rius curts.
    • Cabal: Alt.
    • Regularitat: Regular (clima oceànic).
    • Conca: Reduïda.
    • Capacitat erosiva: Alta.

1.2. Règims fluvials

  • Nival de muntanya: Alimentació per neu; màxim al maig-juny; zones d'alta muntanya (ex: Noguera).
  • Pluvial oceànic: Pluges regulars; màxim a l'hivern; zones del Nord (ex: Miño, Nalón).
  • Pluvial mediterrani: Pluges torrencials; màxim a tardor/primavera; estiatge marcat (ex: Xúquer, Segura).
  • Pluvio-nival: Pluja i desgel; màxim a l'abril-maig; interior peninsular (ex: Tajo, Duero).

1.3. Factors i aprofitament

Els rius estan condicionats pel clima, el relleu, la litologia i la vegetació. L'ús de l'aigua es reparteix en: Agricultura i ramaderia (80%), Indústria (12%) i Domèstic (8%). Els sistemes d'aprofitament inclouen embassaments, transvasaments i dessalinització.

2. El Paisatge Natural

2.1. Factors de la diversitat biogeogràfica

  • Clima: Xeròfila (sequera) i higròfila (humitat).
  • Sòls: Silici (àcid), calcari i argilós (fèrtil).
  • Relleu: L'altitud defineix pisos de vegetació (basal, muntà, subalpí, alpí i nival). L'orientació crea solana (sud) i ombria (nord).

2.2. Regions biogeogràfiques

  • Regió Eurosiberiana: Clima oceànic amb bosc caducifoli (faig, roure), landes (ginesta, bruc) i prats.
  • Zona de transició: Bosc marcescent (roure valencià, bedolls).
  • Regió Mediterrània: Bosc perennifoli (alzina, surera, garrofera), garriga (margalló, romaní) i estepa en zones degradades.

Entradas relacionadas: