A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

El primer quartet es limita a mostrar la dona que es pantina, l’autor explica com és la pinta, com són els cabells de la noia, i diu que està en un terrat.

En els dos primers versos, “Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja” veiem que ens parla d’algú que s’està pentinant els cabells foscos com l’atzabeja, un mineral d’un color negre molt intens, amb una pinta de marfil, és a dir que és molt blanca.

El tercer vers amb l’or es refereix al cabell de noies rosses que són suposadament les més boniques i desitjades.

I en el quart ens situa l’acció en un terrat i ens diu el nom de la dama, la bella Flora.

El 2n quartet és una descripció física, l’autor, a la vegada que contrasta els colors blanc i negre, ens està descrivint com són els cabells i la pell de la dona.

En els dos primers versos del segon quartet el poeta segueix referint-se als cabells de la bella dama i torna a introduir-nos una dualitat de l’estil blanc-negre, dient que entre els seus cabells.

I en els versos 3 i 4 El color blanc que ens ha intentat mostrar amb el marfil de la pinta i la pura neu representada en el coll s’afegeix al blanc de la seva mà. Compara la mà amb el marfil blanc, per descriure el color de la pell de la dama.

En el primer tercet s’explica com l’autor observa el combat de la pinta i el cabell des de la distància. Es narra com al mateix moment que està veient com es pentina, el poeta encisat s'enamora de la dona i no pot parar de mirar-la.

I l’últim tercet del poema parla dels sentiments del poeta: l’amor que sent i la por que té al fet que acabi el combat de contrastos i la perdi.

En els dos primers versos d’aquest últim tercet l’autor, enamorat bojament de la dama i amb el cor alterat té por que li passi alguna cosa, que interrompis l’escena de la qual tan dolçament gaudia.

I l’últim vers de l'obra el que vol l’autor és posar Pau a l’esmentada batalla (“pendre’ls tregües” vol dir posar Pau) per poder estar amb la noia.

Entre les figures retòriques més importants per la comprensió del poema i que són característiques del moviment literari trobem:

Diversos hipèrbatons (Presenta un desordre en l’estructura sintàctica) que són característics del Barroc (a la primera i segona estrofa i a l'últim vers).

Una metàfora) en la que diu que els cabells de la dama són atzabeja (que és un tipus de mineral de color negre) per donar èmfasis a l'obscuritat dels cabells de la dama. (vers 2)

També trobem un epítet en el qual es dóna èmfasis al color blanc pur com la neu de la pell de la dama. (vers 5)

Una altra figura retòrica que trobem és una personificació. Personifica el color or referint-se als cabells rossos de les dones que es descrivien en aquella època. (vers 3)

També trobem una hipèrbole en el vers 8, quan ens diu que la pinta i la mà semblaven el mateix.

A més a més també hi ha una al·literació al vers 2.

Finalment, trobem un oxímoron junt amb una metàfora, en el qual ens parla d’un combat dolç referint-se a la força que fa la dama amb la pinta per tal de poder-se pentinar. (vers 10)