A una hermosa dama de cabell negre comentari
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,21 KB
Barroc: (no és una época, és un moviment de caire artístic) és la manifestació artística d'una crisi ideologica (social, religiosa etc.) i contrareformal que substitueix la confianza i l'autoafirmació de l'home del Renaixement. El Barroc és una reacció contra aquest excés de confiança i d'optimisme, una reacció que des de la dimensió creativa s'expressa en tots els gèneres de moltes maneres i formes.
El mot ''Barroc'' ha estat molt discutit. Sembla originari d'Itàlia, de finals del Segle XVI, i significa ''argument fals''. A França, aquest significat es barreja amb la paraula ''baroque'', traducció al portugués ''Barroco'', perla irregular. A finals del Segle XVII, ''Barroc'' és sinònim de extravagant. Però al Segle XIX, finalment és un concepte triat per designar i definir la producció artística del Segle XVIII, un concepte estètic.
L'home del Barroc té una sensació de fracàs, és sotmès al pas del temps, pessimista, visió del món com un teatre.
L'art reflecteix aquesta concepció desencisada de la condició humana i de la realitat, sovint amb una visió tràgica però còmica.
Món Barroc: Gust per la solemnitat, lo grandiloqüent, la lluentor, l'exageració. Atracció pel moviment, el contrast i el canvi. Tendència a l'obscuritat. Gust per el desordre, la barreja. Pretenen impactar, impresionar.
Textos de l'època barroca:
Una gran riquesa conceptual reforçada amb molts referents mitològics, religiosos, històrics etc. Abundancia de figures retòriques, imatges antítesis, paradoxes, un llenguatge molt recargolat. Ús de l'engany i del joc. Conreu de la poesia visual (imatge + text). Interés especial per el Sonet.
Barroc a Catalunya:
Francesc Vicent García (1578/79 - 1623) // Josep Blanch (1620 - 1672) // Josep Romaguera (1642 - 1723).
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POEMA:
A una hermosa dama de cabell negre, que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.
Francesc Vicent García:
Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfonga, va nèixer a Tortosa, l'any 1579, i va morir a Vallfonga de Riucorb, l'any 1623. Va ser un poeta i eclesiàstic. Va escriure prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant com el sonet que estem comentant. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va ser molt popular des de el principi.
Context històric del poema:
Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la producció literària del català va disminuïr molt. Ens trobem en un període de decadència de la literatura catalana pel que fa al tractament culte d'aquesta.
Resum/arguement:
Aquest poema és el cant a una bella dama que té a l'autor enlluernat. Es basa en un dels trets més característics de l'estètica barroca, el contrast, el color blanc expressat pel marfil, la pura neu (amb el color de la pell de la dama) i l'oposat, el negre del color de l'atzabeja dels cabells. L'acció se situa en un terrat i el poeta contempla com la dama es pentina amb una pinta de marfil, amb l'esperança que ella també s'enamori d'ell. Hi ha un paral·lelisme que està entre el cor alterat per tanta bellesa. L'observador queda molt enlluarnat per com es pentina els cabells amb aquell color negre carbó i el seu contrast amb la seva pell, que és molt blanca.
Primera estrofa:
Veiem que la dama s'està peinant els cabells. Presenta un desordre en l'estructura sintàctica.
Segunda estrofa:
Observem el contrast entre el color blanc i el negre. Es crea una metàfora.
Primer tercet:
''Jo poètic''. El poeta ens mostra els seus sentiments i parla d'ell. Figures retòriques presents.
Segon, últim tercet:
El poeta mostra l'angoixa que sent al contemplar el combat que té ell per voler ser estimat per la dama com ell la estima a ella.
Estructura del Sonet:
Podem dir que es tracta d'un Sonet, dividit en cuatre estrofes, dos quartets i dos tercets. Catorze versos decasíl·labs d'art major amb rima consonant.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Realisme i Romanticisme:
El romanticisme i el Realisme són dos moviments culturals que es van caracteritzar fundamentalment per la ruptura amb la tradició classicista basada en un conjunt de regles estereotipades. Així doncs, les dues corrents exalten la capacitat de l'ésser humà com entitat a seguir, defensant el anticlericalisme radical. A més a més, les seves obres van dirigides a atacar tota estructura social, religiosa i governamental, fonamentat a travès de les mateixes denúncies del poble u l'humà individual. Per exemple, el romanticisme va ser un moviment cultural on va predominar la literatura i el Realisme va ser una corrent de pensament que va incloure un moviment literari. El romaniticisme rebutja la societat burgesa i el Realisme s'identifica amb els valors de la societat burgesa pero criticant-la. Un altre punt de comparació són els temes: el romanticisme és centra més en la fantasia mentre que el Realisme parla de la realitat social de l'època.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Romanticisme:
Segle XIX, Catalunya = Romanticisme.
Inicialment és un moviment literari però ràpidament passa a influenciar totes les arts, com l Barroc... Consisteix en una ruptura amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imposats. Buscant la llibertat autèntica, la manera de sentir i concebre amb la naturalesa, la vida i amb l'home mateix.
Elements propis del Romanticisme:
Major importància del sentiment enfront la raó, forta tendència nacionalista a cada territori, defensa del lliberalisme, exaltació de l'originalitat individual en contra de la tradició grecollatina, creació d'obres imperfectes, inacabades i obertes etc.
Actituds d'artistes del Romanticisme:
Tres unitats Aristotel·liqües (acció, espai i temps), un estil barrejant prosa, vers i polimetria, temes i ambients diferents, evocació del passat i evasió en el pas del temps, referència a literatura popular i altres literatures etc.
Naturalisme:
Sorgeix a França a finals del Segle XIX en la literatura. Preté copsar la realitat d'una manera absolutament objectiva, científica, per això es diu que és una evolució del Realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut amb tanta força a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malaltíes, temes sexuals etc. Hi regna la crítica social. Pertanyen al proletariat els personatges del Naturalisme.
Joan Sardà o Narcís Oller (Catalunya).
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Estructura (per escriure) ''El silenci dels arbres'':
1)
Tenir un context històric poderós, és a dir, una història en la qual será el fil conductor de la novel·la i ens situara en l'espai on es desenvolupara l'acció. (Ciutat de Sarajevo en plena guerra).
Tenir un context històric poderós, és a dir, una història en la qual será el fil conductor de la novel·la i ens situara en l'espai on es desenvolupara l'acció. (Ciutat de Sarajevo en plena guerra).
2)
Històries humanes: En aquest cas l'autor de l'obra crea personatges amb una història i situació impactant darrere. Personatges complexos i amb problemes per donar-li més Realisme a la novel·la.
Històries humanes: En aquest cas l'autor de l'obra crea personatges amb una història i situació impactant darrere. Personatges complexos i amb problemes per donar-li més Realisme a la novel·la.
3)