Hermes amb Dionís Infant (Praxíteles): Escultura Grega Clàssica

HERMES AMB DIONÍS INFANT

PRAXÍTELES

Documentació General

• Nom: Hermes amb Dionís infant
• Arquitecte/Escultor: Praxíteles
• Cronologia: 343 aC
• Localització Actual: Museu Arqueològic d'Olímpia
• Localització Original: Al Temple d'Hera, a Olímpia.
• Estil: Grec Clàssic
• Materials Utilitzats: Marbre
• Tècnica Constructiva: Talla
• Tema: Ens representa el guanyador d'una cursa que, sembla que després de tant d'esforç i tensió durant la prova, no pot aturar-se i continua avançant mentre es posa la diadema al cap.

Context Històric i Cronologia

Aquesta escultura és de l'època clàssica (447-432 aC), coincidint amb el final de les Guerres Púniques. Durant aquesta època va morir Alexandre el Gran. L'època més important serà durant el govern de Pèricles a Atenes.

Atenes era la ciutat més important i on predominava el sistema democràtic. A finals d'aquesta etapa, tindran lloc les Guerres del Peloponès entre Atenes i Esparta, a les quals van participar gairebé totes les polis gregues aliades a un o altre bàndol. Aquestes guerres acaben amb l'hegemonia d'Atenes. És en aquest període que es construeixen els edificis de l'Acròpolis. Posteriorment, Macedònia va sotmetre les polis.

Pel que fa a l'art, en aquesta època predominen dues tendències: el naturalisme i la idealització.

ANÀLISI FORMAL

Elements de Suport i Suportats

Un element molt important en aquesta obra és la corba praxiteliana, que fuig de la línia vertical i estàtica i aporta airositat i lleugeresa a les figures. Aquesta línia fa que el cos d'Hermes es desplaci de l'eix vertical i formi una 'S', proporcionant una sensació d'equilibri entre el moviment i el repòs. No existeixen gaires cossos humans tan ben constituïts i de tanta bellesa com els de les estàtues gregues.

El que feien els artistes grecs era partir d'un model real molt ben format, del qual anaven traient tot el que semblava menys perfecte i ho substituïen per formes d'altres homes més perfectes d'aquella part.

La sinuositat de la figura d'Hermes encara ressalta més gràcies a la verticalitat del petit Dionís i de la túnica.

Estil i Innovacions

Hermes amb Dionís infant pertany al moment de la màxima esplendor de l'art clàssic, que qüestiona la severitat anterior i aposta per la suavitat i l'harmonia, per una expressivitat més gran i per l'atenció que dona als sentiments. El realisme guanyava terreny.

A la túnica, per exemple, ja no s'hi reconeixen els draps molls del fris de Fídies, amb una caiguda bella però potser massa ordenada (en plecs paral·lels), sinó que els plecs són una còpia fidel de la realitat.

Per primer cop, els déus i els herois mostraven els sentiments i les emocions.

S'atribueix a Praxíteles la introducció del nu femení, només reservat a la deessa Afrodita. Cap al 360 aC va esculpir una Afrodita al bany totalment nua que va vendre als habitants de Cnidos (Àsia Menor). Praxíteles va escandalitzar, ja que va emprar la seva amant, Friné, com a model.

Interpretació Mitològica

Aquesta obra recull el moment en què Hermes, tement una venjança d'Hera per la nova infidelitat matrimonial del cap de l'Olimp (Zeus), porta el seu germanastre Dionís als reis d'Orcomen, als quals confia la criança.

En una simpàtica referència al futur de Dionís com a déu del vi, el seu atent germanastre li dóna un raïm. Praxíteles preferia humanitzar els déus en la tendresa, per exemple, la tendresa amb què Hermes mira el seu germanastre.

S'han perdut tant el braç dret d'Hermes, amb el qual li oferia el raïm, com el braç dret de Dionís. La part baixa de les dues cames i el peu esquerre d'Hermes són moderns.

Aquesta obra, inspirada en la mitologia grega, era destinada a l'exposició pública en un lloc de pas de la ciutat. No se sap si va ser encarregada per un particular o pels poders públics.

Funció i Destinació

És possible que Hermes amb Dionís infant hagués estat esculpit per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró de la primera i Hermes el patró de la segona.