L'Hermes amb Dionís Infant de Praxíteles: Anàlisi Completa

Hermes amb Dionís Infant

Fitxa Tècnica

Autor:

Praxíteles (actiu entre 370-330 aC)

Context històric:

L'obra es realitza al segle IV aC, durant la Guerra del Peloponès. Atenes, derrotada per Esparta, es va recuperar i va restaurar la democràcia, però mai va recuperar el seu poder hegemònic. Políticament i militarment, es va veure sotmesa a l'equilibri de forces de les tres potències: Atenes, Esparta i Tebes. Tot i així, una potència exterior, Macedònia, va adquirir el poder i Filip II va fer augmentar els seus dominis, batallant contra els territoris grecs. Es va crear una lliga contra els macedonis, però Atenes va ser conquerida per Filip II el 337 aC, precedint el que s'anomenaria Hel·lenisme.

Data:

350-330 aC

Estil:

Grec postclàssic

Forma:

Escultura exempta d'un grup/conjunt

Materials:

Marbre

Tècnica:

Talla

Cromatisme:

Monocroma

Localització original:

Olímpia, al temple d'Hera

Localització actual:

Al Museu Arqueològic d'Olímpia

Tema:

Mitòlogic. Una commemoració de l'aliança entre Arcàdia i Èlida (Hermes i Dionís eren els patrons d'aquestes dues ciutats).

Anàlisi Formal

Composició

El déu es mostra en una postura relaxada; juga amb l'infant, però manté la dignitat olímpica. L'anatomia és perfecta, proporcionada, harmònica i sensual. El rostre és naturalista, amb un gran tractament del cabell, i mostra tendresa cap a Dionís. L'infant té el cap petit i les proporcions allargades. La mirada marca el punt culminant de l'obra. Les línies verticals centren l'atenció en aquest punt.

L'estudi minuciós de la compensació de volums es veu en l'elevació dels malucs per a provocar el contrapposto i en flexionar la cama contrària, corbant tot el cos i elevant més una espatlla, aconseguint una S invertida (la corba praxiteliana). A la mà dreta d'Hermes hi sostenia raïm. Hermes es recolza en un tronc, dissimulat amb unes túniques (draps molls) que marquen un eix totalment vertical. Això crea un efecte d'equilibri i moviment. Entre Hermes i Dionís hi ha un suport transversal necessari per a aguantar l'obra.

Models i Influències

Praxíteles va seguir els cànons imposats en l'època clàssica, sobretot el de Policlet, mantenint l'ideal de bellesa i de proporció. Va ser l'introductor d'una nova concepció de l'escultura, en què els personatges representats s'humanitzaven. Els seus déus adopten actituds indolents, els seus cossos són tractats amb suaus corbes, i l'expressió dels sentiments es fa cada cop més clara, fet que culminarà en l'època Hel·lenística. Influirà en els escultors hel·lenístics, entre ells Lísip i Escopes.

Temàtica

Contingut

En la relació entre Hera i Zeus, aquest tenia relacions extramatrimonials i va tenir fills amb altres dones, entre ells Hermes i Dionís. Hera se n'assabenta i pretén castigar aquestes dones i els seus fills. Carbonitza la mare de Dionís mentre aquest encara és a la seva panxa, i Zeus el salva, guardant-lo dins la seva cuixa.

Significat

Hermes vol salvar Dionís d'Hera i el transforma altra vegada en nen. Se l'emporta a una illa perquè el cuidin les nimfes; s'ha aturat pel camí i sembla que li ofereix raïm, i Dionís s'esforça per agafar-lo. Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i està representat de forma humana i afectuosa. Representa un moment fugaç. Se n'enduu Dionís a Orcomen, on el cuidaran Atamant i Isa.

Funció

Religiosa: era un exvot entregat a l'Heraion, al temple d'Olímpia, segons cita Pausànies en la seva obra Descripció de Grècia. Probablement va ser realitzada per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era patró d'Elis i Hermes d'Arcàdia. Va ser trobada l'any 1877 al temple d'Hera, un fet contradictori i provocador vista la seva temàtica.