L'Herència de Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Escriptor Medieval

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

El Sentit i la Importància de l'Obra Lul·liana

• Va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en una llengua romànica (també en llatí). Li interessava arribar a un públic ampli i s'adonà que només ho aconseguiria en la pròpia llengua; no en llatí, que era patrimoni de l'Església i que només arribava a un públic culte.
• Era un creador de llenguatge: no tingué predecessors en l'ús del català literari, i va ser ell qui en fixà el model. Tots els autors immediatament posteriors el van haver de prendre com a referent.
• Per la magnitud i importància de la seva obra: uns 265 volums, que tracten temes teològics, didàctics o morals. Abans filòsof, teòleg i missioner més que no pas escriptor de ficció.

Relacionem Llull amb dues característiques fonamentals de la literatura medieval: el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora.

Ramon Llull, fill d'una família noble, va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Es trobava component un poema trobadoresc per a una dama que no era la seva dona quan se li va aparèixer la figura de Jesús crucificat. Se li va aparèixer cinc vegades, i això va fer que Llull deixés la família i la cort i es dediqués tota la resta de la seva vida a convertir els infidels —jueus, tàrtars i musulmans— després d'haver-los intentat convèncer de la superioritat del cristianisme sobre qualsevol altra religió.

Va intentar demostrar l'existència de Déu en la seva Art abreujada d'atrobar veritat, un sistema d'abast universal que hauria de convertir, de manera infal·lible, els infidels. Aquests ideals el van portar a viatjar infatigablement pel Mediterrani, a aprendre l'àrab per dur millor a terme la tasca d'evangelitzador dels musulmans, a conèixer sovint el fracàs i a ser empresonat. També el van portar a escriure en català perquè el seu missatge pogués ser entès per un públic ampli i a explicar-se a les universitats més prestigioses de l'època, així com a escriure en llatí aquelles obres que destinava a un públic culte.

Autor que era una barreja de místic, missioner, filòsof i viatger, i que supeditava la literatura a la tasca de cristianitzar i convèncer. La seva intenció era crear un corpus ideològic amb una finalitat didàctica i persuasiva.

Obres Principals de Ramon Llull

Alguns volums de l'obra lul·liana són escrits en català, d'altres en llatí i d'altres en occità. Va escriure llibres en àrab, però no se n'ha conservat cap. El mateix Llull traduïa o promovia la traducció de la seva obra catalana al llatí, al francès, al castellà o a l'italià.

Dues de les seves novel·les més conegudes són:

• Llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna, conegut com a Blanquerna.
• Fèlix o Llibre de meravelles.

Aquestes obres tenen una funció didàctica i moralitzadora i no es corresponen amb el que avui entenem com a novel·les. En l'obra Blanquerna, Llull ens explica la vida del personatge principal, Blanquerna, vist com un ideal de vida cristiana. Encara la perfecció des de la infantesa i anirà passant per tots els estaments de la vida eclesiàstica fins a arribar a Papa. Com que l'ideal cristià de Llull es fonamenta en la vida ermitana —en la pobresa—, al final de l'obra Blanquerna renunciarà al papat i tornarà a la vida humil pròpia dels primers cristians. A continuació s'inclou el Llibre d'Amic e Amat, amb 366 versicles, sobre l'amor místic de l'home per Déu.

A Fèlix, Llull ens mostra com el protagonista, un pelegrí ingenu, va descobrint la distància existent entre la conducta humana i l'ordre diví de la creació. L'obra inclou el Llibre de les bèsties, una faula amb intenció política en què els animals trien com a rei el Lleó, que hauria de fer front a la traïció encoberta de la Guineu.

Altres obres destacades són:

• Arbre de ciència (versió en forma d'enciclopèdia)
• Llibre de l'ordre de cavalleria (manual sobre les qualitats que ha de reunir un cavaller)
• Llibre del gentil e dels tres savis (discussió entre un cristià, un jueu i un musulmà davant d'un pagà que accedeix al coneixement de la fe)