Herència formal i ergonomia en el disseny industrial

Rastres formals per homologia

• Egipte, V dinastia: forma de les columnes de pedra que recorda les antigues de fusta.
• Evolució del vestit masculí respecte de les armadures.
• Teules ceràmiques japoneses imitant la teulada de bambú.
• Els nous sistemes d’il·luminació, com ara les làmpades de petroli o les primeres bombetes elèctriques, imitaven espelmes.
• Decoració lineal de ceràmica dels indis americans que recorda les marques de quan estaven penjades amb cordes del sostre.

Herència formal i acceptació social

L’herència formal derivada de la memòria de la nostra cultura material és un factor de vital importància de cara a l’acceptació del producte per part de la societat. Serà responsabilitat del dissenyador adoptar una opció continuista respecte al "tipus" o "arquetip" culturalment o històricament vigents, o arriscar-se amb una opció totalment trencadora o innovadora de difícil acceptació social.

Els artefactes radicalment nous en la seva funció es poden alliberar més fàcilment del lligam tipològic i formal que aquells altres que tenen algun precedent o avantpassat.

Ergonomia

Ergonomia: és la disciplina científica que tracta del disseny de llocs de treball, eines i tasques que coincideixen amb les característiques fisiològiques, anatòmiques, psicològiques i les capacitats del treballador. Cerca l’optimització dels tres elements del sistema (humà–màquina–ambient), per això elabora mètodes d'estudi de la persona, de la tècnica i de l'organització.

Antropometria

Antropometria: és la subbranca de l'antropologia biològica o física que estudia les mesures de l'home. Es refereix a l'estudi de les dimensions i mesures humanes amb el propòsit de comprendre els canvis físics de l'home i les diferències entre les seves races i subraces.

Compleix una funció important en el disseny industrial, on s'empren dades estadístiques sobre la distribució de mesures corporals de la població per optimitzar els productes.

Biónica

Biónica: estudia els sistemes vivents, o assimilables als vivents, amb la finalitat de descobrir processos, tècniques i nous principis aplicables a la tecnologia. Es pren com a punt de partida un fenomen natural i, a partir d’aquest, es desenvolupa una solució tècnica projectual.

Prosèmica o proxèmica

Prosèmica o proxèmica és el conjunt d'observacions i teories sobre la utilització humana de l'espai. Estudia la relació de l'individu amb el seu ambient, les situacions de contacte o no contacte entre persones i examina les distàncies personals que s'estableixen automàticament entre grups de persones en diferents activitats.

• Proxèmica és el terme emprat per descriure les distàncies mesurables entre les persones mentre aquestes interactuen entre si. També cal considerar els factors culturals del disseny.
• El terme proxèmia fa referència a l'ocupació i a la percepció que l'ésser humà té del seu espai físic, de la seva intimitat personal i de com i amb qui l'utilitza.

Observacions d'Edward Hall

En un estudi complet, Edward Hall va fer notar que diferents cultures mantenen estàndards diferents d'espai interpersonal.