Herència, Evolució i ADN: Els Fonaments de la Vida
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,08 KB
A la Terra primitiva, les molècules es van agrupar en cúmuls de matèria capaços de fer còpies de si mateixos, moure's, córrer, volar, xisclar, menjar-se els uns als altres, enamorar-se i fins i tot meditar sobre tot plegat.
Els fonaments de l'herència
El món actual conté dos tipus d'objectes formats tots dos per àtoms i molècules. La gran diferència és que un d'aquests tipus, que anomenem éssers vius, és capaç de fer còpies de si mateix, mentre que l'altre, la matèria inerta, no. El fet que els fills heretin els caràcters dels pares és una observació òbvia, però quin és el mecanisme subjacent?
L'evolució dels éssers vius
Les còpies que fan d'ells mateixos molts éssers vius són quasi idèntiques. *Quasi* és la clau de la diversitat que permet l'adaptació a diferents ambients. Darwin va proposar que la *selecció natural*, fruit de la contínua competència entre les espècies pels recursos del medi, permet la supervivència dels més aptes i determina progressivament la seva aparença.
Mendel i els gens
La conclusió de Mendel
La conclusió a la qual va arribar Mendel va ser que la reaparició en els descendents dels caràcters paterns, perduts en la primera generació, demostrava que la idea dels caràcters barrejats era falsa, mentre que abonava la hipòtesi que els factors hereditaris mantenien la seva individualitat.
L'estructura cel·lular
La cèl·lula és la unitat fonamental dels organismes vivents.
- La paret cel·lular: Controla l'intercanvi de substàncies amb l'exterior.
- El nucli: S'hi troba l'ADN que dirigeix la síntesi de proteïnes i el mecanisme de l'herència.
- El citoplasma: S'hi troben diversos orgànuls: ribosomes, mitocondris, etc.
Cromatina i cromosomes
Walther Flemming, un fisiòleg alemany, va descobrir en els nuclis de les cèl·lules una substància de color que va anomenar cromatina. Durant la divisió cel·lular denominada mitosi, la cromatina es condensa en filaments que després van ser anomenats cromosomes.
Fecundació i dotació genètica
Walter Sutton va observar que en les cèl·lules sexuals de la llagosta els cromosomes apareixen en un sol joc. Les cèl·lules somàtiques tenen 23 parells de cromosomes, mentre que les cèl·lules sexuals en tenen 23 (un sol joc).
La composició dels gens: ADN
Per conèixer com actuen els gens, hem d'esbrinar la composició dels cromosomes, on s'emmagatzema la informació que en els éssers vius es transmet de pares a fills. Aquests estan formats per macromolècules: proteïnes i ADN.
L'ADN: la doble hèlix
Els gens estan fets d'ADN. James Watson va recollir totes les evidències possibles del cas i va cercar una explicació en què totes les peces encaixessin.
La primera van ser les radiografies de raigs X de fibres d'ADN obtingudes per Franklin i Wilkins, que suggerien que la molècula estava formada per una hèlix. La segona van ser les lleis de Chargaff, que deien que en qualsevol ADN.