L'Herència Clàssica i Medieval en la Literatura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

L'Herència Grega en la Civilització Occidental

La cultura grega és fonamental per a la civilització occidental, ja que és la base dels nostres sistemes polítics, el pensament filosòfic, la literatura i l'art. La principal font d'inspiració d'aquesta cultura és la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, els fenòmens naturals i les gestes de déus i herois. Els autors grecs tractaven sovint temes com la Guerra de Troia i la de Tebes.

Gèneres Literaris de la Tradició Grega

L'Èpica

L'èpica és el gènere literari al qual pertanyen els poemes narratius que relaten les gestes dels déus i els herois. Els dos poemes èpics més importants són els d'Homer:

  • La Ilíada: Narra els darrers dies del setge de Troia per part dels grecs. Aquil·les, irat perquè Agamèmnon li ha pres l'esclava, marxa del camp de batalla. El seu amic mor i ell torna per venjança.
  • L'Odissea: Descriu els fets posteriors a la guerra, centrant-se en les aventures d'Odisseu (o Ulisses) en el seu retorn a Ítaca, la recerca d'Odisseu per part de Telèmac i la venjança d'Odisseu contra els pretendents de la seva esposa.

La Tragèdia

La tragèdia gira al voltant d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes. Presenta personatges elevats, com reis o déus, que tenen un final tràgic, lluitant contra allò que és irremeiable. Els dramaturgs més importants d'aquest gènere teatral són Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La tragèdia més destacada és Antígona, que il·lustra la pugna entre les lleis escrites dels homes i les lleis no escrites dels déus, representant una rebel·lió contra la injustícia.

Definició d'Èpica i Cançó de Gesta

Les cançons de gesta són llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat d'un poble i les grans proeses dels herois nacionals. Representaven l'èpica d'Europa durant l'Edat Mitjana.

Gèneres de la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca va tenir una gran importància a Catalunya. Els trobadors catalans van seguir els models occitans. Els gèneres de la lírica trobadoresca, segons la seva circumstància i finalitat, eren els següents:

  • La cançó: El gènere més representatiu, on el trobador canta les virtuts de la dama i es posa al seu servei.
  • L'alba: Descriu la separació dels amants després de passar una nit junts.
  • La pastorel·la: Un diàleg entre un cavaller i una pastora.
  • El tençó o debat: Un combat poètic entre trobadors.
  • El sirventès.
  • El plany: Expressa el dolor per la mort d'una persona.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques són narracions en prosa que expliquen fets històrics relacionats amb els monarques de la Corona Catalanoaragonesa. Són documents històrics i literaris fonamentals sobre els esdeveniments de l'època de gran esplendor de la Corona, i donen a conèixer la forma de vida de la societat. Són les cròniques de:

  • Jaume I
  • Bernat Desclot
  • Ramon Muntaner
  • Pere III el Ceremoniós

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

Ausiàs March (1397-1459) és considerat el millor poeta català del segle XV i un clàssic de tots els temps. Va néixer a Gandia i va participar activament en la vida cavalleresca i cortesana de l'època. Va ser falconer d'Alfons el Magnànim i va prendre part en diverses expedicions pel Mediterrani. Va alliberar la poesia catalana de la influència de la llengua provençal, component els seus poemes íntegrament en català.

Característiques de la seva poesia:

  • Segueix la tradició trobadoresca en les formes mètriques i els estils:
    • Estrofa: La cobla (8 versos).
    • Vers: El decasíl·lab (4 + 6 síl·labes).
    • Gènere: La cançó.
    • Secret: El senyal amb què amaga el nom de la dama.
  • Presenta una lírica moderna i innovadora en el trencament dels temes:
    • S'expressa en primera persona.
    • És una poesia profundament personal.
    • Realitza una anàlisi racional i reflexiva de l'experiència amorosa.
    • L'objecte del seu amor és una dona real.
    • Expressa la contradicció entre l'amor carnal i l'espiritual.

Anàlisi de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és una novel·la completa que reflecteix fets històrics, costums i formes de vida de l'època, incloent escenes eròtiques i les contradiccions de la psicologia de l'home modern. La seva trama es desenvolupa en diverses etapes:

  • A Anglaterra, Tirant és armat cavaller i assoleix gran fama.
  • A Sicília i Rodes, es narra la història sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França (amic de Tirant).
  • A Constantinoble, esdevé un cabdill victoriós en la batalla contra els turcs i s'enamora de la princesa Carmesina.
  • Naufraga a Tunísia i conquereix part del nord d'Àfrica.
  • Finalment, es casa amb Carmesina, però emmalalteix de pulmonia i mor. Ella, de pena, també mor.

Entradas relacionadas: