L'Herència Clàssica en l'Art del Renaixement

Arquitectura Renaixentista i la Influència Clàssica

L'arquitectura és la manifestació artística on es veu de forma més clara la influència del món clàssic. Els aspectes on aquesta influència es fa més evident són:

• Utilització d’elements formals de l’art grec i romà: ordres clàssics, arc de mig punt i volta de canó, cúpula de mitja esfera (realçada als exteriors gràcies a la utilització de tambors), utilització de les estructures arquitravades, gust pels entaulaments i els frontons (moltes vegades rematen portes i finestres), elements decoratius clàssics (cassetons, volutes).
• Decoració centrada en els elements estructurals: austeritat i sobrietat.
• Importància de la geometria i de les relacions matemàtiques: protagonisme del mòdul de proporcions. Es realitzen projectes previs dels edificis per saber com serà cada detall i l’aparença general (s’utilitza la perspectiva i s’hi contemplen tots els elements de l’edifici).

Escultura: Inspiració Clàssica i Tècniques

L'escultura del Renaixement es caracteritza per:

• Inspiració en models clàssics.
• Varietat de materials i tècniques (marbre, bronze, terracota, ceràmica vidriada...) i de tipologies (dempeus, sedents, grup escultòric, exemptes...).
• Definició precisa del contorn.
• Textures polides per afavorir la idealització (combinades si interessa amb rugoses).
• Moviments suaus i equilibrats (tranquil·litat, proporció, harmonia).
• Ús del Contrapposto.
• Incidència suau de la llum (repartida i uniforme, sense grans clarobscurs).

Composició Escultòrica

• Bellesa basada en l’harmonia i la proporció.
• Cànon de finals del període clàssic (1:8).

Expressió i Idealització

• Figures idealitzades (protagonisme del retrat).

Temàtica (Iconografia)

• Religioses, retrats, nus, temes mitològics, monuments funeraris, etc.

Pintura: Linealisme, Volum i Perspectiva

La pintura es defineix per:

• Formes definides per la línia: perfilades, importància al dibuix que les delimita (linealisme).
• Formes volumètriques: interès per representar el volum dels cossos a través del treball de la llum, el color i l'escorç.
• Es treballa la gradació de tonalitats.
• Clarobscurs suaus en la llum per afavorir el modelat de les figures. Il·luminació poc contrastada (lectura fàcil de l’obra).
• Composició: Línies i formes harmòniques, composicions simètriques i estables (el triangle com a forma compositiva principal). Interès per representar la profunditat.

Tècniques de Representació de la Profunditat

• Perspectiva lineal (línies en un punt de fuga 3D).
• Escorç (ocupar més d’un pla).
• Perspectiva aèria (contorns difuminats de lluny).
• Simulació de cel en el sostre.
• Personatges ben relacionats entre ells (composicions tancades, mirades i gestos).

Aspectes Tècnics

• S’introdueix la pintura a l’oli i el llenç és cada cop més important (enfront del mur, la fusta...).

Temàtica

• Temes religiosos, però també mitològics, al·legòrics, retrats, paisatges (interès per captar la realitat, l’antiguitat clàssica i els gustos dels nous mecenes).

Particularitats de la Pintura del Cinquecento (s.XVI)

• Se simplifiquen les composicions (claredat).
• Importància al tema principal (perden importància les anècdotes i els detalls).
• Interès per l’escorç i les figures idealitzades.
• Nou tractament de la llum: S’introdueixen efectes de llums i ombres per difuminar els contorns (sfumato) i suavitzar el modelat de les figures.
• Leonardo Da Vinci introdueix la perspectiva aèria.