Henri Matisse: L'Habitació Vermella (1908)

Habitació Vermella (La Chambre Rouge)

• Autor: Henri Matisse
• Cronologia: 1908
• Estil: Fauvisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Costumista / Interior
• Localització: Museu de l’Ermitatge (Sant Petersburg)

Context Històric

A principis del segle XX sorgeixen les primeres avantguardes artístiques. És un període convuls de la història. Els excessos de la Revolució Industrial i el capitalisme provoquen el rebuig de molts intel·lectuals i artistes.

Aquest període està marcat per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, i el naixement del feixisme i el nazisme. Els artistes, davant d’aquest món en crisi, es revelen contra les normes de l’art acadèmic i participen del rebuig del positivisme, el naturalisme i l’Impressionisme.

Experimenten amb elements nous i rebutgen les normes de l’art tradicional basat en la captació de l’aparença externa i visual de les coses. Ara la pintura es concentra en l’exploració dels propis recursos. Els artistes s’interessen més per les pròpies vivències interiors i l’exploració formal lliure. És el naixement de les avantguardes del segle XX.

Anàlisi Formal

Estil: El Fauvisme de Matisse

Matisse és considerat el principal exponent del moviment pictòric d’avantguarda anomenat Fauvisme, moviment que va durar aproximadament tres anys (del 1905 al 1907). Aquest moviment es caracteritzà per la seva violència cromàtica, expressiva i decorativa alhora.

Els trets característics d’aquest estil són:

• La reivindicació de l’autonomia del quadre respecte de la realitat.
• L’ús del color amb gran llibertat i intensitat.
• Independència del color de tota funció descriptiva.
• Aplicació del color combinant àrees planes amb pinzellades soltes més dividides.
• Supressió del clarobscur.
• Simplificació formal.
• Supressió de la perspectiva geomètrica i de la representació d’una profunditat il·lusòria.

Amb el temps, Matisse incorpora major serenitat i un component més ornamental, inspirat en l’art decoratiu islàmic. Es concentra en motius de la vida quotidiana, seleccionats per raons estètiques. La seva és una pintura sense inquietud ni angoixa.

Tècnica: Oli sobre tela

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, un procediment gras que utilitza com a aglutinant l’oli de llinosa i l’essència de trementina com a diluent. En assecar-se per oxidació, es forma una pel·lícula elàstica i resistent que admet el transport de la tela enrotllada. Aquesta tècnica tarda a assecar-se, la qual cosa permet fer correccions i esfumats.

Elements Plàstics: Color, Llum i Espai

Destaca la intensitat dels colors, característics de Matisse, aplicats en àrees planes de colors purs, de to viu i lluminós. S'observa el contrast de complementaris vermell-blau, generant una màxima tensió òptica.

• Color i Llum: El color s’independitza de la llum i de tota funció descriptiva. No hi ha cap font de llum ni natural ni artificial. Matisse renuncia totalment al clarobscur.
• Dibuix: El dibuix simplifica les formes amb traços sinuosos i densos. Predominen els ritmes curvilinis.
• Espai: La continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles s’uneix en un tot únic que subratlla el caràcter bidimensional de la tela. Matisse renuncia a la representació tradicional de l’espai, suprimint les indicacions perspectives, per a poder concentrar-se en la disposició lliure i decorativa de les formes i el color. La finestra actua com a element de contrast decoratiu més que com a recurs per suggerir profunditat.

Composició i Unitat

A Matisse el preocupa molt l’ordre i la unitat compositiva. Estructura el quadre a través de la disposició decorativa i controlada de formes i colors. L’aspecte global del quadre recorda el decorativisme compositiu dels tapissos orientals, amb un conjunt ple d’elements rítmics.