Hemorràgies: Tipus, Símptomes, Causes i Control

Introducció a les Hemorràgies

La valoració de la circulació es fa fent un examen visual de la pell, mirant la temperatura i la palpació dels polsos, que ens indica fins on arriba la sang, ja que s'examina dels punts més llunyans fins al cor (pols distal/pols proximal).

Quan hi ha manca de sang al circuit, baixa la tensió arterial. Per intentar compensar aquesta deficiència, el cor intenta moure la poca sang que li arriba ràpidament, augmentant la freqüència cardíaca i respiratòria.

Signes i Símptomes de l'Hemorràgia

• Pal·lidesa, sudoració i pell freda
• Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria
• Disminució de la tensió arterial
• Disminució de l'ompliment capil·lar
• Disminució de la resposta (consciència/estat mental)
• Ansietat, inquietud i nerviosisme

Grau de Perill de l'Hemorràgia

Depèn dels següents elements:

1. Volum perdut
2. Velocitat de pèrdua
3. Estat físic del pacient
4. Edat del pacient

Com a regla general, un home adult té uns 5 litres de sang. Una pèrdua d'un 15% (aproximadament 0.75L en un adult) pot produir un xoc moderat. Pèrdues superiors al 30% (aproximadament 1.5L) indiquen màxima gravetat i risc de xoc hipovolèmic sever.

Efectes d'una Pèrdua de Sang

• Manca d'O₂ i nutrients als teixits, ja que no hi ha la sang que els transporta.
• Baixada de tensió arterial.
• Pols filiforme o dèbil.
• Diaforesi (sudoració excessiva).
• Mareig i pal·lidesa.

Classificació de les Hemorràgies

Les hemorràgies es poden classificar de diverses maneres:

Segons el Vas Sanguini Afectat

• Hemorràgies arterials
• Hemorràgies venoses
• Hemorràgies capil·lars

Segons el Lloc on Vessa la Sang

• Hemorràgies externes
• Hemorràgies internes
• Hemorràgies exterioritzades

Segons el Volum Perdut

• Grau I
• Grau II
• Grau III
• Grau IV

Hemorràgia Arterial

Caracteritzada pel flux de sang vermell brillant, que surt a borbolls coincidint amb l'ona de pols, amb forta pressió. Les artèries tenen un mecanisme de defensa que, quan queden completament seccionades, tendeixen a contraure's i segellar-se sense cap ajuda externa. En lesions incompletes o esquinços, aquest mecanisme no és efectiu.

Hemorràgia Venosa

El flux és continu i no pulsatiu. La sang té un color més fosc (vermell fosc). Són més fàcils de controlar i menys greus que les hemorràgies arterials, ja que la sang surt més lentament. La seva gravetat dependrà dels vasos danyats i del seu nombre.

Hemorràgia Capil·lar

Sortida de sang en forma de llençol (petites gotes).

Hemorràgies Exterioritzades

La sang es vessa en les cavitats internes de l'organisme i surt a l'exterior pels orificis naturals (nas, orelles, boca, anus, vagina, etc.).

Hemorràgia Interna

La sang vessa a les cavitats internes de l'organisme o en l'espai extracel·lular dels teixits. Com que no surt a l'exterior, les podem detectar per la simptomatologia que presenti el pacient:

• Pal·lidesa
• Suor
• Fred
• Taquicàrdia
• Agitació

Sospitarem d'hemorràgia interna en cas de:

• Cops o ferides al crani
• Ferides incises al tòrax
• Ferides incises a l'abdomen
• Pèrdua de volum sanguini per os fracturat (especialment ossos llargs com el fèmur o la pelvis)

Tipus d'Hemorràgies Internes

N'hi ha dos tipus principals segons on vessa la sang:

1. La sang es vessa dins d'una cavitat interna on s'acumula:
   • Dins d'una articulació: Hemartrosi
   • En l'interior del crani: Hemorràgia intracraneal
   • En l'abdomen: Hemoperitoneu
   • En l'espai pleural: Hemotòrax
   • Entre el pericardi i el cor: Hemopericardi
2. Hemorràgia intersticial: Com que no hi ha cap cavitat, la sang es vessa entre les capes dels diferents teixits, com a conseqüència d'una fractura o contusió important, provocant l'acumulació de sang. Signes inclouen:
   • Equimosi: Sang extravasada sota la pell (blaus).
   • Hematomes: Equimosi amb un bony palpable sota la pell.
   • Petèquies: Petites taques vermelles o morades a la pell causades per petites hemorràgies capil·lars.

Control de les Hemorràgies Internes

Mesures generals per al control de les hemorràgies internes (requereixen atenció mèdica urgent):

• Pacient inconscient: Posició de decúbit supí amb el cap de costat o Posició Lateral de Seguretat (PLS) per evitar la broncoaspiració.
• Posició de Trendelenburg: Si és possible en pacient inconscient, ajuda a mantenir la perfusió cerebral i evita el xoc hipovolèmic. (Nota: Aquesta posició ja no s'utilitza de forma rutinària i pot estar contraindicada en alguns casos).
• No donar res per menjar ni beure (NPO - Nil Per Os).
• No deixar que camini ni que s'aixequi.
• Traslladar urgentment a un centre hospitalari.