Hemorràgies: tipus, signes i actuació immediata | primers auxilis

Hemorràgies

Hemorràgies: és la sortida de sang dels vasos sanguinis. L'objectiu és detenir la pèrdua de sang de l'accidentat, sempre que sigui possible. Aquesta guia resumeix els tipus, els signes i les actuacions immediates de primers auxilis.

Tipus

• Segons el vas lesionat: arterials, venoses, capil·lars.
• Segons el lloc on va la sang que es perd: externes, internes, exterioritzades.

Hemorràgies externes

La sang es vessa a l'exterior de l'organisme mitjançant una ferida. Són més freqüents a les extremitats i al cuir cabellut, zones molt exposades a traumatismes i amb vasos sanguinis molt superficials.

Actuació:

1. Controlar els signes vitals.
2. Utilitzar la tècnica de compressió directa sobre el punt que sagna:

• Utilitzar un apòsit el més net possible i guants.
• Col·locar apòsits successius sobre el primer per no arrossegar el coàgul que s'està formant.
• Compressió mínima de 10 minuts, sobretot en extremitats.
• Passat aquest temps, alleujar la pressió però mai treure el primer apòsit.
• Si la hemorràgia està detinguda, obrir la ferida i traslladar.

Nota: Embenat compressiu per augmentar la pressió local si no s'aconsegueix detenir la hemorràgia amb compressió directa.

Hemorràgies internes

La sang s'aboca a l'interior de l'organisme i no es veu a simple vista. Gran perill!

Actuació:

• Controlar els signes vitals.
• Posició de Trendelenburg (cap més baix) si no hi ha contraindicacions.
• Afluixar la roba per facilitar la circulació.
• Tapar l'accidentat per evitar la pèrdua de calor.
• Activar la cadena de socors per al trasllat i vigilar el possible quadre de xoc.

Hemorràgies exterioritzades

Origen dins l'organisme, però flueixen a l'exterior per un orifici natural: nas, oïda, boca...

Oïda (otorràgies)

Es diuen otorràgies. Normalment no solen ser de gravetat, però si la pèrdua de sang és constant solen anar unides a un traumatisme cranial i a una possible fractura de crani.

Actuació:

• Controlar la consciència i la respiració.
• Evitar moviments innecessaris.
• No taponar l'oïda.
• Activar la cadena de socors per al trasllat del ferit.

Nasals (epistaxis)

Anomenades epistaxis. Són habituals per cops o per mucosa nasal seca.

Actuació:

1. Pressió directa sobre els dos orificis nasals durant 5 minuts.
2. Mantenir el cap lleugerament cap endavant per evitar la inspiració de coàguls.
3. Passats els 5 minuts, reduir la pressió per veure si ha cessat; si no, tornar a aplicar pressió i col·locar un apòsit.

Boca

Hemoptisis (origen al pulmó): vòmit de sang, acompanyat de tos, sang neta, aspecte espumós amb bombolles.

Hematèmisis (origen a l'estòmac): vòmit de sang, amb nàusea, restes d'aliments i pudor.

Són de gran gravetat. Trasllat urgent a un centre hospitalari.

Actuació:

• Control dels signes vitals.
• Dieta absoluta (no donar res per via oral).
• Solicitar el trasllat hospitalari urgent en ambdós casos.
• Posició: per a hematèmisis, semiasseguda; per a hemoptisis, semiassegut, per minimitzar el risc d'aspiració.