Hel·lenisme: Filosofia, Ètica i Societat a l'Edat Antiga

Hel·lenisme: Un període de canvis

Context històric

L'hel·lenisme és un llarg període que s'inicia amb la fi de l'Imperi Persa, quan Alexandre el Gran dominava el món grec. Aquest període, que inclou una fase grecoromana, es perllonga fins a la caiguda de l'Imperi Romà. Determinat per un canvi radical de les condicions polítiques, suposarà la desaparició de les ciutats-estat autosuficients en el món hel·lènic, provocant una crisi de civilització. La ciutat-estat serà reemplaçada per l'estat-imperi o estat-món (cosmopolis).

La cultura i la llengua gregues es van unir amb els pobles i civilitzacions que formaven l'imperi d'Alexandre. Després de la seva mort, els estats es van fraccionar. Els generals van crear diversos regnes: els Ptolemeus a Egipte, els Antigònides a Macedònia... La majoria dels regnes van caure sota el domini de l'Imperi Romà. La cultura grega es va universalitzar i va donar origen a la civilització hel·lenística. Un fet important d'aquest període és la desaparició de la ciutat-estat. Després de la mort d'Alexandre, Atenes i les ciutats de Grècia van quedar com a petites ciutats de província.

Canvis Socials

Els canvis van ser importants: incertesa, canvis de govern, exili, denúncies, misèria... L'expansió i l'establiment de l'imperi macedònic van comportar a les ciutats de Grècia ruïna i decadència.

Característiques de l'Hel·lenisme

Característiques: pèrdua de control per part de les ciutats i del seu món. La filosofia es va convertir en un refugi que donava orientació sobre com viure en aquest nou món i es preocupava pel ser humà.

Problemes Ètics

El problema ètic es va convertir en l'eix de la reflexió de la filosofia. Es van abandonar els intents de crear un sistema unitari. Les ciències es van separar de la filosofia i es van convertir en sabers particulars: matemàtiques, geografia, física, medicina. Es va produir una separació entre filosofia i ciències. Atenes va continuar sent la capital del pensament filosòfic.

Escoles Filosòfiques

Destaquen:

• Epicurisme: centren la felicitat en el plaer natural i l'amistat.
• Estoïcisme: el bé màxim és l'acceptació del destí.
• Escepticisme: defensa la suspensió de tot judici.

El Museu i la Biblioteca d'Alexandria van ser el primer centre cultural i científic del món antic.

La recerca de la seguretat, de com viure bé en el caos polític i social, va ser un problema central.

Ètica a l'Hel·lenisme

L'ètica a l'hel·lenisme no és un punt final, sinó un eix al voltant del qual gira qualsevol reflexió sobre el món. Es tracta de descobrir com ser feliç, de trobar una forma de seguretat enmig del caos i el desordre. L'única excepció al pensament teòric va ser la ciència natural. Es va produir una expansió comercial, una època de globalització cultural amb la llengua grega.

Epicurisme

La felicitat segons Epicur

Els filòsofs van buscar la felicitat en la tranquil·litat d'ànim. Els estoics la van trobar en el domini de totes les passions i l'acceptació del destí fatal de l'univers. Els esceptics la van trobar en la renúncia a la recerca del coneixement i la suspensió del judici. El plaer és un component principal de la felicitat.

Epicur

Epicur (341-270 aC), va tornar a Atenes el 306 aC i va anar a viure al Jardí, on feia classes. La seva escola, l'Escola del Jardí, va ser una de les més prestigioses, juntament amb l'Acadèmia fundada per Plató i el Liceu. L'escola d'Epicur era una secta filosòfica, una comuna aïllada del món. Per a Epicur i els seus deixebles, la saviesa filosòfica és l'art de viure i ser feliç. L'objectiu de l'escola era viure una vida modesta i harmoniosa, fundada en l'amistat i allunyada de la política de l'època. Eren admesos gairebé tots els ciutadans. Va escriure Carta a Meneceu, Carta a Herodot i Carta a Pitocles.

La funció de la filosofia

Per als antiepicuristes, la filosofia era sinònim dels plaers corporals. Epicur exalta la naturalesa del ser humà entesa globalment, sense menysprear els aspectes físics. Manté una visió materialista del món, però la seva ètica defensa la sobrietat, una vida senzilla i retirada, i propugna l'alliberament dels humans. Considera que la filosofia ha de ser l'instrument per alliberar-los; serveix per trobar la verdadera llibertat. Es va oposar a la construcció teòrica que no significa cap ajuda per viure millor. La seva tasca és la recerca de la seguretat. L'ésser humà es troba insecur perquè té falsos temors: als déus i a la mort.

Criteris de la felicitat

Per ser feliç cal:

1. Conèixer quin és el criteri de la mort.
2. Conèixer quina és la naturalesa.
3. Conèixer què hem de fer per ser feliç.

Canònica (teoria del coneixement)

Trobar el criteri de la veritat del coneixement, amb aquest determinar si l'opinió és falsa o verdadera. Sensació-Judici-Sentiment-Dolor/Plaer.

La física

Plató i Aristòtil consideraven la filosofia com un acte ètic. L'ètica i la política eren coneixements pràctics que culminen el coneixement teòric. Epicur: el coneixement teòric del món no té cap valor si no trobem la felicitat. Les malalties de l'ànima provoquen intranquil·litat, infelicitat i temor als déus i a la mort. La física tindrà com a principal funció alliberar-nos dels temors.

Els déus

Els déus són perfectes i feliços, però el món en què vivim no ho és. Si els déus es preocupessin pel món, no podrien ser feliços. Epicur nega la providència divina; la divinitat és indiferent als assumptes humans.

Atomisme

Aquesta desviació és imprevisible i irregular, i és la causa de l'existència de l'atzar en la naturalesa. La desviació causal dels àtoms permet explicar l'autonomia i la llibertat de la nostra voluntat. La filosofia demostra que en la naturalesa hi ha lleis, però també atzar; no tot està determinat: existeix llibertat i atzar, dirigits per àtoms. Epicur és un pensador materialista, però no determinista; nega la fatalitat i la predeterminació defensada pels estoics.

Els àtoms que formen l'ànima són petits, i els que formen el cos necessiten sensacions i sentiments. Després de la mort, no poden sentir res els àtoms; per tant, no té sentit tenir por a la mort. Epicur nega la immortalitat humana i l'existència de vida ultraterrena. La física és un instrument per alliberar-nos dels temors i la infelicitat que aquestes creences provoquen.

Ètica

La preocupació d'Epicur és l'obtenció de la felicitat; és el nucli i l'objectiu final de totes les investigacions.

Falsos temors

Per ser feliç cal evitar la por als déus (que són perfectes, immortals, feliços i no intervenen en els assumptes humans) i la por a la mort. Viure bé és viure segons la natura; no creuen en una llei divina. L'univers està format per àtoms que es mouen en un buit. El moviment dels àtoms de les nostres zones sensibles és com per naturalesa correspon; llavors no tenim dolor, sinó plaer.

Recerca del plaer

El plaer és el resultat de l'absència de dolor, que dona un plaer perfecte, absència d'ansietat i impertorbabilitat. Generen plaer de l'ànima. Per ser feliç cal evitar el dolor i buscar plaers naturals i necessaris. Hem de seguir amb saviesa els principis naturals. Els plaers naturals són fàcils de satisfer; el savi ha de controlar i moderar el seu desig i renunciar al que és innecessari: no patir gana ni fred. Renunciar als excessos. Els plaers mentals acostumen a ser més intensos que els corporals. El propòsit és assolir l'equilibri, l'absència de dolor i la impertorbabilitat, serenitat...

Amistat

Una vida senzilla és la millor manera d'obtenir la felicitat. Epicur distingeix entre amistat i amor. La passió eròtica, el desig intens de tenir relacions sexuals, és una font de preocupacions i dolor; l'amistat proporciona seguretat. No s'interessa per l'acció política ni la fama; rebutja tota forma de domini.

Estoïcisme

Introducció a l'Estoïcisme

Quan diem que es pren la vida en filosofia: acceptació del destí, impassibilitat i sofriment de l'estòic. Estil de vida i concepció del món.

Zeno de Citium

Feia classes en un pòrtic. Cleantes d'Assos, Crisip: preocupat pels temes de la lògica. Filosofia estoïcisme antic: predomina la influència platònica i pitagòrica en teologia i una forta tendència a considerar que la naturalesa és divina (panteisme). Les idees van influir en el món polític romà i van constituir creences polítiques i morals. Estoïcisme nou: Sèneca, Epictet, Marc Aureli: preocupació per la religió i la moral. Els filòsofs estoics van ser els primers a introduir la divisió de la filosofia en tres parts: lògica, física i ètica.

Lògica

Tot allò relacionat amb el logos: ciència formal, teoria del coneixement, criteris de veritat, definicions, gramàtica, retòrica. Els estoics: condicionals - és fals si l'antecedent és vertader i el conseqüent és fals. Els estoics no accepten la teoria platònica de les idees universals; només existeixen individus. La nostra ànima és com una taula rasa on es graven impressions sensibles. Una representació és correcta si és una cosa real, però també pot presentar alguna cosa inexistent. El criteri de veritat que utilitza l'estòic serà acceptar les representacions certes i indubtables.

Física

Influenciada en el pensament d'Heràclit. Els estoics neguen l'existència d'idees, sinó que consideren que tota realitat és corpòria; tampoc existeix el motor immòbil d'Aristòtil. Tracta dels cossos: tot allò que existeix són cossos, objectes de tres dimensions. El buit, l'espai i el temps són incorpòris.

Panteisme

El cosmos és una enorme esfera envoltada de foc i situada al mig de l'infinit. Principi passiu: matèria sense cap qualitat (Aristòtil); principi actiu: foc (Heràclit) que organitza la matèria i mou les coses - raó o Déu - forma part del món. Només hi ha un - Déu i món s'identifiquen.

Providència divina i fatalisme

Providència universal que vetlla per tot; la pronoia és la determinació d'un destí, finalisme aristotèlic. Passem al dels estoics que defensen la concepció determinista del món. Cosmologia: doble sentit de fatalitat i llibertat. Providència penetra tot; tot té un sentit. La fatalitat és una llei inevitable que deixa als humans la llibertat d'obeir per força. La llibertat humana consisteix en el consentiment al que de totes maneres esdevindrà.

Etern retorn i destí de les ànimes

L'estoïcisme afirma que el món present es tornarà a repetir; Sòcrates ressuscitarà de nou i tornarà a ser condemnat. Física estoica: el món segueix un cicle constant de destrucció i regeneració sota la providència divina. Les ànimes tindran diferents destins: dolents - sobreviuran a la seva mort corporal una mica; savis - foc diví. Posidoni d'Apamèa: esdeveniments i parts de l'univers estan connectats; els estoics creuen en endevinacions i oracles - ocupa un lloc específic l'astrologia oriental - que no ha d'ensenyar que els altres déus no influeixen en els humans.

Ètica

La ciència de la conducta humana és la part més important de la filosofia. La finalitat de la vida i les accions és la felicitat; podem aconseguir-la si vivim en la natura - d'acord amb la providència i l'ordre de l'univers.

Viure d'acord amb la raó

Raó - foc diví que governa el món - ànima: hi ha una espurna; tots dotats de foc diví; si vivim conforme a la raó, vivim d'acord amb la natura i amb nosaltres mateixos. Tres maneres de formular-ho.

Felicitat: impertorbabilitat

L'ésser humà forma part de la natura; té lleis naturals; té el privilegi de conèixer-les i acceptar-les. Si vivim en l'ordre còsmic ens anirem fent ordenats, autònoms i uniformes; ens farà obtenir impertorbabilitat, pau interior; obtindrem bon ànim i alegria i felicitat.

El savi estoic

La virtut és una disposició constant i actua amb la natura d'acord amb la raó còsmica que tot ho governa. El savi és una persona virtuosa (saviesa, autonomia, justícia, valentia). Res pot fer canviar el curs de la natura, però podem acceptar les coses tal com són; consisteix en la llibertat: deixar-se portar pels esdeveniments sense ser afectat per ells.

Cosmopolitisme

El savi estoic, persona virtuosa, no necessita res per ser feliç; la felicitat radica en l'acceptació del destí; combat contra les forces de la passió; no es limita a buscar la pròpia felicitat, sinó que intenta ser útil a tots els éssers humans perquè tots som germans; així es sent ciutadà del món i pensa que l'única institució social que governaria el món seria una cosmopolis.

Escepticisme

Introducció a l'Escepticisme

Els estoics i els epicuristes consideraven que per ser feliç cal ser savi i saber coses. Aquesta pretensió de tenir certeses indiscutibles no era compartida per tots els filòsofs. L'actitud antidogmàtica es convertirà en els esceptics en una mena de principi ètic: si volem ser feliços hem de renunciar a qualsevol afirmació i saber. La felicitat és fugir de tota certesa. Escola escèptica - Pirró d'Elis: no negava l'existència de les coses. Afirmaven que les coses eren incognoscibles per l'ésser humà; per això no les podem conèixer tant com ens apareixen. La realitat és incognoscible. No neguen l'existència de les coses ni l'afirmen; adopten una postura crítica, antidogmàtica respecte a les altres coses. Hi ha aparences i realitats. Una conseqüència de l'abstenció de jutjar serà l'abstenció de parlar - renúncia al judici i ens donen felicitat.

Acadèmia Nova

Plató va ser Arcesilau; va renovar els ensenyaments i va introduir l'escepticisme. Carneades de Cirene: esceptic, gran filòsof. La preocupació va ser l'ètica; la teoria del coneixement - objecte d'estudi. Teoria estoica del coneixement: defensa el criteri de veritat que podem diferenciar en objectes reals. No hi ha cap criteri de veritat ni certeses. Carneades: impossible distingir entre representacions que corresponen a objectes reals i altres; l'actitud del savi és la prudència; sap que mai tindrà certeses; s'orienta mitjançant semblança i probabilitat. Representació - esperança sota circumstàncies. Tres normes d'opinió:

1. Experiència.
2. Comparació amb altres experiències.
3. Contrastació de les conseqüències de l'opinió.

Probabilitat i versemblança són criteris suficients per a les necessitats de la vida.

Cristianisme

Cristianisme i Neoplatonisme

En l'etapa de la civilització romana, apareix un líder religiós - Jesús de Natzaret - inicia la religió més important a Occident, presentat pels seus deixebles com el salvador i tenia que transmetre un missatge religiós. Pau de Tars: jueu, ciutadà romà, primer teòleg de la nova religió i fundador del cristianisme. Pere i Sant Jaume: judaisme reformat; mantenien ritus jueus. Sant Pau: proposa una nova orientació; el missatge de Crist passa a ser una religió universal. El cristianisme s'explica per la influència de les religions salvífiques que s'havien estès per tota la Mediterrània durant el període hel·lenístic. Entra en el pensament grecoromà i la tasca dels pares de l'Església fou harmonitzar ambdós corrents de pensament.

Neoplatonisme

Derivada del platonisme místic que influirà en diversos sectors del pensament medieval, volia solucionar certes qüestions de Plató com el món de les idees, l'origen de la pluralitat de les coses, el bé i el demiürg (còpia del món de les idees en el món concret). Tot girava al voltant del problema de com salvar la distància que hi havia entre allò transcendent (l'U) i el món plural sensible. Plotí: va rebre influència de Plató i Aristòtil. L'U per explicar la creació: concepte del pensament cristià; deixa a banda la tesi del no-res i parla de l'emanació de l'essència divina que és el procés semblant a com la llum es difon entorn el cos lluminós, la calor en el cos calent i el perfum en l'olorós. Així produirà la creació de totes les coses i el pas de l'U multiplicant les coses existents. L'U deriva de Nous, que identifica el demiürg platònic i la totalitat d'idees. Nous - ànima del món del qual deriven les ànimes dels humans i animals. La creació és un procés de propagació i degradació; Nous i ànimes són formes de ser i formen part del món intel·ligible. Hi ha matèria que equival a l'ésser i al mal perquè està distanciada de la perfecció i causa el malestar i les imperfeccions. Els humans pertanyen al món intel·lectual i el dels sentits. El savi neoplatònic vol abandonar el món material dels sentits i retornar cap a l'ésser. Plotí: l'únic camí és una via purgativa que comportava distanciar-se del cos i la realitat externa; mitjançant la purificació, l'ànima podia elevar-se fins a la captació de Nous i arribar a unir-se amb l'U, amb la divinitat; això és l'èxtasi.

Influència neoplatònica

El cristianisme queda impregnat a través de l'obra de Dionís l'Areopagita - autor durant l'edat mitjana. El pensament va influir en la mística cristiana que fou conreada per Eckhart, Nicolau de Cusa o Sant Joan de la Creu; va arribar fins al terreny de l'art gòtic. Actualment, aquesta obra s'atribueix a un bizantí - Pseudo-Dionís, escrit a Síria.

Filosofia Medieval

Nous Temes Cristians

La filosofia d'arrel cristiana va adoptar una reflexió filosòfica i una sèrie de temes nous suggerits a partir dels continguts de la revelació sobrenatural. A partir de la qüestió de la creació es va elaborar una filosofia sobre allò contingent i allò necessari: ésser, no-ésser; sobre la noció del temps i l'eternitat. Temes: relació Déu amb el món. Els primers pensadors van estar dividits: defensors del cristianisme obert - pares apologistes, escola d'Alexandria; Pseudo Dionís; la tasca de la filosofia era explicar el missatge de Crist, ajudar els homes en la fe. Cristianisme tancat - menysprea la saviesa pagana; rebutja la relació amb la filosofia clàssica, considerada origen d'heretgies (interpretació del pensament cristià).

Filosofia Àrab

Religió islàmica, fundada per Mahoma al segle VII. Van conèixer el pensament grec a través de Síria i utilitzaven aquesta filosofia per interpretar el seu llibre sagrat, l'Alcorà. Hi ha influència grega en el pensament àrab.

Actitud del pensament islàmic

Llibertat de decisió i predestinació divina. Això afavoreix la discussió teològica i filosòfica en el món musulmà. Escola de Mu'tazilisme: interpreta alegòricament l'Alcorà; aquesta postura, heterodoxa, defensava la llibertat de l'individu - volia reformar l'islam; l'ús de la raó serveix per confirmar aspectes de creences religioses. Els Mutakallims: defensa la interpretació literal de l'Alcorà; deriva de la creença en Déu mentre que a l'individu sol li queda acceptar allò que la divinitat havia determinat per a ell. Islam - submissió a la voluntat de Déu; d'aquesta omnipotència divina es deriva la tesi que Déu pot fer tot allò imaginable, llevat la contradicció.

Principals filòsofs àrabs

Fou Avicenna, interessat pels temes científics i mèdics, influït per Plató i Aristòtil; busca l'equilibri entre el pensament grec i les creences musulmanes. Origen de l'univers entre ésser possible i ésser necessari. Existència de Déu, que el porta a considerar imprescindible un ésser necessari, ja que en cas contrari d'on provindrien els éssers possibles que existeixen? Algazel: representant de l'ortodoxia islàmica medieval; va tenir una actitud contrària a la filosofia. La seva postura va tenir dues conseqüències: apaivagar la reflexió filosòfica i fonamentar el misticisme. Averroes: metge, astrònom; va influir en el pensament medieval d'Occident; indica que no pot haver-hi contradicció entre religió i filosofia ja que són diferents. Doctrina de doble veritat: fe o raó. Aquesta accepta que pot ser veritat en teologia i falsa en filosofia o viceversa.

Bona part de l'edat mitjana defensa que podia constituir un discurs sobre la realitat sense tenir en compte la realitat sensible. Es van classificar les coses; allò més general és la substància; corpòria: animada o inanimada. Admet classificació en sensible o insensible, i sensible es subdivideix en racional o irracional. Sòcrates: substància, corpòria, animada, sensible, racional.

Església: menyspreu del món terrenal; predomina el realisme que atribueix l'ésser i la substància a totes les entitats abstractes. Universals: conceptes entesos com a autèntica realitat. Tomàs d'Aquino: defensa que els universals eren quelcom que la ment feia, però que tenien un fonament en la cosa. Nominalisme: considera que els universals no tenien una existència real, sinó que solament eren termes o noms.

Omnipotència divina i crisi del saber

La postura nominalista i la llibertat divina va rebutjar l'existència dels universals. Ockham nega l'existència d'aquelles idees que creia que estaven en la ment divina; aplicant el principi d'economia elimina aquelles idees prèvies que limitaven la voluntat omnipotent de Déu. Va negar tota realitat als gèneres i les espècies; per a ell solament existia allò particular. Els universals no eren sinó termes, signes convencionals que convenien a un nombre determinat d'individus i que expressaven mitjançant un llenguatge. Les tesis d'Ockham van entrar en crisi la metafísica medieval que sustentava en la idea dels universals. Eren les coses a partir d'Ockham; el món va ser considerat d'una manera diferent. Crisi escolàstica: el pensament d'Ockham va posar l'èmfasi en la voluntat lliure de Déu i el lliure albir de l'home; separació entre filosofia i religió. La filosofia deixa de ser subordinada a la teologia; li permet endinsar-se en terrenys d'experimentació i afavorir les ciències empíriques. Nova epistemologia, que posava l'èmfasi en el coneixement sensible; es va obrir la porta a l'observació de la naturalesa i a l'experimentació.

Religió i Filosofia a l'Edat Mitjana

Edat mitjana: tres religions monoteistes - jueva, cristiana, islàmica - posa la reflexió filosòfica al servei de la teologia. Utilitza la força dels arguments per anar contra la mateixa reflexió i el lliure exercici de l'activitat intel·lectual va quedar compromès. Tres temàtiques: lògica (estudi de conceptes i raonaments), experiència (dades que aporten els sentits), revelació (conjunt d'escriptures sagrades, Bíblia, Alcorà, escrits d'autoritats - revelació divina). La necessitat de coneixement profund fa necessària la filosofia; en el cristianisme s'estableix un equilibri entre el racionalisme i la revelació religiosa. Preocupació de l'edat mitjana: relació entre filosofia i teologia, entre la fe i la raó. Fe: coneixement. El problema era discernir entre el coneixement sobrenatural, que s'assoleix per revelació divina, i el coneixement natural que s'aconsegueix a partir de la raó i els sentits. Els primers segles del cristianisme la tasca la van comportar els pares de l'Església (Orígenes, Sant Agustí).

Sant Agustí

Seguia les doctrines de Mani; accepta l'existència de dos principis: bé o llum, que seria Déu, i el mal. Abandona el maniqueisme i adopta l'escepticisme. La influència neoplatònica allunya dels interessos materials i s'apropa al pensament cristià. Va descobrir principis cristians: l'home té cos i ànima; la causa del mal és la conducta depravada de l'home i pot alliberar-se amb l'ajuda de Jesucrist. Contra Academicos (escepticisme), Sobre la vida feliç (visió cristiana), Confessions, Ciutat de Déu. Gran síntesi del pensament filosòfic i teològic que conflueixen del pensament grec i llatí.

Veritat i coneixement

:Mon, home i deu:3 vertex q es desnvolupa en la doctrina de sant agusti orientada al descobriment de la veritat. 2questio:1.si la veri existeix 2.si es posible trovarla. Els sentits ens poden enganya sobre la naturalesa de les coses pero no de la seva existencia. La veritat la busquem a linterior i dins trobem els fonaments. Origen de les regles de mates i de la saviesa?la nostra visio ha destar en un nivel mes alt. Per a sant agusti la veritat no es pot identifica en la rao humana. Llum divina:ilumina la nostra conciencia i imprimeix les idees en lanima-veritat esta a linterior de lome. LLUM ATURAL:escasa per la divinitat:individu adqereix la llum i compren les coses. Fe:orienta i ilumina el ca,o de la invest racional.rao:ajuda a aclarar els continguts de la fe. Entre fe i rao hi ha complementarietatq agusti sintetiza en el “crec per comprendre”

SNT ANSELM I VERITAT:s. XI,reneix desig e aprofundi les vertitats amb lajud de la reflexio. La fe sajudara de la inteligencia. ANSELM:inicia la teología racional, la tasca de la qual fou conciliar la revelacio amb la rao i explica la teoría de crec per compendre L’HOME I DEU: Agusti d’hipona,gran pensador, descubrir la intimitat, lome grec desconeixia quan afirma:vull coneixer deu i anima- fa referencia a qelcom propi i espiritual.anima:allo propi,intim,allo q esta en un mateix.Aquest interioritat es a la q sovint fa referencia quan afirma q no vagis fora,entra tu mateix;lome interior radica la veritat.decobriment ontologic i psicologic te un vessant moral:quan es qda atenent les coses exteriors es buida de si mateix, quan torna al interior-troba a deu. Home afirma duplicitat en cos i anima.Misteri de lhome solament es pot entendre en tant q a estat creat a imatge de Deu i dotat a la voluntat i llibertat VOLUNTAT: determinapel dinanisme entre voler i amor,solament es correcta si impregna amor LLIBERTAT: la nostra voluntat no seriasi no fos lliure,llibertat interior,capacitat de fer el be.procura defugir el problema de la prescencia divina,plantejat pel determinisme estoic.a proposit de deu agusti dona alguna prova a parti de les obres de la seva creacio. Deu coneix totes les coses de leternitat-raons eternes. Deu a partir daquestes raons,lliurement a creat el mon a partir del no res FELICITAT:segons snt agusti,resultat de trovar la veritat, de descubrir allo etern. Felicitat verdadera solament pot ser allo etern, per aixo solament deu, i no els bens temporals, poden fer feliç a lhome. Diferencia entre les coses qhan de ser volgudes per si mateixes i aquelles q solament son mitjans per a un fi posterior. Historia no es mes q el drama entre 2 amors:amor de si;amor de les coses materials o amor a deu .AUGUSTINISME POLITIC:snt agusti en el seu llibre la ciutat de deu va definir les relacions entre la societat divina i terrenal.aquesta esdevindra al fonament de la doctrina política q predica la inclusio de dret de lestat dns lesglesia i origina el concepte. Distingeix 2 ciutats CAÍN I ABEL. 2na ciutat celeste es la comunitat dels cristians,sustituirá la ciutat celestial. Estan barrejades en la terra solament deu pot reconeixer a quina ciutat pertany realment cadasgu.seguidors de augustinisme identfica la ciutat terrenal amb la ciutat de Cain o diable

Snt agusti afrma q cap home te autoritat sobre laltre, poder autoritat pove de deu. Tasca de lesglesia es ocuparse dels interesos espirituals i la vida interior de les persones. ESTAT:socupa del mon material i exterior, es bo q el poder civil simpregni de cristianisme. Deu a consedit al papa el poder, augusticis politic proclamava q el papa posseia 2 espases:espiritual i temporal, els sacerdots havien de respondre dels reis davant de deu. Gracies a la tasca dels papes la ciutat deu es va converti en lesglecia cristiana occidental;gobernada monarquicament per un monarca absolut , el papa amb plens de poder teocracia:poder religios i civil NATURALISME POLITIc:apareix al s.XI volia sparar les 2 societats existents la civil i lesglesia, es van prodir enfrontaments i conflictes en el papat i reis. Filosofs:com OCKAM i MARSILI contribui en escrits estat per damunt de lesglesia MARSALI PADUA:advoca la separacio entre lespiritual i temporal, defensa lestat laico posa a lesglesia en assumptes terrenals, es va basar en les doctrines aristoteliques, va dir q la sobirania depenia del pble, estat finalitat el benestar dels ciutadan subordinava la esglecia de lestat.sacerdots existien per ensenya levangeli amb lobjectiu de conduir als homes a la vida eterna.G.OCKAM:defensa la independencia de limperi respecte el papat. Lluita frenament per la independencia de lestat i critica labsolutisme papal dins la mateixa esglesia NAIXEMENT ESCOLA MEDIEVAL:cultura urbana q va tenir la seva manifestacio en la creacio dUNI i construccio de catedrals destil goticensenyaments-estudi de la naturalesa ESTUDIS I ESCOLES: snt agusti dia q totes les ciencias profanes havien destar a la cencia sagrada. 7 cienceis fonamentals i es van transmitir en escoles: trívium,quadrivium. Hi van apareixe escoles sagrades on estudiaven escriptures i principals temes teologics 3 tipus descola: MONASTIQUES EPISCOPALS PALESTINES. Aquests estudis es van centrar en la dialéctica o lógica. Estudi de la lógica daristotil constituir un element esencial en leducacio dels pensadors medievals. Adquirir precisio i concisio de vocabulari tecnic,claredat i metode de exposicio de pensament i finesa en la discusio i us del discurs

Teología/escriptu/revelats-estudis sagrats:arts liberals;trívium quadrivium UNIVERSITATS:escoles sustituides per unis. Ampliacio de lescola catedralicia Notre-Dame.enfrontaments dialectics entre els partidaris duna interpretacio materialista daristotil. Partidaris interpretar estagirita duna manera mes propera a la fe cristiana:A.Magne i Tomas daquino-OXFORD,CAMBRIDGE,SALAMANCA ORDERS MENDICANTS I FILO:frnciscans uni de Oxford dominics uni de parís, van adoptar postures contraries en temes filosofics relacio entre fe i rao,van coincidir a voler explicar la realitat en termes de causes naturals i van rebutja interpretarla mitjançant simbols morals com magia i neoplatónica DOMINICS:propers al poder i respectuosos de ortodoxa va defensar fe i rao, per ells el mon era racional i per tant factible de ser entes i conegut utilitzant el saber cientific,explicacio racional de la realitat. Aristotelisme:influits pel pensament de tomas daquino,mantener q la natura savia dexplica separada de la física i mates FRANCISCANS:posicions ortodoxes,propers al pensament de snt agusti subrallant mes lelement de la voluntat q el de la rao.entre fe i rao els franciscans van tendir a separar una cosa de laltra , pertanyien a distints amits i es seguía 2 vies distintes destaquen ROGER BACON I GUILLEM D’OCKAM. TOMAS AQUINO:ARISTOTELISME:Aquino entra en polémica en els averroistes llatins destaca: sobre lens i esencia, suma contra els gentils, suma teologica PENSAMENT I INFLENCIES REBUDES:seguidor aristotil,pensament va intentar intefrar dins el cristianisme i va aconseguir un equilibri entre la rao i la fe i va crearuna obra de gran repercusio. Recollia elements teologivd de snt agusti. LA METAFISCA TOMISTA:allo 1r q concep lintelecte huma es lens,allo q la nostra inteligencia adeverteix es a di rallo q es xisteix. ENS allo mes universal q hiha i mes individual i concret. El principi didentitat i el de no contradiccio no son ni innats ni a priori,sino resultat del coneixement de la realitat. Combinacio acte-potencia permet extreure 2 nivells de la realitat. Si el canvi te lloc en una cos ens referirem a la forma substancial i mateia primera, si el canvi no es produeix completament estem parlant de accident SUBSTANCIA:allo q la cosa es en si mateia, esencia forma o susb 2 ACCIDENT:no es mes q maneres de substancia i pot variar sense q la sustancia incideixi no existeix accident sense substancia REALITAT:ser de les coses-ENS SUBS:allo q una cosa es el q es Accident:qualitat de una substancia UNIVERSAL-SUBS.1 CONCRET:SUBS.2 3

ESSENCIA:allo q una cosa es, q podem entendre quan se la defineix, es diferent de l’ens. Fora de la ment ia coses i aquestes son uns o altres pq tenen escencia determinada;no pot existir per si mateixa li ha de venir de fora.causalitat de ser pot prevenir de deu. Diferencia entre esencia i existencia mostra el carácter de contingencia i finitud primera. Lunic esser q hi ha lessencia del cual inclou lexistencia de deu. CONEIXER COM A PROCES ACTIU INTELECTE:subraya el paper de linteligencia. Lluny de la iluminacio divina dels seguidors de laugustinisme va fer q afirmes el paper actiu de lintelecte en el proces de coneixement. TOMAS:no hgi ha idees innates;lintelecte es com una taula rasa q sa de comensa a escriure i amb el temps a partir de lexperiencia sadquereixen els principis desser ACTIVITAT INTELECTUAL i un altre q prove de lactuacio sensible.Inteligencia fenera els coneixements universals i abstractes;lenteniment refereix aquests conceptes universals concrets, la qual cosa permet coneixe la natura FE I RAO:2maneres de presenta la veritat:fe i rao fe:exposa la veritat de manera qpugui se entesa pel poble illetrati ho fa utilitza lalegoria i metáfora, filo presenta la veritat. En defensa la teoría del doble veritat es defensa lautonomia i predomini de la rao es a dir de la filo sobre la fe TOMAS: soposa a lateoria, fe gracia de deu i condueix als homes i rao es un do de deu. Fe:no tots els homes accepten la revelacio cristiana. Filosofía i teología son 2 disciplines distintes pero no contraposades ajuda en busca la veritat DEMOSTRACIO EXIST. DE DEU:Parti duna idea q lexist de deu no era evident. No va acepta largument ontologic de snt anselm proposa 5 vies: a)experien del punt de partida b)aolicacio del principi de causakitat i impossibilitat de no pode seguir el proces causal fins infinit c)conclusio final=deu 1.via:motor inmóvil o deu 2via:llarga cadena de causes reqereix q existeixi-primera caus via3:esser contingent,existencia de deu,generador,dels essers contingents via4:diversos graus de perfeccio en els essers-perfeccio absoluta-deu via 5:ordre q observem al univers no pot ser mes fruit duna inteligencia ordenada LLEI ETERNA,MORALITAT I POLITICA:Deu a fet les coses tal com volia q fosin, establert la llei eterna(allo q esta be o mal)posa en manifest en la consciencia moral norma suprema de la moralitat. Objectiu de tot esser es la perfeccio ORDRE POLITIC:mes perfecte q lordre natural, societat estructurada socialment i jerarquit. E.HUMA:societat per damunt de lindividu, estats a través de codis civils q tenen com objectiu la pau,moralitat i satisfaccio necesitat humanes.

REPERCUSIONS DEL TOMISME:influí en lescola de salamanca FRANCISCO DE VITRIA:desenvolupa el dret de gents DESCARTES I LEIBNIZ. Despres dun periode declipsament,pensament de tomas resorgi de la irrupcio neoescolastica de MARITAIN. GUILLEM OCKHAM:noves lluites entre esglesia i princep, estada del papat avinyo esclat de cisma occident:periode en q la cristiandat dividida en 2 papes, consequen;afebliment del poder eclesiastic i triomf del poder civil. Augment de lesperit critic, objectiu de atacar el papat i poder terrenal de church defensava ka tesi q lestat havia de ser sobirasense dependre de lesglesia O.logicofilosofiques:Sentencies,principi teología O.carac.politic:OPERA POLITICA FE I RAO SEPAREN:2 fonts diferents,racionalment indemostranle i per tant materia exclusiva de la fe religiosa. Rao inicia llrg cami cap a la seva autonomía CONEIXEMENT I NAVALLA OCKHAM:introdui gran canvi en lepistemologia medieval, diferencia entre coneixement intuitiu i abstractiu 1.coneix immediat i directe de les coses, no es necesari cap intermediari-entre els objectes i el nostre coneixement 2abstractiu:permet formula judicis universals depem del material q li aporta el coneixement directe. No he de suposar q es indispensable per explicar j fet determinat llevat q la rao,experiencia o revelacio aixi ho exigeixin-navalla ockham:consisteix a no donar explicacions complexes sobre si sen poden proposa de mes senzilles EXIST. DE DEU NO ES POT DEMOSTRA:questio era mes un tema de fe q de reflexio, es necesita disposa primer dun coneixement intuitiu, empiric,cosa q si es q pot tenir en el cas del lleo, pero no el el cas de deu CRISI DELS UNIVERSALS:elements Claus de la mentalitat va ser el simbol;anomenar una cosa equivalía a explicarla. Per aixo el pensament medieval era conceptual i llibresc, influencia platónica es evident, llenguatge fou,leina oer atansarse a la realitat. Debat;aclarar la relacio entre els conceptes i les coses(questio universal) UNIVERSALS: deriva del pensament de olat i aristoti a proposit de la natura formes inteligibles existeixen en els objectes q captem a través dels sentits el q es discutía era q era lo primer si els conceptes o les coses ONTOLOGIC:q es mes real luniversal o el particular implica donar preponderancia a unaltra via:rao o sentits, indica en els dogmes basics del cristianisme com es resolia el misteri de la trinitat?questio tmbe va estar present enva servir per constituir tot un entramat jerarquic en la qual les del poder politic van trovar un suport,suposadament natural la vertiat sol es podía obtener per la via de la ra, la dels sentits no podía aporta veritats univers i via empirica:marginada