Heidegger i Gadamer: Dasein, obra d'art i hermenèutica

Martin Heidegger (1889-1976)

Opina que la filosofia hauria de centrar-se en l'ésser i no només en l'ens. Qualsevol cosa és un ens: materials, allò físic (cos, bolígrafs), allò imaginat (el Titanic) i tot animal, persona o cosa. Els ens tenen una cosa en comú: tots són éssers.

Dasein

Intenta definir l'home. L'home és un ésser distint dels animals. La persona és un ésser que va elaborant projectes.

Dasein: La persona hi és. Jo visc a l'interior de la meva llengua i cultura. La meva cultura és la que sóc. L'home vol conèixer; conèixer amb el cap, amb el cor i amb les mans. Fem servir les coses i els animals, però no les persones, que són co-ciutadans amb nosaltres. No podem assumir les responsabilitats d'altres persones; no podem decidir pels altres. La majoria de persones tenen una existència no autèntica. Aquesta presenta quatre comportaments:

• Tractar les persones com a objectes.
• Convertir el llenguatge en xafardeig.
• Fer servir les coses com si tinguessin la finalitat (vida) per si mateixes.
• Portar una existència anònima.

O es pot tenir una existència autèntica: sentir-se responsable de les persones, no fer-les servir i mirar-les de cara; sentir-se responsable dels seus projectes.

Hi ha objectes que no estan fets per ser utilitzats, sinó per fer-nos sentir: l'obra d'art. L'obra d'art és per mirar-la, no per fer-la funcionar. Té milions de significats. No és una eina d'ús; és gairebé una persona perquè ens parla. Viu més enllà del seu temps i espai.

Heidegger sobre l'obra d'art

Heidegger creu que una obra d'art està composta per:

• Terra: tot allò objectiu, on tots podem estar d'acord.
• Món: constituït per les idees i experiències que conté l'obra d'art. Per arribar-hi cal connectar amb ella.

Hans-Georg Gadamer

Gadamer va ampliar i perfeccionar el cercle hermenèutic de Heidegger. Va escriure el llibre Veritat i mètode (1960). Insisteix en alguns conceptes clau:

• Universalitat: L'hermenèutica serveix per interpretar tot. Hi ha la necessitat de comprendre allò que ens envolta, però no disposem d'una teoria absolutament segura, ja que aquesta va canviant segons el que anem analitzant.
• Historicitat: Totes les persones pensen dins d'un sistema cultural i, per tant, no poden ser totalment objectives. Estem lligats a la història i no podem pensar fora del nostre context històric.
• Finitud: Per més que entenem alguna cosa, no la podrem entendre completament, ja que cadascú té diferents horitzons. Tampoc no ens podem entendre completament a nosaltres mateixos; mai no podem comprendre-ho del tot.

Tenim la necessitat d'interpretar tot el que ens envolta per poder comprendre, però la teoria és insuficient. Gadamer parteix de la idea de Heidegger sobre el prejudici: el prejudici és una mena de pantalla que t'impedeix veure el que hi ha fora. Els meus valors fan que tingui un gust i vegi les coses a través d'aquest gust, d'una història que m'ha marcat; ho veig tot a través del llenguatge. La meva concepció no és completa; no ho puc entendre mai tot: som incomplets.