Hegel i Marx: Dialèctica, Història i Lluita de Classes

La Dialèctica Hegeliana: Progrés Històric i Llibertat

Kant afirma que no hi ha progrés moral, només tecnològic. Hegel, però, s'oposarà a aquestes idees de Kant i sosté que sí que hi ha progrés moral com a resultat de la història. La història és dialèctica, funciona d'acord amb la tríada: tesi, antítesi i síntesi. Tota afirmació comporta en ella mateixa una negació; per tant, tota tesi genera una antítesi. Aquestes s'enfronten. L'enfrontament només es pot veure superat en una altra fase, la síntesi. La síntesi és un moment on s'integra el millor, el més racional de la tesi i l'antítesi. La síntesi genera una nova tesi i, per tant, una altra antítesi. Es forma una cadena, però Hegel diu que hi haurà una síntesi final. Aquest procés és la història. Cada nova síntesi recull més racionalitat i, per tant, més moralitat i llibertat. Per tant, la història té sentit, va en una direcció i progressa, tot i que a vegades sembli que retrocedeixi. El que progressa són les idees, ja que Hegel és idealista. Aquest procés culmina en una síntesi final on triomfa la llibertat, la racionalitat i la moralitat.

Marx: Plusvàlua, Lluita de Classes i Comunisme

Per a Marx, el que defineix els humans és el treball. El treball és l'activitat que transforma la naturalesa per satisfer necessitats a través de mitjans (eines). Aquests mitjans són els mitjans de producció. La relació entre el treballador i el propietari dels mitjans de producció determina el tipus de societat.

Tipus de Societats segons la Propietat dels Mitjans de Producció

• Quan el treballador no és propietari dels mitjans de producció, hi ha tres tipus de societats: esclavista, feudal i capitalista.
• Quan el treballador és el propietari dels mitjans de producció, només hi ha un model: el comunisme.

Entre els quatre sistemes hi ha una seqüència històrica i, igual que per a Hegel, té una síntesi final: el comunisme, on triomfa la llibertat, la raó i la moralitat. Marx deia que el pas entre cada sistema era a causa de la lluita de classes. Com que al comunisme no hi ha classes (tots són iguals), no es produeix lluita de classes i, per tant, és la síntesi final.

Per a Marx, l'establiment d'un preu en l'economia clàssica s'estableix a partir de la matèria primera, el treball, els costos de producció i, per últim, un plus que afegim. La plusvàlua és el valor d'una cosa quan està transformada, aquest plus. El plus no s'hauria d'afegir per establir el preu; el que afegeix valor és el treball. Una part del treball retorna al propietari dels mitjans i no al treballador. Al llarg de la història, la part del treball que retorna al propietari és cada vegada menys.

El sentit de la història és anar disminuint l'apropiació del propietari i eliminar la lluita de classes que s'origina a causa dels interessos oposats i antitètics del propietari i del treballador. Això només s'aconsegueix en el comunisme.