Hans-Georg Gadamer i Hannah Arendt: Llenguatge i Acció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,33 KB
Hans-Georg Gadamer
Gadamer es planteja: “Què és el llenguatge?”. Aquesta qüestió li recorda el mite de la Torre de Babel i es pregunta: quin és el llenguatge al qual més s’assembla el de la Torre de Babel? El llenguatge abstracte. Les matemàtiques són el llenguatge únic amb el qual es pot dominar la natura i també la societat humana. Gadamer afirma que, en el nostre món, el llenguatge abstracte és el que ha servit per dominar.
Gadamer sostenia que és impossible assolir l’objectivitat pura; per tant, el significat d’allò que envolta l’ésser humà s’ha d’aconseguir comunicant l’experiència personal a d’altres per arribar a una veritat. Aquesta experiència està marcada pel context històric, de manera inconscient, i cal analitzar l’entorn de l’individu per comprendre qualsevol fenomen que l’afecti.
Hem de basar el llenguatge en les nostres experiències. La relacionem amb Hannah Arendt i la llengua materna: allò que ens vincula amb l’experiència, que ens connecta amb la realitat i que fa front a aquell llenguatge dominador.
L'acció i Peirce
En què s’assembla l’acció a Peirce? L’anàlisi dels signes està lligada a l’experiència. Doncs bé, podem col·laborar en l’acció política a través de la interpretació de les nostres experiències, fet que fa única la nostra aportació i li dona autenticitat. Sense experiències, no podem aportar res a l’acció. La realitat es fa més comprensible amb diversos punts de vista i disciplines.
Hannah Arendt
Temes com el totalitarisme, les revolucions i l’acció entesa com a activitat política són els punts bàsics del seu pensament.
- L’escriptura és una part de la comprensió; el fet d’escriure ajuda a fixar determinades idees. Un esdeveniment particular pot provocar un interès polític.
Arendt critica els intel·lectuals alemanys perquè no reconeixen la seva experiència en el nazisme; no tocaven de peus a terra amb la realitat.
Arendt afirma que, a l’hora d’interpretar un text, hem de tenir en compte el context cultural, ja que, si no, no l’entendrem; aquest és un dels principis hermenèutics bàsics.
Finalment, Arendt fa política perquè considera fonamental el principi d’acció.