Hannah Arendt: Política i Llibertat

Hannah Arendt fa un viatge en el temps amb la finalitat d'observar de quina forma allò que s'entén per política ha anat agafant forma i mutant amb el pas del temps. Primer, argumenta els perills i, alhora, la naturalesa dels prejudicis i el risc de rebuig cap a la política. Això ens empeny, malauradament, cap a una política sense cara, burocràtica i perillosa. Tenim una concepció de la política quelcom enganyosa i fraudulenta que ens duu a un camí d'impotència nihilista. No podem parlar de política sense parlar de prejudicis, aquests ens ajuden a avançar-nos a fets sense experiència prèvia per poder posicionar-nos. El perill és que la política acabi desapareixent absolutament, fent que els prejudicis vagin massa lluny i acabin confonent la política amb allò que acabarà amb la política pròpiament.

Llibertat i Política: Una Relació Simbiòtica

Arendt es qüestiona si la política pot ser sinònim de llibertat, de la capacitat de crear constantment de forma espontània.

En contraposició a la visió de la política com a mitjà per a garantir la llibertat, Arendt puntualitza que sense llibertat no hi hauria possibilitat de política. Exemplificant amb el cas dels esclaus grecs, l'autora defensa la llibertat com a única forma real de participar en la vida pública i poder crear constantment. Els totalitarismes, tal com queda assenyalat, són la clara evidència d'aquesta necessitat d'acabar amb la llibertat per evitar la lliure creació de pensament i acte. Per tant, podem dir que la llibertat i la política són dos elements que depenen mútuament i es retroalimenten per tal d'equilibrar-se. Sense llibertat no trobem la política i sense política ben entesa no podem defensar la llibertat.

Oligarquia vs. Polis: Un Conflicte Persistent

Un altre aspecte a esmentar és la forma de resoldre aquest problema entre l'oligarquia i la polis. En el document se'ns alerta de l'opció de dominació totalitària per part dels "pocs" o de la resposta amb violència per part de la majoria, "els molts".

La Llibertat Acadèmica i el Rebuig a la Política

En rebuig a la idea de política com quelcom pejoratiu, sorgeix la llibertat acadèmica com una manera d'estar fora del món polític i de tot el territori que abasta. Els filòsofs, molt crítics amb la llibertat, ja que els hi resta poders, es veuen amb l'obligació de deixar de banda la política per poder entrar dins de l'àmbit universitari.

Amb el pas del temps, com podem comprovar, es genera una indiferència mútua entre aquesta visió oligàrquica d'alguns filòsofs que no s'han adaptat i la de la polis. La universitat es veu com un espai on és possible gaudir de la llibertat i on es poden crear veritats en contraposició de les opinions enganyoses i de la llibertat de la plaça de mercat.

La Influència de la Religió

D'altra banda, la religió esdevé un punt clau sobre el rebuig de la política a causa de la seva influència i manipulació que ha exercit sobre la política i la seva mala interpretació.

Creiem que la política hauria de ser una expressió constant de creació, tanmateix, ens preocupa que aquesta no s'utilitzi com un mitjà per garantir la llibertat. En una societat tan diversa, ens resulta difícil imaginar-nos un espai de comunicació i acció lliure on poder pensar i actuar de forma coherent sense manipulacions. La política ha esdevingut una necessitat i, per tant, és i no és llibertat alhora, tot depèn de com l'enfoquem. Actualment, però, creiem que és fer-nos creure que som lliures per així manipular-nos, acabant sent dominadors i botxins de nosaltres mateixos. Actualment, en comptades ocasions som lliures de pensament i acte a causa de la "mala" manipulació que s'ha fet de la política entesa com l'autora, a favor de les llibertats. És aquell equilibri inestable, tan fàcil de manipular en pro dels interessos d'alguns, especialment els grans mitjans de comunicació que estan al servei d'uns pocs.