Handbol: Història, Reglament i Tàctiques

Història de l'Handbol

Al començament es jugava en un terreny de joc igual al camp de futbol i amb equips d'onze jugadors, dels quals un feia de porter. Cap al 1960 es va anar abandonant progressivament l'handbol a onze per l'handbol a set (amb equips de set jugadors i un terreny de joc més petit, de 40 x 20 metres). Els creadors foren l'alemany Konrad Koch (1890), el berlinès Max Heiser, que el 1915 organitzava partits a l'aire lliure per a les treballadores de les fàbriques Siemens, i el també alemany Karl Schelenz (1890-1956). El 1928 es funda la Federació Internacional Amateur d'Handbol. El 1954 la IHF (Federació Internacional d'Handbol) organitza el primer Campionat del Món Masculí, i Suècia n'és l'equip guanyador. Tres anys més tard, Txecoslovàquia guanyà el primer Campionat del Món Femení. El 1965, el Comitè Olímpic Internacional aprovà la modalitat d'interior perquè es practiqués als Jocs Olímpics i amb el nom d'handbol, que ara es refereix exclusivament a l'handbol de 7. La primera participació en categoria masculina fou als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i en la categoria femenina als Jocs Olímpics d'estiu de 1976.

Reglament de l'Handbol

Pilota: De cuir o de material sintètic. Hi ha tres mides diferents que depenen de la categoria i el sexe.

Durada i resultat: Guanya l'equip que aconsegueix marcar més gols en el temps que l'àrbitre consideri necessari, uns 30 minuts per part. En cada part, l'entrenador té dret a demanar un minut de temps mort, i aquest s'assignarà quan l'equip que el demana tingui la possessió de la pilota. La pausa de la mitja part dura aproximadament un quart d'hora.

Sancions:

• Permès el contacte frontal, és a dir, pit contra pit, utilitzant les mans amb els braços semiflexionats, sense agafar el contrari, per obstruir l'atac de l'equip rival.
• No estan permeses les empentes o contactes no frontals.

Aquestes faltes se sancionen amb un cop franc, excepte les que són una clara ocasió de gol, que se sancionen amb un llançament de 7 metres.

Amonestació: Només la pot rebre una vegada cada jugador (amb un màxim de tres per equip) i la rebrà quan mostri una conducta inadequada, s'excedeixi amb el contacte a l'oponent o tingui un comportament antiesportiu.

Expulsió: Deixar el camp i no poder tornar a entrar durant aquest partit. El seu equip ha de jugar amb una persona menys durant dos minuts i llavors pot substituir el jugador.

Jugadors i Posicions

Porter: És l'únic jugador que, dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. Pot tocar la pilota amb les cames, però no pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per les mateixes regles que la resta de jugadors.

Extrem: Se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició.

Lateral: Se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força al joc i solen fer assistències als extrems i als pivots.

Central: És l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca els jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics.

Pivot: És l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Solen ser jugadors forts i robustos, experts en el joc d'esquena a la porteria.

Sistemes Defensius

• 6:0: Sis defensors en una línia defensiva. Intenta generar superioritat defensiva en la zona de la pilota. Ample i dens, poca profunditat.
• 5:1: Cinc jugadors en primera línia defensiva i un en segona. Relativament profund i dens, poc ample.
• Mixt: Combinació de cinc jugadors defensant en zona i un defensant individual.
• 4:2: Dues línies amb quatre jugadors a la primera línia i dos avançats. Es pot realitzar en zona individual o combinant-la, depenent de l'estratègia.
• 3:3: Distribuir equitativament els jugadors en dues línies. Sistema bo per iniciar els jugadors més joves en la defensa col·lectiva.

Jugades Tàctiques

La pantalla: Consisteix a anul·lar un dels defenses, això s'aconsegueix col·locant un atacant davant d'ell i impedint-ne la mobilitat. La pantalla s'utilitza normalment en moments crítics, com en els passius, i es realitza en les faltes.

Encreuament: S'utilitza per despistar la defensa i provocar-li un error, per així tenir una superioritat en l'atac. L'encreuament consta de desplaçar-se per davant o per darrere del teu company i, en el moment d'haver passat pel seu costat, li dones la pilota. Així ell pot atacar a l'espai que has deixat per desplaçar-te.

Bloqueig: S'utilitza per ajudar el teu company bloquejant amb l'esquena (no deixar-lo desplaçar) i així obtenir una superioritat davant la defensa.