Hagia Sophia (Santa Sofia): anàlisi i influències

Santa Sofia de Constantinoble (Hagia Sophia)

Santa Sofia de Constantinoble: Nom de l'obra: Santa Sofia de Constantinopla, Autor: Antemi de Tralles (Tralles, c. 474–534) i Isidor de Milet (Milet, c. 480–540). Tipus: Església. La planta de l'edifici mostra un rectangle aproximat de 71 x 77 m. La cúpula s'alça fins als 65 m. Estil: Bizantí. Cronologia: 532–537. Ubicació: Istanbul (antiga Constantinoble/Constantinopla, Turquia). Materials: maó i marbre; l'interior està recobert amb mosaics.

Dades generals

Art: Art bizantí. Material: maó, marbre i, a l'interior, mosaics. Mides: La planta mostra aproximadament un rectangle de 71 x 77 m; la cúpula central s'alça fins als 65 m. Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Elements de suport i elements suportats

• Elements de suport:
  • Pilars
  • Mur
  • Contraforts
  • Arcs (que alhora són suportats)
  • Columnes
• Elements suportats: cúpula i semicúpules

Espai exterior

• El que més destaca és la gran cúpula, ja que tenia una mida força colossal per a la seva època.
• El seu color vermellós li dóna un aspecte sobri que contrasta amb l'entorn i amb el luxe del seu interior.

Espai interior

• Es compon d'una àmplia sala coronada per la cúpula central i les dues semicúpules; s'estén des de l'entrada fins a l'absis.
• Les naus laterals es divideixen per un doble pis d'arcades sobre columnes.
• Encara que la cúpula central sigui pràcticament l'eix de la basílica, cada espai i cada element estan pensats per captar la màxima lluminositat possible.

Elements decoratius

Cada element aprofita la llum al màxim. El paviment estava decorat amb mosaics policromats i marbres. Els capitells, columnes i murs estaven coberts amb lloses de marbre. Aquests són alguns dels mosaics que es conserven de l'època en què Santa Sofia era basílica cristiana; quan es va convertir en mesquita, molts elements figuratius van ser ocultats o destruïts. Hi ha una cúpula central amb inscripcions islàmiques i panells amb figures d'àngels (alguns conservats/alterats segons les etapes històriques).

Funció i història

Segons la llegenda, Constantí va edificar una església de fusta l'any 360 per guardar-hi un fragment del lignum crucis (la creu en què va ser crucificat Jesús); aquesta església va ser cremada el 404. Teodosi II va ser el mecenes d'una segona església dedicada a la Divina Saviesa (Aya Sofya, en grec), però va ser destruïda durant la revolta de la Nika el 532.

Llavors, l'emperador Justinià i la seva esposa van fer construir un nou temple de dimensions colossals com a desgreuge a la Divina Saviesa i, al seu torn, per fer ostentació del poder omnipresent de l'emperador.

Després de la presa de Constantinoble per l'exèrcit turc l'any 1453, Santa Sofia va ser convertida en mesquita. Es van erigir quatre grans minarets i la majoria de mosaics aparegueren coberts amb una capa d'estuc; també es van afegir quatre plafons circulars amb inscripcions de l'Alcorà.

Models i influències

Models: Santa Sofia constitueix el cim absolut de l'art bizantí, on van arribar al seu punt culminant dues tradicions artístiques distintes (tradicions arquitectòniques i decoratives i l'estil dels edificis). El sistema de distribució d'espais i parets i la utilització, per primera vegada a escala monumental, de la solució centralitzada voltada són característics.

La grandiositat de la cúpula només té el seu antecedent al Panteó d'Agripa (Roma). La innovació tècnica del model de planta central voltada i la solució de la cúpula amb petxines constitueixen una gran aportació tècnica.

Arquitectònicament, Santa Sofia està més centrada en l'interior que en l'exterior: personalitat de l'edifici basada en espais oberts i riquesa decorativa. Va influir directament en l'església dels Apòstols de Constantinoble, en Sant Salvador de Cora i en diverses mesquites d'emergència posterior, així com en obres de l'arquitecte otomà Sinan (Süleymaniye i Selimiye).

El matrimoni Arnolfini — Jan van Eyck (1434)

El matrimoni Arnolfini — Jan van Eyck, 1434, oli sobre fusta, retrat. National Gallery de Londres. Estil: gòtic flamenc. Predomini de la línia sobre el color. Pel que fa a la llum, semblaria natural, ja que entra suaument per la finestra de l'habitació i, amb precisió realista, il·lumina de ple la figura de l'esposa i deixa en penombra la part esquerra del llenç. Pel que fa al color, trobem colors complementaris.

Simbolisme

Molts espectadors interpreten que la senyora Arnolfini està embarassada, però no ho era. Al segle XV era habitual representar les dones amb el ventre voluminós com a símbol de fertilitat. S'hi aprecia la imatge de Santa Margarida d'Antioquia amb el seu drac tradicional, patrona d'embarassades i dels naixements, tallada al capçal del llit. El rosari penjat a la paret és un element important: simbolitza la virtut i el compromís de la dona; en l'època era un regal habitualment donat pel nuvi a la futura esposa.

La gàrgola en el capçal del llit: darrere de les mans de la parella apareix una figura grotesca amb actitud somrient. Alguns autors consideren que aquest element és bàsic per comprendre el significat del quadre: un exorcisme simbòlic per allunyar el mal que amenaça la parella.

El gos: associat a la fidelitat i l'amor; la seva raça també reflecteix l'alt estatus social del matrimoni, ja que podria tractar-se d'un grifó de Brussel·les, descendent d'un llinatge de terrier flamenc criats per a la caça de rates.

El mirall: és un dels elements més complexos i detallats de l'obra de Van Eyck. La seva principal funció és mostrar a l'espectador allò que s'amaga darrere de la visió del propi pintor. En el reflex s'observen un parell de siluetes que podrien ser els testimonis del casament o el mateix pintor amb algun acompanyant o familiar de la parella. El mirall té, doncs, dues funcions: d'una banda, evidenciar la prosperitat econòmica de la parella i, d'altra banda, commemorar el matrimoni.

Temàtica: retrat matrimonial. Significat: exaltar els valors del matrimoni.

Influència: Velázquez en la realització de Las Meninas.