Habituació i Sensibilització: Teories

Variables de l'Habituació

Intensitat de l'estímul: En general, com més gran és la intensitat d'un estímul, menor és l'habituació. No sempre es troba aquesta relació. S'ha mostrat una relació en "U" invertida, on estímuls molt intensos o molt febles dificulten l'habituació. D'altra banda, a més intensitat de l'estímul, més gran és la retenció de l'habituació.

Freqüència de l'estímul: Per freqüència s'entén el nombre de presentacions de l'estímul per unitat de temps. A més freqüència, més ràpida és l'habituació a curt termini. Calen menys assaigs, però també la retenció a llarg termini és menor.

Concepte de Sensibilització

Consisteix en un increment de la resposta reflexa, causat per la repetida presentació de l'estímul elicitador.

Els estímuls que provoquen sensibilització són els estímuls rellevants per a l'organisme, intensos, aversius, amenaçadors. En general, són estímuls que assenyalen perill i per això és important per a l'organisme estar alerta.

El procés de sensibilització forma part del sistema de defensa dels individus, i com a tal és normal que la resposta elicitada per un estímul que implica aquest sistema no s'habituï fàcilment i que incrementi la reacció del subjecte davant la repetida presentació de l'estímul fins a un límit fisiològicament acceptable.

Propietats i Variables de la Sensibilització

No sembla que l'especificitat estimular afecti la sensibilització.

• Generalització: Durant els processos de sensibilització és fàcil observar una resposta de magnitud més gran de l'habitual davant d'una varietat d'estímuls molt diversa.

Hi ha diversos factors que afecten la sensibilització:

• Freqüència de presentació de l'estímul: La presentació repetida d'un estímul sensibilitzant provoca un increment de la resposta, més gran com més gran sigui la freqüència amb què es presenta l'estímul.
• A major intensitat de l'estímul, major efecte de sensibilització (més forta i duradora).
• Evolució temporal: en algunes ocasions, a partir d'un cert moment, malgrat la repetida presentació de l'estímul, el valor de la resposta comença a declinar, i es produeix una habituació. Aquesta habituació ocorrerà més fàcilment si l'estímul té una durada llarga, una baixa intensitat i una alta freqüència de presentació.

Teories sobre l'Aprenentatge No Associatiu

Teoria del Doble Procés (Groves i Thompson)

La teoria del doble procés (o procés dual) és una de les teories més reconegudes dins l'àmbit de l'aprenentatge no associatiu. Suposa que diferents processos nerviosos són responsables d'augments i de disminucions en la receptivitat a l'estimulació. El procés nerviós que produeix la disminució de la responsivitat, es denomina procés d'habituació, i el que produeix increment de responsivitat, procés de sensibilització.

Operen en diferents parts del sistema nerviós:

• El sistema E-R està format per les estructures neurals implicades en l'arc reflex, és el responsable del procés d'habituació.
• Els processos de sensibilització tenen lloc al sistema d'estat, està format per tots els processos neurals que no són part integrant del sistema E-R però que influeixen en la reactivitat d'aquest.