Hàbits de Son i Descans: Orientacions per a Nens

Hàbits de Son i Descans

Orientacions:

• Hem de respectar els ritmes individuals, necessitats, interessos i circumstàncies.
• Hem de respondre de forma correcta, amb carinyo i certa permissivitat, a les diferents pors (principalment la de la foscor), ja que són elements pertorbadors de la son.
• Crear un clima de calma i tranquil·litat que ajudi els nens en la transició cap a la son, ambientant l’aula on dormen amb una temperatura adequada, il·luminació, ventilació i posició dels llits.
• Marcar una hora fixa de migdiada en el centre educatiu i a casa; abans hi ha d’haver un ritual (menjar, anar a fer pipi, rentar dents i mans...).

Aspectes a aconseguir: Dormir: L’adquisició de l’hàbit de dormir és una fita important per a l’autonomia personal del nen i, a més, fomenta el seu desenvolupament i creixement. El domini d’aquest hàbit és bàsic per tenir un bon equilibri mental del nen, ja que si no el té ben assolit, li pot provocar angoixa, nerviosisme, falta de motivació, atenció, cansament i irritabilitat degut al no dormir i descansar el necessari segons l’edat. L’hàbit li dóna un important referent temporal: abans i després de la migdiada: escola, dia i nit (casa). Dormir també li ofereix el poder treballar altres hàbits que formen part del ritual d’anar a dormir com: recollir, rentar mans, esmorzar, fer pipi, rentar dents i mans (escola). Sopar, fer pipi, rentar-se les dents i mans i dormir (casa).

Despertar: Va junt amb el cicle de la son i, a mesura que vagi agafant l’hàbit de dormir, podrem treballar el de despertar-se. Un bon plantejament és fer-li entendre al nen que, al despertar-se, ha de fer les activitats habituals que conformen les seves rutines, sigui a l’escola o a casa, de manera cada vegada més autònoma i en la mesura de les seves possibilitats.

L’adult en l’adquisició dels hàbits de descans i son.

La família: La majoria d’alteracions de l’esfera de la son estan relacionades amb una mala compaginació dels ritmes de vida. Tot i que la vida social influeix en les nostres costums i maneres de viure, hem de tenir en compte que una encertada compaginació d’activitats i un equilibri entre els estats de son-vigília seran els que més s’ajustin als ritmes naturals de la vida.

L’entorn humà és quelcom complicat on hi ha les influències naturals i les socioculturals.

Ritmes naturals: El ser humà es regeix per cicles de 24 hores on hi ha períodes de llum i de foscor, afavorint l’estar despert o estar dormint. Els cicles lunars influeixen també en la regulació d’hormones i en la regulació afectivo-emocional; els cicles solars marquen els solsticis i equinoccis que regulen el clima, llum, atmosfera...

Ritmes socioculturals: Els ritmes d’activitat i repòs estan influïts pels cicles d’alimentació (quantitat i qualitat), els horaris laborals, l’oci, l’organització de dies en setmanes, les vacances, festes populars que a vegades coincideixen amb els solsticis i equinoccis...

Per evitar alteracions de la son, cal donar-los una qualitat de vida que els ajudi a fer les activitats de manera autònoma i amb benestar amb ells mateixos, amb l’estima dels altres, de l’entorn i de les relacions qualificades.

L’educador/a infantil: En l’escola infantil i en qualsevol espai educatiu que tingui l’objectiu de desenvolupar l’hàbit d’activitat/son en el nen, organitzarà contexts d’acció, cooperació i participació on es possibilitarà trobar el ritme personal que garanteixi el benestar físic i psíquic del nen i que pugui fer activitats de manera autònoma i relacional.

Funcions de l’educador/a infantil:

1. Programació educativa: A través de la programació d’aula.
2. Diagnòstic: Per conèixer els trets més significatius dels alumnes a nivell general i individual, determinant interessos, motivacions, dificultats...
3. D’intervenció: Abarca el poder mediar en els processos d’ensenyament-aprenentatge, guiant el camí del seu desenvolupament global. Posa normes, dóna seguretat i confiança als nens, organitza el treball i planteja conflictes cognitius.
4. D’avaluació: Procés d’aprenentatge i procés d’ensenyament per millorar la qualitat de l’educació.
5. De relació: L’educador fa les seves funcions amb col·laboració i coordinació amb l’equip de treball, participant en les activitats del centre i cooperant amb la família i tutors de l’alumne.
6. De formació permanent: Sempre hem d’estar formant-nos per renovar els nostres coneixements.

Organització d’espais i temps en les rutines d’activitat i descans

L’organització del temps i l’espai és bàsica per a l’adquisició de l’hàbit d’activitat/descans i altres rutines saludables, pel seu desenvolupament cognitiu, orientació espacial i temporal, i l’establiment de normes i socialització. Aquesta organització en l’àmbit de 0-6 anys està pensada per a educació formal (escola) i no formal (ludoteca).

Organització d'espais:

• Ha de respondre a criteris de seguretat i higiene.
• Critèris: Satisfer les necessitats dels nens, servir a les necessitats dels nens, facilitar la trobada i diversitat infantils, estar clarament delimitats, ser senzills i actualitzats en l’ordre educatiu, tenir material suficient, situació adequada, ser motivadors i amplis, dinàmics i funcionals.

Els espais en un entorn educatiu poden ser interiors o exteriors.

Els exteriors serviran per a activitats de coneixement del medi natural (hort, zona verda, sorral i gronxadors...). Convé que l’aula doni directament a aquests espais, ja que així comencen a categoritzar intern/extern, dins/fora.

Els espais interiors de l’escola han de procurar donar experiències riques i variades, aprofitant totes les zones per a diferents activitats educatives, tant les zones relacional-socials (entrada i passadissos) com les destinades a satisfer les necessitats primàries dels nens (menjador i lavabo) i una sala d’usos múltiples (psicomotricitat o audiovisuals). Estaran classificades per destinataris: aules pels nens, sala d’educadors i pares (reunions i entrevistes) i el despatx de direcció.

Les aules s’han d’organitzar diferenciant clarament l’espai destinat a racons, projectes i tallers relacionats amb el PEC. Les zones ben delimitades donen seguretat als nens i els ajuden a l’orientació espacial, i al mateix temps tenen la possibilitat de fer activitats variades en diferents zones i agrupar-se sense molestar-se, concentrar-se en alguna cosa que els interessi.

Indicadors d’avaluació per l’organització de l’espai:

• Si afavoreix la iniciativa de l’educand.
• Si el clima beneficia la seguretat del menor.
• Si afavoreix el desenvolupament integral del nen.
• Si és adient la separació entre zones i materials usats.
• Si les zones sorolloses estan separades de les silencioses.

Racons per una aula de 0-1 anys

Aspectes a tenir en compte per triar zones:

1. Cal tenir en compte les condicions de llum, ventilació, humitat i calor per lograr el benestar dels nens. L’espai educatiu ha de ser com la seva segona casa.
2. Les zones sorolloses i de més activitat han d’estar el més lluny possible de les de descans o fer servir mitjans amortidors de soroll.
3. Les zones on s’ha de fer servir més la visió han d’estar prop de la llum.
4. Les zones de manualitats (plastilina o modelatge) han d’estar prop de l’aigua.
5. Posar límits entre zones amb estantòries, cortines i mobles.
6. Canviar d’activitat els racons quan aquests hagin perdut interès.

Organització del temps

Per organitzar els temps en educació infantil, cal tenir en compte els ritmes biològics. Seguir els ritmes d’activitat, joc i descans és bàsic, ja que cada nen té el seu ritme de maduració, desenvolupament i aprenentatge. Això obliga a relacionar pautes fisiològiques i rutines quotidianes per tal de facilitar marcs de referència adients als interessos infantils. La finalitat dels períodes d’activitat és programar activitats que contemplin temps per jugar, indagar, manipular i relacionar-se amb els altres. Els nens necessiten marcs o rutines que els serveixin de referència per interioritzar les primeres seqüències temporals, ja que a través d’elles aprenen i diferencien unes primeres i senzilles nocions temporals.

És important destacar “moments rellevants” en la vida de l’aula, que serveixen per saber el que passa abans i el que passa després. Hem d’evitar presses i tensions perquè no agafi aquest hàbit. L’estructuració del temps ha d’estar subjecta a les necessitats dels nens, tant a casa com a l’escola infantil. Hi ha un temps per l’arribada, d’aula, de pati, de sortida. Dins l’aula també hi ha diferents moments temporals: assemblea, activitats, recollir el material, comiat...

No hem d’oblidar que el treball del nen és anar a l’escola per divertir-se, jugar i aprendre. Tenir la seva pròpia activitat, independent, el posarà en situació d’adquirir l’hàbit i el farà comprendre millor la separació dels seus pares que van a treballar i dels germans que van a diferents aules. Això farà que tingui més seguretat i empatia amb les obligacions dels altres, ja que ell també té les seves.

Una vegada és dins l’aula, l’organització del temps i la seqüència rutinària de les activitats és essencial per comprendre el temps i establir límits corporals i actitudinals adequats i propis de cada activitat de moviment, relax o descans. Aquest hàbit els va donant més seguretat emocional, confiança en ells mateixos, en les seves capacitats i coneixement del medi i de la sociabilitat.

Critèris per una adequació correcta entre necessitats i temps:

• Veure les necessitats, interessos i motivacions dels nens.
• Possibilitats de desenvolupament de capacitats i destreses segons el moment evolutiu i trets individuals del nen.
• La distribució d’activitats es farà de manera globalitzada per àrees de coneixement.
• Tindrem en compte la corba de fatiga o índex de fatiga.
• La durada màxima de les activitats no sobrepassarà mai els 20 minuts.

Critèris per una adequació correcta entre necessitats i temps:

Aquests criteris s’han de tenir en compte a l’hora de fer l’horari que s’adeqüi a les necessitats infantils, compleixi els objectius educatius i que pretengui l’adquisició d’hàbits saludables d’activitat i descans. La seqüència ha de tenir activitats tranquil·les i de més mogudes, seguint la metodologia de tallers o racons. També cal dedicar un temps al descans segons les necessitats fisiològiques del nen. Els temps dedicats a l’activitat i descans seguiran unes rutines que són activitats que es fan cada dia de forma regular i sistemàtica per anar agafant l’hàbit.

Indicadors d’avaluació per l’organització del temps:

• Si s’adapta a les necessitats del nen.
• Si es té en compte la corba de la fatiga en l’atenció.
• Si es respecten els ritmes individuals dels nens.
• Si l’horari és flexible i permet assumir contingències.
• Si el nen sap les rutines diàries.

Els indicadors d’avaluació en l’organització del temps i espai mesuren el compliment dels objectius respecte les necessitats infantils d’activitat, descans i son. Els indicadors són ítems a partir dels quals es poden prendre decisions sobre el compliment o no dels objectius i mesurar el grau de satisfacció o insatisfacció que també s’ha de concretar.