Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae | Estructura i Vida Quotidiana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,43 KB
Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae
Els lloguers eren cars i sovint se sotarrendava alguna cambra, amb la qual cosa les vivendes estaven ocupades per moltes persones.
Les insulae estaven construïdes al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.
Normalment no disposaven d’aigua i calia anar a buscar-la a la font pública. Tampoc disposaven de comuna i havien d’utilitzar les comunes públiques.
Els patricis romans, famílies de nivell social i econòmic alt, solien viure en domus, cases unifamiliars.
El model primitiu era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, un cos central i un jardí en la part posterior.
En contacte amb la cultura grega aquest model va anar evolucionant i ampliant.
La domus s’estructurava al voltant d’un espai central, l’atri (atrium), generalment de planta quadrangular i amb part del sostre descobert per facilitar la sortida de fums i recollir l’aigua de pluja en un espai ubicat en el centre de l’atri conegut com impluvium.
L’entrada de la casa duia directament a l’atri, on donaven les diverses dependències i habitacions de la casa com el tablinum (despatx – sala de recepció de la casa), les cubículae (habitacions) i el triclinium (equivalent al menjador).
Les domus més riques disposaven d’un altre pati més gran d’influència grega, el peristil envoltat d’un pòrtic de columnes, amb una part central oberta amb una piscina o bassa. Normalment aquesta zona estava ajardinada i en les més espaioses s’instal·laven cascades i pèrgoles.
A la part que donava al carrer solien haver les tabernae (botigues on es venien els productes del propietari de la casa o estaven llogades a comerciants).
A Pompeia trobem els exemples millors conservats de domus.
En les domus de Pompeia es poden contemplar mosaics, atris, jardins i restes de pintures murals, que s'han conservat gràcies a la lava i que ens permeten reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants.
L’any 1997, la UNESCO va declarar les restes arqueològiques de Pompeia, Patrimoni de la Humanitat.
Pel que fa a l’estructura urbanística, les cases s’alineaven en carrers pavimentats, rectilinis que tenien un traçat regular a base de carrers paral·lels i perpendiculars que desembocaven en una gran plaça, el fòrum.
Les cases formaven un espai interior tancat poc relacionat amb l’exterior, només a través del vestíbul. La decoració ostentosa i la riquesa només eren visibles des de l’interior.
Els principals edificis públics: termes, teatres, temples, basíliques…, es distribuïen per l’interior de la ciutat. Tota la ciutat estava envoltada per una muralla i l’amfiteatre es trobava a l’exterior.