L'Habitatge i l'Urbanisme a l'Antiga Roma: Domus, Insulae i Ciutats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 49,58 KB
1. Els Primers Habitatges Romans
Tugurium: Cabana senzilla (segle VIII aC), de forma circular i sostre de palla.
Posteriorment només es va mantenir al món rural, sent substituïda per la casa etrusca.
2. La Casa Etrusca: Precedent de la Domus
Planta rectangular, amb una obertura al sostre (per a llum, fum i pluja).
Destinada a una sola família, va ser la base de la futura domus romana.
3. Tipus d'Habitatge Romà
3.1. La Domus (Casa Senyorial Romana)
Evolució de la casa etrusca amb influència grega.
Destinada a una sola família rica. Ex: Pompeia.
Podia tenir fins a 2 pisos, amb pocs finestrals. La llum entrava principalment per l'atri i el peristil.
Parts Principals de la Domus
Vestibulum → Ianua → Fauces: Zona d'entrada.
Tabernae: Botigues situades a l'exterior de la casa.
Atrium: Centre de la casa. La llum entrava pel compluvium (obertura al sostre) i l'aigua de pluja queia a l'impluvium (dipòsit central).
Lararium: Altar dedicat als esperits protectors de la llar (Lars).
Tablinum: Despatx del pater familias.
Cubicula: Dormitoris.
Hortus: Jardí posterior.
Peristylum: Jardí interior envoltat de columnes.
Canvis i Influència Grega (Segle II aC)
Augment del luxe i de la influència grega en la decoració.
Nova zona central: el tablinum i el peristil.
Apareixen noves estances:
Triclinium: Menjador (on es menjava ajagut).
Culina: Cuina.
Latrina: Comuna.
Termes privades (en les cases més luxoses).
3.2. Les Insulae (Pisos de Lloguer)
Típiques de les grans ciutats. Edificis de diversos pisos (fins a 5).
Construïdes amb materials pobres, amb perill constant d'incendis i ensorrament.
Disposaven d'un pati interior per a la llum i la ventilació.
Sense conduccions d'aigua ni latrina (comuna) en tots els pisos.
Espais petits, d'ús variable i amb molt de soroll.
Els lloguers eren cars, fet que obligava les famílies a compartir habitacions.
3.3. La Villa Rústica (Explotació Agrícola)
Centre d'una explotació agrícola.
Originalment consistia en una cabana amb un pati i una cisterna.
Posteriorment s'hi van afegir estables, graners, premses, etc.
La zona destinada al dominus (amo) era la més luxosa.
3.4. La Villa Urbana (Residència de Latifundistes)
Residències de latifundistes (no agrícoles).
Situades als afores de la ciutat o en zones de gran bellesa paisatgística.
Equipades amb hipocaust (sistema de calefacció).
L'accés es feia pel peristil, amb edificis connectats per criptopòrtics.
Envoltada de jardins, boscos i horts.
La Ciutat Romana: Urbanisme i Estructura
1. Models Urbanístics
Orgànic
Creixement natural, sense planificació prèvia.
Carrers estrets i irregulars.
Ex: Barri Gòtic (Barcelona).
Hipodàmic (Hipòdam de Milet, s. V aC)
Model basat en la planificació prèvia.
Carrers en quadrícula ortogonal.
Base del model romà (inspirat en els castra o campaments militars).
2. Estructura de la Ciutat Romana
Traçat i Carrers
Traçat rectangular, definit per:
El Cardo Maximus (eix Nord-Sud).
El Decumanus Maximus (eix Est-Oest).
Altres carrers (cardines i decumani) que formen la retícula.
El Fòrum
El Fòrum era el centre de la ciutat: una plaça pública amb pòrtic.
Edificis principals:
La Basílica (per a judicis i negocis).
La Cúria (per a les reunions del senat local).
Els Temples (dedicats a la Triada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva).
Altres elements: estàtues, columnes, biblioteques, etc.
Muralla i Infraestructures
Muralla defensiva:
Amb 4 portes (als extrems del cardo i decumanus).
Torres regulars.
Construïda amb pedra o formigó.
Disposava d'un pas de ronda superior.
Infraestructures urbanes:
Clavegueram.
Aqüeductes (per subministrar aigua potable).
Termes públiques (per a la higiene col·lectiva).
3. Espais Fora Muralla
Circ: Per a les carreres de carros.
Amfiteatre: Per a les lluites de gladiadors i espectacles públics.
Necròpolis: Cementiris situats a banda i banda dels camins d'accés a la ciutat.
Ager: Camps i vil·les agrícoles (villa rústica).
Adverbis Relatius
UNDE (d'on)
QUO (a on)
UBI (on)
QUA (per on)