Habitatge a l'Antiga Roma: Insulae i Villae, Tipus i Estructura

L'Insula: L'Habitatge de Lloguer a l'Antiga Roma

La superpoblació a Roma donà inici a un tipus d'habitatges de lloguer anomenats insula (illa), anomenat així perquè aquest tipus d'edifici estava envoltat per carrers.

Característiques de les Ínsules

Les ínsules eren edificis de 3 a 5 plantes. Al principi estaven construïdes en tova i fusta, encara que més tard es van anar construint els edificis de maons cuits.

Els "pisos" s'amuntegaven els uns amb els altres. La seva planta era quadrada i no posseïa pati interior, la qual cosa en dificultava l'accés. El seu aspecte exterior era magnífic, amb finestres i balcons, però eren de mala qualitat i incòmodes.

Distribució i Condicions de Vida

La seva distribució interior era similar a la dels pisos actuals, però sense cuina ni bany. Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Tenien molts balcons i finestres cap a fora o cap al pati.

Aquestes edificacions, catalogades de vegades com a gàbies humanes, fabricades amb materials barats i fusta, estaven en constant amenaça d'enfonsament o incendi. Per això, l'últim pis era el més econòmic de llogar.

Es caracteritzaven també per no tenir cuina, per la qual cosa els seus inquilins havien d’anar a comprar el menjar als thermopolia, establiments de menjar ràpid que sovintejaven els carrers. La gent que vivia en el primer pis pagava un preu alt per la seva casa perquè estava prop del carrer, de les botigues i era la que primer podia salvar-se d'un incendi.

La Vil·la Romana: Residència i Explotació Agrícola

Les villae eren una construcció situada a les perifèries de les ciutats, concretament al camp, utilitzades normalment per a l’explotació agrícola, per a ser una mansió senyorial en la qual descansar i passar el temps lliure, o bé un terme intermedi.

Aquest tipus de construcció s'ubicava habitualment en terrenys elevats amb bones panoràmiques, sòls fèrtils, zones principalment planes i llocs propers a rius o manantials.

Tipus de Vil·les

Generalment hi havia dos tipus de vil·la:

• Villa urbana: Concebuda com un lloc d'aïllament, on rics aristòcrates, polítics i fins i tot els propis emperadors, buscaven la comoditat, el descans i el gaudi de l’entorn paisatgístic.
• Villa rustica: Concebuda com un lloc d’explotació agrària (masos actuals), en què els amos i pagesos es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia.

Les Parts de la Vil·la Romana

La vil·la constava de les parts següents:

Pars urbana

Constituïa el sector noble, destinat a l'allotjament del propietari i els hostes. Aquesta havia de ser còmoda per complaure l'estada d'aquests.

Pars rustica

Constituïa el sector on s’allotjava la mà d’obra esclava, els animals i on es guardaven els instruments emprats per a les tasques agrícoles.

Pars fructuaria

Constituïa el sector dedicat a les activitats d’elaboració, conservació i emmagatzematge dels productes del camp.

Pars oratoria

Constituïa el sector dedicat al culte i oració envers les creences religioses romanes (petit templet o capella).

Detalls de la Villa Rustica i Urbana

Al principi, la villa rustica era una cabana formada per una sola estança i un pati amb una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. Més tard, es van construir al voltant del pati noves dependències amb usos específics: el menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner i un espai per a les eines.

També constava de la casa principal del vilicus o granger, d’una casa per als esclaus i, fins i tot, d’un ergastulum o presó per a esclaus.

Les vil·les rústiques normalment estaven a prop de l’era, on es construïen alguns barracons que permetien l'emmagatzematge dels carros o un lloc provisional d'emmagatzematge de gra en cas de pluja.

La villa urbana solia tenir vistes al camp o al mar; eren construccions còmodes, airejades a l’estiu i càlides a l’hivern. Les habitacions de les vil·les urbanes podien construir-se en edificis separats comunicats per passadissos coberts o criptopòrtics.