L'habitatge a l'Antiga Roma

La casa de lloguer (insula)

A partir de les guerres púniques a Roma es va fer evident que calia multiplicar els habitatges.

Com que no es disposava de sòl suficient, va caldre construir cap amunt i així van sorgir moltes illes de cases de lloguer (insulae), que van arribar a fer més de 20 m d'alçària (6 o 7 pisos). Tenien grans balcons exteriors i s'accedia als pisos per escales exteriors. Les insulae estaven dividides en apartaments de diverses habitacions. Aquests habitatges es llogaven sovint com a habitacions individuals, on vivia tota una família. Un esclau del propietari (insularius) s'ocupava de l'edifici i s'encarregava de gestionar i cobrar els lloguers. La planta baixa servia d'habitatge a una família rica, o s'havia destinat a botigues o a tallers, i els pisos superiors es dividien en un gran nombre d'apartaments de petites dimensions, amb finestres a l'exterior generalment sense vidres, on s'amuntegaven famílies senceres, que es glaçaven de fred a l'hivern i es rostien de calor a l'estiu. Aquestes cases de lloguer s'havien construït molt de pressa i amb materials molt poc resistents i per aquesta raó s'ensorraven i s'incendiaven molt fàcilment.

La casa de camp (villa)

Va anar evolucionant en la seva estructura constructiva fins que, durant l'època imperial, es van arribar a construir autèntiques mansions.

Evolució

Hi distingeixen 4 etapes:

• a) La casa de camp era semblant a la domus de la ciutat, però s'hi afegien les dependències que requeria la vida agrícola. El propietari de la casa vivia amb els treballadors.
• b) A partir del segle IV augmentaren força les villae i també els treballadors i, per aquests motius, la casa de camp es va fer molt més gran, talment com una granja. El propietari dirigia personalment l'explotació de la finca.
• c) Al principi de l'Imperi, el propietari de la finca participava activament en la política i en la vida social de Roma i només hi anava en determinades ocasions, tot i que hi vivia durant alguns períodes.
• d) A partir del segle IV, els propietaris i tota la família vivien a les villae, convertides en sumptuoses residències amb tota mena de luxes.

Tipus de villae

Els romans rics solien tenir a les seves finques dos edificis (separats); l'estructura i el grau de luxe d'aquestes construccions depenien de l'explotació agrícola on estava ubicada:

• La villa rústica, que era una mena de granja destinada a l'explotació agrícola on convivien els treballadors (criats i esclaus) i el bestiar i s'hi emmagatzemava fruita. Tenia dormitoris, patis amb abeuradors per als animals i cuina (lloc de reunió i de treball); al costat de la cuina hi havia les cambres de bany dels criats, els estables i el galliner. A l'altre costat de la cuina hi havia els graners.
• La villa urbana, que era destinada a l'amo de la propietat com a casa d'esbarjo al mig del camp; es construïa en un lloc privilegiat, al costat de boscos, llacs o a la vora de rius i platges. La disposició i la forma d'aquestes villae eren semblants a les domus de la ciutat.