L'Habitació Vermella de Matisse: Anàlisi i Context Fauvista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB
L'Habitació Vermella
Fitxa Tècnica
- Cronologia: 1908
- Estil: Fauvisme
- Tècnica: Oli
- Suport: Tela
- Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)
Context Històric i Cultural
Context Històric
A inicis del segle XX, Europa es divideix entre els partidaris de la democràcia i els de la monarquia absoluta. Per aquest motiu, apareixeran la Triple Entesa, formada per França, Anglaterra i Rússia, i la Triple Aliança, formada per Alemanya, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia. Aquestes dues concepcions del món s'enfrontaran a la Primera Guerra Mundial.
Context Cultural
A inicis del segle XX, apareixen les primeres avantguardes, amb París i Nova York com a principals centres artístics. Així sorgiran el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, l'abstracció i el surrealisme.
Anàlisi Formal
- Escena: Escena quotidiana en el menjador d'una casa burgesa on una dona prepara els detalls previs a un dinar. Sobre la taula hi ha una sèrie de gerros, fruites i flors.
- Títol i Color: El títol s'explica pel color que predomina a l'escena, oferint un aspecte similar a la decoració dels tapissos orientals i allunyant-se dels convencionalismes tradicionals.
- Composició de Matisse: Per a Matisse, un quadre és una qüestió d'ordre i unitat on tot juga un paper important. La composició era per a ell l'art de disposar els objectes de forma ordenada.
- El Color com a Eix Principal: El color és l'eix principal, amb una paleta reduïda de gran intensitat on el vermell i el blau són els protagonistes. Els fauvistes coneixien les teories del color de Chevreul i sabien que ajuntant dos colors primaris obtenien un de complementari, augmentant l'expressivitat.
- Perspectiva i Bidimensionalitat: La perspectiva del quadre és plana i té un caràcter bidimensional. Això ho podem veure en la continuïtat entre la taula i el paper de la paret. D'altra banda, la finestra, a través de la qual veiem un jardí amb plantes i flors, no està pintada per donar profunditat, sinó per ressaltar l'arabesc i les flors que decoren la paret.
- Llum i Color: No hi ha cap font de llum natural o artificial, sinó que és el color qui dona la llum. El color s'allibera de la llum, i les tonalitats càlides evidencien claredat i les fredes foscor. Desapareixen els clarobscurs i no hi ha ombres, herència rebuda dels postimpressionistes.
- El Dibuix: El dibuix té més importància i es basa en una línia corba, sinuosa i gruixuda, que dona dinamisme i descomposa les formes. Així, els contorns dels arbres i de la dona se simplifiquen per estar en relació amb les flors dibuixades al paper de la paret.
- Temporalitat: La senyora està parant la taula i en uns minuts començarà el dinar, suggerint temporalitat.
Estil: El Fauvisme
L'obra pertany al fauvisme, que es caracteritza per:
- Va ser el primer dels ismes del segle XX, creat l'any 1905 a París.
- El seu nom prové del crític artístic Louis Vauxcelles quan, en una crítica a una exposició, va veure en una sala una estàtua de Donatello envoltada per quadres amb colors molt llampants i va dir, amb certa ironia, que Donatello era "entre les feres" (Donatello Parmi les Fauves).
- L'origen del fauvisme es troba en les investigacions sobre el color dels pintors simbolistes (Moreau) i dels postimpressionistes (Gauguin i Van Gogh).
- Una característica important d'aquest grup és l'autonomia del color sobre la forma. Fan servir colors primaris i complementaris, prescindint gairebé del negre.
- Els pintors coneguts d'aquest grup són: Henri Matisse, André Derain i Maurice de Vlaminck.
Significat i Funció
Significat
L'Habitació Vermella és una relectura d'un quadre que Matisse va pintar l'any 1897 i es titula La Taula. El resultat del nou quadre és completament diferent, transformant una obra amb influències impressionistes en una altra de tipus avantguardista i innovador.
Funció
Matisse afirmava que l'objectiu dels seus quadres era proporcionar plaer i alegria, rebutjant les angoixes del món contemporani.