L'habitació vermella de Matisse: Anàlisi i context

L'HABITACIÓ VERMELLA

1. Classificació de l'obra

• Títol: L'habitació vermella
• Autor: Henri Matisse
• Cronologia: 1908
• Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)
• Estil: Fauvista

2. Tema

És una escena costumista o de gènere en la qual es mostra una escena quotidiana, per tant, no té atributs ni fonts literàries.

3. Descripció: Anàlisi Tècnica

I) Elements de suport: Aquesta obra està pintada sobre tela.

II) Elements tècnics: La tècnica que s'utilitza és oli sobre tela i consisteix en una barreja de pigments amb oli, generalment de llinassa o de nou. Aquesta tècnica destaca el color i permet rectificar.

4. Elements formals i compositius

a) Forma oberta o pictòrica: Es basa en una línia corba i gruixuda.

b) Composició:

1. Composició tancada o centrípeta
2. Composició unitària
3. Composició superficial: no hi ha perspectiva

c) Perspectiva: El que ens dona sensació de perspectiva en aquest quadre és el contrast cromàtic. La profunditat la dona la finestra, ja que mostra un espai obert i és una manera que el quadre respiri.

d) Línia de l'horitzó: No hi ha una clara línia de l'horitzó, però es podria situar en el paisatge que es veu per la finestra, just on acaba l'herba i comença el cel i, per tant, parlaríem d'una línia de l'horitzó alta.

e) Simetria: Hi ha un eix de simetria situat al mig del quadre, està marcat pel gerro que hi ha sobre la taula.

f) Geometria: En L'habitació vermella hi predominen les línies corbes i gruixudes, que es poden trobar en la decoració de les parets i de les tovalles. També hi ha una diagonal formada per la dona que està parant la taula i la decoració que hi ha a la paret. Aquesta diagonal es dirigeix cap a la finestra.

g) Llum: És artificial i està marcada pel cromatisme de l'obra. En les zones d'ombra, Matisse utilitza colors freds i en les zones de llum fa servir colors càlids.

h) Cromatisme: Hi predomina el color vermell, però també destaca el blau. L'elecció d'aquests colors es basa en la teoria del color que Matisse va crear i que deia que les tonalitats complementàries (en aquest cas vermell i blau) permeten ressaltar molt més l'efecte òptic de contrast.

5. Antecedents i influències posteriors

Gràcies a la gosadia cromàtica de la seva obra, Matisse va ser considerat l'artista principal del moviment fauvista. Alhora, va servir de referent a molts altres pintors, com ara Maurice de Vlaminck o Raoul Dufy.

Del simbolisme va incorporar el concepte de no-imitació (que aplica al color) après a les classes de Gustave Moreau; del postimpressionisme va recollir, per exemple, la tècnica divisionista, en la qual era fonamental l'ús del color pur al costat del complementari.

Influeix sobre Van Gogh i Gauguin, que van utilitzar el color de manera simbòlica i expressiva amb la finalitat de provocar efectes suggestius en l'espectador.

6. Relacions amb obres de l'autor o de l'escola

L'autor té altres obres com La dansa (1910) i Luxe, calma i voluptuositat (1904 – 1905), on es pot observar com aplica la seva teoria del color en la qual destaca el paper dels colors complementaris.

7. Diferències amb altres obres coetànies

L'obra de Henri Matisse es pot comparar a la d'André Derain, Maurice Vlaminick i Raoul Dufy, que també eren autors fauvistes. L'habitació Vermella de Matisse es pot comparar a Interior de Cuina de Maurice Vlaminick, on aquest últim també utilitza el contrast entre el vermell i el blau per aconseguir una gran expressivitat.

8. Funció i significat de l'obra

L'habitació vermella mostra una escena quotidiana a l'interior d'una casa, però la importància d'aquesta obra no recau en el que representa sinó en la manera en què ho fa. La seva intenció no és reflectir fidelment una realitat concreta sinó que aspirava a transformar-la.

9. Context històric i artístic

Aquesta obra pertany a les primeres avantguardes. Es va fer pocs anys abans que comencés la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918). És una època de canvis tant de caire polític com econòmic i social. Després de la guerra, els EUA van viure els anomenats "feliços anys vint", que va ser una etapa d'optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l'any 1929. Aquesta crisi va provocar problemes socioeconòmics d'abast mundial i va portar a la Gran Depressió i, com a conseqüència, al sorgiment dels moviments feixistes a Europa (feixisme italià, nazisme, franquisme).