L'Habitació Vermella (Harmonia en vermell) - Matisse

Classificació de l'obra

Títol: L’Habitació vermella o Harmonia en vermell.
Autor: Henri Matisse.
Cronologia: 1908.
Localització: Museu de l’Ermitage (Sant Petersburg).
Estil: fauvista.

Temàtica de L'Habitació Vermella

Tipus de tema: escena costumista o de gènere.
Font literària: no en té.
Tema i iconografia: el quadre mostra l’interior d’una casa on una dona, situada a la dreta de la composició, està ordenant una taula plena de gerros i fruites. A l’esquerra hi ha una cadira i una finestra oberta a través de la qual es veu el paisatge, un prat amb arbres i una casa al fons.

Descripció tècnica de l'obra

Elements de suport: tela o llenç.
Elements tècnics: oli (tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l’oli de nou o de llinosa. Aquesta tècnica permet gran varietat d’efectes pictòrics i rectificacions).

Anàlisi formal i compositiva

Malgrat el protagonisme del color i de la pinzellada àmplia que empra Matisse, el dibuix té força importància: es basa en una línia corba, sinuosa i gruixuda, que pot arribar a descompondre la forma en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dona dinamisme a l’obra. Els contorns dels arbres i el de la dona són simplificats perquè estiguin més d'acord amb les flors dibuixades en el paper de la paret i a les estovalles. No hi ha perspectiva: la continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles s'uneix en un tot únic que subratlla el caràcter bidimensional de la tela. Així queda anul·lada la noció d’espai perquè no s'han utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional; la finestra, a través de la qual veiem un jardí amb plantes i flors, no és una excusa per donar una sensació il·lusòria de profunditat sinó un motiu per reflectir l'arabesc de la decoració interior. La composició és unitària i tancada: l’obra ofereix un aspecte proper al decorativisme dels tapissos orientals, i s'allunya de les composicions convencionals; per a Matisse, un quadre és una qüestió d’ordre i unitat; tot hi juga un paper: els objectes, els personatges i les superfícies buides; la composició, doncs, no és més que l'art de disposar de forma ordenada els objectes. En ser una obra d'interior no hi ha línia de l'horitzó. La geometria es fonamenta en un gran rectangle que engloba tota l’habitació, predomina, per tant, l’horitzontalitat tret de la vertical de la cadira repenjada en la finestra. El tret més remarcable de l’obra (i de la composició) és el color: un cromatisme intens que dona preponderància al color vermell, present en diferents tonalitats en tots els elements que componen l’interior de l’habitació, en especial, a les tovalles i la paret del fons; juntament amb ell, també destaca el color blau dels dibuixos decoratius del mur i les tovalles, la roba de la dona i el cel de l'exterior; l’elecció d’aquests dos colors no és aleatòria, sinó que respon al coneixement de la teoria del color per part de l'artista, segons la qual les tonalitats complementàries, com és el cas del vermell i el blau, permeten ressaltar molt més l'efecte del contrast. El color, sotmès a la llum durant l’impressionisme, ara s'allibera; no hi ha cap font de llum natural ni artificial, és el mateix color el que dona lluminositat, i ja no hi ha rastre d'ombres.