Habilitats Socials i Intel·ligència Emocional: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 22,57 KB
Habilitats Socials: Fonaments i Impacte
Les habilitats socials són el conjunt d’hàbits (conductes, pensaments, emocions) de què disposem per a relacionar-nos amb els altres. Són presents en tots els moments de la vida i es poden millorar mitjançant la seva pràctica.
Context interpersonal: Les habilitats socials es desenvolupen en situacions on interaccionen diferents persones.
Respecte als drets dels altres: Expressar de manera adequada els propis punts de vista.
Resolució de problemes: Resol o minimitza els problemes.
Subjectes de millora: Infants i educadors.
Conseqüències de la Manca d'Habilitats Socials
Baixa autoestima
Menys satisfacció personal
Menys habilitat per afrontar reptes
Menys pràctica en la interacció social
Objectius de les Habilitats Socials
Afectiu: Obtenció de gratificacions i facilitació del manteniment de relacions socials satisfactòries.
Instrumental: Faciliten l'èxit en les tasques en diversos àmbits (laboral, social, afectiu).
Tipus d'Habilitats Socials: Interpersonals
Empatia
Assertivitat
Canalització de rols
Comunicació
Contribució a crear un clima social positiu
Tipus d'Habilitats Socials: Intrapersonals
Autocontrol
Autoestima
Distorsions cognitives
Resiliència
Superació
1. Autocontrol: Gestió Emocional
L'autocontrol és la capacitat de regular les pròpies emocions, pensaments i conductes, especialment les de caràcter negatiu.
Es pot entendre com un pilotatge emocional que ens permet dominar les nostres emocions i pensaments, evitant que aquestes ens governin a nosaltres.
Engloba una sèrie de competències clau, com ara:
Reconeixement de les pròpies emocions i dels pensaments que les provoquen.
Anticipar conseqüències i actuar en funció d'aquestes.
Controlar els impulsos.
Produir pensaments i conductes alternatives a la impulsivitat.
Suportar la demora de les satisfaccions quan d'aquesta demora se'n derivin conseqüències positives.
Dèficit d'Autocontrol
Un autocontrol deficient es caracteritza per:
Sofriment innecessari.
Comportaments contraris als propis interessos.
Dificultat en la realització de conductes favorables per als objectius propis.
Característiques associades: baixa tolerància a la frustració, irritabilitat, ansietat, precipitació o l'ús abusiu de la crítica cap als altres o cap a un mateix.
És important destacar que l'autocontrol no suposa reprimir les emocions, sinó canalitzar els estats emocionals inconvenients.
Estratègies per Treballar l'Autocontrol
"No sé què faré, però ho faré de manera tranquil·la": Consisteix a adoptar aquest principi d'actuació i automatitzar-lo en el pensament davant de qualsevol situació.
Desvestir emocionalment els problemes: Consisteix a desconnectar emocionalment de la situació.
El reconeixement de les pròpies emocions: Reconèixer les pròpies emocions ajuda al control d'aquestes.
Llistat d'emocions: Comparar l'emoció en una situació real amb una situació alternativa.
Generar alternatives a conductes automatitzades amb respostes compulsives: Convé entrenar l'habilitat de sospesar i crear dues alternatives.
Escollir una reacció: Pensar en la situació en el futur i planificar com s'actuaria.
Treballar la qualitat de fer plans i complir-los: Evitar el contagi negatiu.
Evitar el contagi emocional: Per aconseguir un millor autocontrol.
Emprar cites, pensaments i frases com a mantres.
Passos per a la Gestió Emocional
Descriure: El més objectivament possible la situació problemàtica mitjançant una frase descriptiva i precisa (evitant judicis).
Identificar: Els pensaments que acompanyen la conducta (suposicions, sarcasme, acusacions, etc.).
Analitzar novament: La situació objectiva de les emocions negatives.
Cercar una resposta relaxada i reflexiva: Deixar enrere les emocions negatives.
2. Autoestima: Valoració Personal
L'autoestima és el conjunt de judicis de valor sobre un mateix. La percepció d'un mateix es coneix com a autoconcepte.
La valoració de l'autoconcepte és el que conforma l'autoestima.
Relació entre Autoestima i Habilitats Socials
L'autoestima i el benestar emocional estan directament relacionats.
L'habilitat de regular emocions condueix a un estat d'ànim positiu i a una elevada autoestima.
Hi ha una interdependència entre la millora de l'autoestima i el desenvolupament d'habilitats socials i conductes assertives.
Una persona amb baixa autoestima sol ser poc assertiva i poc respectuosa amb els altres.
Millorar l'autoestima és imprescindible per avançar en la competència social.
Una autoestima adequada augmenta el nivell de seguretat personal.
Una autoestima baixa és un factor negatiu en la relació interpersonal i un obstacle per al desenvolupament de la competència social.
Formació de l'Autoestima
Es forma a partir d'experiències, pensaments i emocions passades, a més de la retroalimentació rebuda de la família, amics, companys, etc.
Té una gran influència en l'estabilitat emocional i el benestar personal.
Està lligada a dues necessitats bàsiques:
Valer per alguna cosa (tenir èxit).
Valer per algú (reconeixement de l'èxit).
Aspectes Clau de l'Autoestima
Caràcter dinàmic: Està en constant evolució.
Factor de creixement o de risc: Pot ser un factor de creixement personal o de risc.
Resultat de la relació: Fruit de la relació entre les aspiracions personals i la vivència subjectiva de l'èxit.
Caràcter subjectiu: No necessàriament ajustat a la realitat.
Filtre de la realitat: Ajuda a regular la conducta i a interpretar les situacions.
Estratègies per Desenvolupar l'Autoestima
L'autoestima és un hàbit que es pot adquirir i millorar practicant-lo dia a dia.
Evitar l'autocrítica autodestructiva, que distorsiona la realitat. Cal reconèixer els punts forts.
Fomentar més pensaments positius i menys negatius.
Centrar-se en els aspectes positius de la vida i gestionar els negatius.
Acceptar crítiques constructives i errors sense que se'n ressenti l'autoestima.
Acceptar els errors: el perfeccionisme no existeix i no totes les coses es poden fer bé sempre.
Ampliar el cercle de relacions: estar tancat a un grup reduït pot contribuir a una baixa autoestima.
Aprendre a apreciar el que es té.
No culpabilitzar-se excessivament: identificar debilitats i corregir-les.
Envoltar-se de bona gent.
Creure en les pròpies possibilitats i desafiar les limitacions.
Marcar-se objectius propis sense comparar-se amb ningú.
Indicadors d'Autoestima
Baixa Autoestima | Alta Autoestima |
---|---|
Negativisme generalitzat | Disposició cap a les tasques |
Agressivitat o passivitat | Assertivitat |
Laments, patiment | Autoacceptació, fruïció |
Pessimisme i hostilitat latent | Optimisme |
Claus per Potenciar l'Autoestima
Educar les persones destacant les qualitats que les fan úniques.
Respectar-les perquè es respectin a si mateixes.
Tractar-les com algú especial.
Descobrir què és el que saben fer.
Permetre que s'expressin a la seva manera.
Potenciar la creativitat.
Gaudir de la singularitat.
3. Distorsions Cognitives: Reconeixement i Gestió
Què són les Distorsions Cognitives?
Esquemes equivocats en la interpretació dels fets.
Donen lloc a una visió negativa de la realitat.
Influeixen en les emocions i el comportament de la persona.
Són conviccions molt arrelades que es presenten de forma automàtica, sent difícils de detectar.
Porten la persona a una percepció inadequada de tot.
Els tipus més comuns són els següents:
Inferència arbitrària: Extreure conclusions sense evidència suficient.
Exemple: "Com que em dirà que no, no li proposo sortir."
Abstracció selectiva: Centrar-se només en la part negativa d'una situació.
Exemple: "L'examen m'ha anat fatal, m'he equivocat en 1 de les 10 preguntes."
Generalització excessiva: Treure conclusions generals a partir d'un fet aïllat.
Exemple: "No he estat capaç de saludar la Maria. Mai seré capaç de parlar amb ningú."
Personalització: Atribuir-se les culpes d'algun fet extern sense dades suficients.
Exemple: "La Sara està molt seriosa, segur que està enfadada amb mi."
Pensament del tot o res: Veure les coses en extrems, sense intermedis (bo/dolent, blanc/negre...).
Exemple: "M'he equivocat en això, sóc un desastre."
Interpretació del pensament o endevinació: Interpretar les intencions dels altres sense cap evidència.
Exemple: "Dues persones estan parlant entre elles i la tercera es pensa que parlen malament d'ella."
Maximització o minimització: Augmentar o disminuir el grau d'importància d'una conducta o esdeveniment.
Exemple: "M'ha caigut el got d'aigua, veus com tot ho faig malament?"
Reestructuració Cognitiva: Com Modificar-les
La reestructuració cognitiva consisteix a identificar les distorsions del pensament i modificar-les o substituir-les per pensaments més positius i realistes.
Identificar la distorsió cognitiva.
Analitzar els pensaments per detectar aspectes negatius.
Generar pensaments positius alternatius.
Comparar i modificar els esquemes de pensament.
Distorsió Cognitiva → Reestructuració Cognitiva → Pensaments Ajustats
4. La Resiliència: Superació de l'Adversitat
Concepte de Resiliència
Capacitat dels cossos de recuperar la seva forma original després d'una deformació.
En l'àmbit de l'educació i la psicologia, és la capacitat de superació de les adversitats.
Sobreposar-se als efectes negatius de l'adversitat, convertint-los en creixement personal.
Formes d'Afrontar els Contratemps
L'abatiment (enfonsar-se): Resposta poc adaptativa i disfuncional que afecta negativament l'autoestima.
Resiliència (créixer-se): Resposta adaptativa i funcional que enforteix l'autoestima.
"Los Patitos Feos" de Boris Cyrulnik
Planteja la tesi del desenvolupament de la resiliència a través de:
Establir un vincle afectiu en els primers anys de vida (0-2 anys).
Transformar la situació traumàtica mitjançant creacions artístiques (pintura, escriptura...).
Utilitzar el sentit de l'humor per afrontar les situacions de conflicte.
Realitzar alguna cosa beneficiosa pels altres.
És important considerar que no totes les dificultats s'han d'afrontar de la mateixa manera:
Si són superables: cal resoldre el problema.
Si són insuperables: cal preocupar-se perquè no ens afectin.
Estratègies per Treballar la Resiliència
Exposició gradual: Afrontar diferents problemes t'ajudarà a saber-los gestionar.
Despreocupar-se, estar per sobre de les coses: Treure importància als problemes que no depenen de nosaltres.
Esperar a relaxar-se: La tensió no dura tota la vida; el temps posa les coses al seu lloc.
Visualització d'èxits futurs: Pensar en futurs èxits per mantenir la motivació.
Ocupar-se'n, millor que preocupar-se: Posar recursos que trenquin la cadena negativa.
Davant de cada fracàs, un pla: Després de cada problema, hem de tenir un pla de superació.
Estar per damunt de les coses: Fer que els problemes ens afectin el menys possible.
Afrontar els problemes en companyia: Tenir el recolzament incondicional d'almenys una persona significativa.
5. La Intel·ligència Emocional
Què és la Intel·ligència Emocional?
Segons Goleman, la intel·ligència emocional és una forma d'interactuar amb el nostre entorn que té en compte els sentiments i que comprèn la competència personal i la social.
Competència Personal
Consciència de les pròpies emocions.
Autocontrol emocional.
Capacitat de motivar-se a un mateix.
Competència Social
Empatia o reconeixement de les emocions alienes.
Control de les relacions.
La condició necessària per al domini de les relacions socials és la combinació d'empatia i autocontrol.
Educació Emocional
L'educació emocional és la formació de la personalitat des del coneixement, la valoració i el control d'emocions i sentiments propis i dels altres.
Per educar les emocions dels infants, abans haurem d'educar les nostres per mostrar una actitud estable i sana.
Les habilitats socials són un component social clau de la intel·ligència emocional.
Una emoció és un impuls involuntari.
Components de l'Emoció
Fisiològic corporal: Reaccions físiques com plorar.
Avaluatiu cognitiu: Interpretació mental, per exemple, sentir-se trist.
Conducta social: Comportament observable, la seva acceptació depèn de la cultura.
Diferència entre Emoció i Sentiment
Emoció: Reacció intensa i de curta durada (ex: por, alegria).
Sentiment: Estat emocional més durador i elaborat (ex: angoixa, felicitat).
6. Escolta Activa i Comunicació Efectiva
Habilitats Comunicatives Essencials
Comunicació clara, directa i oportuna:
La comunicació clara i directa permet transmetre l'objectiu del missatge sense crear dubtes.
En comunicar un aspecte negatiu, cal utilitzar un missatge que obri la receptivitat de l'interlocutor, sense interrupcions.
Facilitadors de la Comunicació
Donar informació positiva.
Practicar l'escolta activa.
Donar missatges no contradictoris.
Ser empàtic/a.
Saber acceptar una crítica.
Demanar l'opinió.
Crear un clima òptim per a la comunicació.
Expressar sentiments i recompensar.
Utilitzar el mateix codi.
Triar el lloc i moment adequats.
Obstaculitzadors de la Comunicació
Llocs i moments no apropiats.
Retrets, acusacions, amenaces o exigències.
Missatges incoherents.
Fer judicis de valor.
Estats emocionals alterats.
No escoltar.
Donar consells no sol·licitats.
Generalitzar excessivament.
Tenir objectius contradictoris.
Justificar-se contínuament.
Frases com "hauries de..." o "ja t'ho havia dit".
L'ús excessiu de les 5 paraules clau: "el millor", "el pitjor", "mai", "sempre" i "però".
Què és l'Escolta Activa?
L'escolta activa significa escoltar i entendre la comunicació de manera profunda.
S'ha de diferenciar entre escoltar i sentir:
Sentir: Percebre vibracions del so.
Escoltar: És entendre el missatge i el seu significat.
L'escolta activa fa referència a l'habilitat d'escoltar no només el contingut verbal, sinó també el que s'està expressant de manera no verbal.
Barreres de l'Escolta Activa
Les barreres dificulten la comunicació efectiva i creen malentesos. Les barreres més comunes són:
Percepcions diferents.
Diferències culturals.
Llegir el pensament de l'altra persona.
Comparar-se amb l'emissor.
Filtrar (el receptor escolta només el que li interessa).
Jutjar o etiquetar.
Discutir (portar la contrària sense acabar d'escoltar).
Aconsellar sense que s'hagi sol·licitat.
Somiar despert o distreure's.
Assajar (abans que l'emissor acabi, el receptor ja està buscant una resposta).
Pautes per Millorar l'Escolta Activa
Conèixer els obstacles que poden interferir en l'escolta activa ajuda a millorar-la. Per evitar-los, podem seguir aquestes pautes:
Crear un clima òptim per a la comunicació.
Escoltar amb empatia.
Verificar el missatge i aclarir la informació.
Desactivar els nostres filtres de recepció.
7. Comunicació No Verbal: El Llenguatge del Cos
Concepte de Comunicació No Verbal
La comunicació no verbal és el conjunt de mecanismes no verbals que s'utilitzen paral·lelament o abans d'iniciar la comunicació verbal.
Està relacionada amb la manera com es diuen les coses i està fortament lligada amb els sentiments.
És un procés global.
És una part inconscient que forma part del missatge.
Un missatge es compon aproximadament de: 7% paraules + 38% vocal + 55% no verbal.
Altera el missatge quan és incoherent amb la comunicació verbal.
És un conjunt d'elements que faciliten i ajuden a augmentar la comprensió.
Principals Sistemes de Comunicació No Verbal
1. El Parallenguatge
El parallenguatge inclou els elements paralingüístics o vocals dels components verbals.
El so és un mitjà primordial de comunicació.
Han d'anar dins d'un context perquè tinguin significat i sentit.
Ens ajuda a saber quin és l'estat d'ànim dels altres i la seva actitud.
Les caracteritzacions vocals (badall, riure...) són aspectes no lingüístics.
Elements Paralingüístics Clau
To: Ressonància de la veu, amb molta influència sobre les impressions.
Volum: Fa referència a la intensitat del to.
Velocitat: Molt important en la comunicació.
Claredat: Evita que el missatge s'interpreti de manera equivocada.
Pauses/Silencis: Ens donen informació addicional.
2. La Proxèmica
La proxèmica és l'estudi de la percepció i l'ús que fem de l'espai personal i social quan ens comuniquem.
Es refereix a la zona en la qual cada persona se sent còmoda i segura.
La distància interpersonal és molt important en la comunicació.
Aquesta distància varia segons les diferents cultures, el sexe, l'edat i les característiques físiques.
Segons Edward T. Hall, hi ha 4 zones on les persones actuen en el procés de comunicació:
Zona íntima: Per a vincles afectius molt estrets (15 - 45 cm).
Zona personal: Per a persones molt conegudes i amb confiança (46 cm - 1,25 m).
Zona social: Per a persones que coneixem poc (1,25 - 3,6 m).
Zona pública: Per a desconeguts, gairebé sense contacte sensorial (+ de 3,6 m).
Efectes Proxèmics
Aglomeració: Percepció de la manca d'espai personal.
Aïllament: Percepció d'una manca de contacte interpersonal.
Activitat: Es dona en un espai comú quan s'ha de treballar amb altres persones en col·laboració o competició.
3. La Cinèsica
La cinèsica és l'estudi del llenguatge corporal basat en patrons de comunicació no verbal.
Inclou les disposicions espacials en els grups.
El llenguatge del cos pot contradir les paraules.
El llenguatge corporal inclou qualsevol moviment conscient o inconscient.
El contacte visual regula la conversa i mostra senyals de qui domina o pot delatar algú.
El somriure és un comportament important.
Els gestos mostren allò que està passant a l'interior.
La cinèsica es manifesta principalment a través de: 1. La Cara → 2. Els Gestos → 3. La Postura Corporal