Habilitats Socials: Empatia, Escolta Activa i Assertivitat

Habilitats socials

La conducta socialment hàbil és aquell conjunt de conductes emeses per un individu en un context interpersonal que expressa els sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets d'aquest individu d'una forma adequada a la situació.

Vivim en societat i, per tant, necessitem aquestes habilitats socials per poder relacionar-nos amb els altres de forma adequada i satisfactòria. Les necessitarem en multitud d'ocasions:

• Per fer amics.
• Per presentar-nos.
• Per demanar.
• Per expressar els nostres desitjos.
• Per dir "no".
• Per donar informació.

Treballarem aquelles que afavoreixen una comunicació efectiva amb els altres:

• L'empatia.
• L'escolta activa.
• L'assertivitat.

L'empatia

L'empatia és escoltar activament les emocions i sentiments dels altres.

Es tracta de posar-nos a la pell de l'altre. Ser capaç de mostrar que ens fem càrrec de l'impacte que produeix en l'altre un problema.

Posar-nos a la pell de l'altre no vol dir fer-nos col·legues; és, senzillament, reconèixer els sentiments dels nostres interlocutors.

Quan escoltem activament les emocions i sentiments dels altres:

• Ens convertim en persones significatives i dignes de confiança.
• Ajudem que els altres es mantinguin oberts a solucions alternatives als problemes.
• Si estem predisposats a escoltar els altres, aquests també ho estaran amb nosaltres.
• Reduïm l'hostilitat del nostre interlocutor i creem un clima més favorable cap a la comunicació i la solució de problemes.
• Ajudem els altres a trobar-se millor.

L'escolta activa

Saber escoltar no és fàcil.

Gran part de la manca de comunicació de la qual ens queixem avui dia es deu a no saber escoltar els altres.

Estem més pendents d'allò que volem dir que no pas de pensar en comú, de compartir amb els altres.

L'escolta activa consisteix a animar el nostre interlocutor perquè s'expressi amb confiança, sense jutjar-lo ni confrontar els seus arguments, només mirant de comprendre'l.

I per comprendre'l hem de ser capaços de concentrar-nos en allò que ens està dient, en els seus pensaments i sentiments, parant atenció als elements verbals (les paraules) i no verbals (com el to de veu, les expressions facials i el llenguatge corporal).

1. Obstacles que dificulten la nostra escolta

• Comparar: ens comparem amb el nostre interlocutor.
• Llegir el pensament.
• Assajar: abans que l'altre acabi de parlar ja estem pensant en el que li direm quan acabi.
• Filtrar: el receptor selecciona informació.
• Jutjar: etiquetem prèviament la persona que parla.
• Voler tenir sempre la raó: som incapaços d'escoltar altres punts de vista diferents.
• Canviar de conversa: utilitzem aquest mecanisme quan la conversa amb l'altre ens resulta incòmoda, ens avorreix o ens molesta.

2. Consells per a l'escolta activa

• Mostrar empatia.
• Tenir sentit del temps: intentar saber quan hem d'intervenir i quan hem d'escoltar.
• Parafrasejar: l'objectiu és mostrar interès, fer que qui parla escolti les seves pròpies paraules.
• Clarificar: precisar idees i sentiments per ampliar la informació i situar-se millor.
• Resumir i reformular.

L'assertivitat

Els diferents estils amb els quals ens podem comunicar i relacionar són l'agressiu, l'inhibit i l'assertiu.

1. L'estil agressiu

• La persona que utilitza aquest estil no respecta els sentiments i opinions dels altres.
• Sol ser acusadora i intimidadora amb les seves expressions, intentant que la persona se senti culpable.
• Ataca la persona i no el fet concret de què es tracti.
• Considera que l'única opinió vàlida és la seva.
• L'agressivitat pot ser directa o camuflada a través de múltiples manipulacions, interrompent l'altre, divagant, humiliant de forma soterrada, fins i tot, a través de falsos afalacs.

2. L'estil inhibit o passiu

També s'anomena submís. La persona que utilitza aquest comportament comunicatiu amb els altres no expressa els seus veritables sentiments i opinions. Accepta ràpidament els criteris, arguments i decisions dels altres, per temor a un enfrontament, bé per no voler-los fer mal, o bé per considerar que d'alguna forma els altres són més importants.

3. L'estil assertiu

Ser assertiu és ser capaç d'expressar-se amb seguretat, sense haver de recórrer a subterfugis, comportaments passius, agressius o manipuladors.

Ser assertiu significa ser honest i congruent amb un mateix i amb els altres.

L'assertivitat és una conducta, no una característica de la persona, i per tant es pot aprendre i millorar.

Un dels objectius de l'assertivitat és millorar la comunicació entre les persones i obrir camins a pactes i compromisos quan els interessos de la gent són oposats.

També cal considerar el risc que s'utilitzi l'assertivitat per manipular els altres, però cal recordar que un dels seus principis és el respecte, evitant conductes manipuladores, de les quals són víctimes les persones no assertives.

3.1. Estratègies per millorar l'assertivitat

• Autoestima: no tenir una baixa autoestima.
• No enfadar-se i ser educat: abans d'enfadar-nos, escoltar, reflexionar i tenir en compte els punts de vista dels altres.
• Disculpar-nos quan sigui necessari.
• No arraconar els altres: assegurar la cooperació i el bon enteniment.
• Mai hem d'arribar a amenaçar els altres.
• Acceptar les crítiques i saber perdre.