Habilitats socials: definició, components i tècniques

1. Què són les habilitats socials?

Són les destreses que utilitzem per relacionar-nos de manera adequada amb les altres persones. Inclouen com pensem, com sentim i com actuem en situacions socials.

2. Components de les habilitats socials

Cognitius

Relacionats amb el pensament: interpretar informació, comprendre situacions i buscar solucions.

Emocionals

Reconèixer i gestionar les emocions pròpies i alienes.

c) Conductuals

Són les accions que fem: saludar, demanar perdó, cooperar…

d) Personalitat

Trets que caracteritzen cada persona (més tímid, extravertit, flexible…).

El que pensem influeix en el que sentim → això determina com actuem → i les accions acaben formant la nostra personalitat.

3. Components cognitius

Teoria de l'aprenentatge social (Walter Mischel)

El comportament depèn de la situació i de com la interpretem, no només d'una personalitat fixa.

Els 5 tipus de pensament social (Spivack & Shure)

1. Causal → identificar la causa d'un problema.
2. Alternatiu → generar diferents solucions.
3. Conseqüencial → anticipar les conseqüències de cada opció.
4. Perspectiva → posar-se en el lloc de l'altra persona.
5. Mitjans-fi → tenir objectius i passos clars per aconseguir-los.

4. Distorsions cognitives

Errors de pensament que deformen la realitat i afecten el comportament.

Tipus principals:

• Inferència arbitrària — conclusió sense proves.
• Abstracció selectiva — centrar-se només en el negatiu.
• Interpretació del pensament — creure que sabem què pensen els altres.
• Sobregeneralització — generalitzar a partir d'un fet puntual.
• Personalització — sentir-se culpable de tot.
• Tot o res — pensament extrem.
• Desqualificació del positiu — minimitzar el que fem bé.

5. Components emocionals

Emocions

Reaccions psicofisiològiques involuntàries.

- Bàsiques: alegria, tristesa, ira, por, sorpresa, aversió.
- Complexes: orgull, vergonya, culpa, enveja…

Control emocional

No podem controlar l'emoció, però sí com la manifestem.

Intel·ligència emocional

Capacitat de reconèixer i gestionar emocions pròpies (intrapersonal) i alienes (interpersonal).

6. Components conductuals i personalitat

Conducta

Respostes en situacions concretes. Tipus:

• Assertiva
• Passiva
• Agressiva

Autoconcepte i autoestima

- Autoconcepte: com ens percebem.
- Autoestima: valoració que fem d'aquesta percepció.

7. Com millorar les habilitats socials

• Millorar la comunicació (escolta activa, evitar barreres).
• Practicar l'assertivitat (disc ratllat, banc de boira, alternatives…).
• Educació emocional (gestionar i expressar emocions).
• Reestructuració cognitiva (canviar pensaments negatius).
• Enfortir l'autoestima (reconeixement, autocura, límits, acceptació).

8. Barreres de comunicació

Físiques: soroll, llum, distància.
Semàntiques: malentesos per llenguatge o significat.
Psicològiques: prejudicis, emocions, manca d'interès.
Fisiològiques: cansament, problemes auditius, dolor…

9. Tècniques per millorar l'assertivitat

• Disc ratllat → repetir el missatge amb calma.
• Banc de boira → acceptar parcialment sense cedir.
• Expressar sentiments amb frases en primera persona («jo»).
• Oferir alternatives.

10. Educació emocional a l'escola infantil

• Reconeixement d'emocions.
• Expressió adequada.
• Empatia.
• Resolució de conflictes.

Tot mitjançant jocs, contes, rutines i interaccions guiades.

11. Reestructuració cognitiva

• Identificar pensaments negatius.
• Avaluar si són reals o distorsionats.
• Modificar-los per opcions més realistes i positives.

12. Enfortir l'autoestima

• Reconèixer punts forts.
• Autocura física i emocional.
• Posar límits.
• Acceptar la imperfecció i tenir autocompassió.

13. Mecanismes de defensa

Adaptatius (positius)

• Sublimació → convertir emocions en accions útils.
• Anticipació → preparar-se emocionalment.
• Humor → alleujar la tensió.
• Altruisme → ajudar els altres.
• Afiliació → buscar suport.

Immadurs o neuròtics

• Negació → no acceptar la realitat.
• Repressió → amagar sentiments.
• Regressió → tornar a conductes infantils.
• Racionalització → justificar amb excuses.
• Formació reactiva → actuar al contrari del que es desitja.
• Desplaçament → dirigir la ràbia cap a algú més segur.

Distorsió de la realitat

• Projecció → atribuir als altres el que sentim nosaltres.
• Intel·lectualització → distanciar-se de l'emoció centrant-se en detalls lògics.