Habilitats Socials: Components, Emocions i Mecanismes de Defensa

Habilitats Socials (HS)

Conjunt de conductes en un context interpersonal que expressen sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets de manera adequada, respectant els altres i resolent problemes.

Classificació de les HS

HS Bàsiques

• Escoltar l'altre
• Iniciar i mantenir una conversa
• Formular preguntes
• Presentar-se
• Donar les gràcies

HS Avançades

• Demanar ajuda
• Participar
• Donar i seguir instruccions
• Disculpar-se

HS Relacionades amb els Sentiments

• Conèixer els propis sentiments i emocions
• Expressar-los
• Comprendre els dels altres
• Resoldre situacions de por
• Expressar afecte
• Saber reaccionar davant l'enuig

HS Alternatives a l'Agressió

• Demanar permís
• Compartir coses, sensacions i sentiments
• Ajudar els altres
• Recórrer a l'autocontrol
• Defensar els propis drets
• Respondre a les bromes
• No entrar en baralles

HS per Fer Front a l'Estrès

• Formular i respondre a una queixa
• Resoldre la vergonya
• Defensar un amic
• Respondre al fracàs, a la persuasió, a una acusació
• Fer front a les pressions de grup

HS de Planificació

• Prendre decisions
• Establir un objectiu
• Determinar les pròpies habilitats
• Resoldre els problemes per la seva importància
• Concentrar-se en una tasca

Components de les HS

Components Conductuals o Motors

Referent al que dic i faig, relacionat amb els elements de la comunicació (verbals, no verbals).

Components Afectiu-Emocionals

Referent al que sento. Les emocions són estats afectius o reaccions subjectives a l'ambient, amb canvis fisiològics i endocrins, d'origen innat, influïdes per l'experiència i amb funció adaptativa. Els sentiments són estats afectius més estables i duradors.

Components Cognitius

Referent al que sento, al que em dic i al que imagino, relacionat amb coneixements, creences i percepció social.

Distorsions Cognitives

Interpretacions inadequades d'una situació o esdeveniment.

• Inferència arbitrària: Conclusions sense base.
• Abstracció selectiva: Seleccionar només la part negativa.
• Interpretació del pensament: Interpretar intencions sense base.
• Sobregeneralització: Conclusions generals a partir d'un fet aïllat.
• Personalització: Atribuir-se la culpa.
• Pensament del tot o res: Considerar un fracàs si no s'aconsegueix tot.
• Desqualificació del que és positiu: Interpretar negativament el positiu.
• Error fonamental d'atribució: Atribuir causes externes o internes incorrectes.

Autoconcepte i Autoestima

Autoconcepte: Percepcions de nosaltres mateixos. Autoestima: Avaluació del concepte de nosaltres mateixos.

Millorar l'Autoestima

• Facilitar l'autoconeixement
• Controlar l'autoexigència
• No creure que els altres són millors
• Aprendre dels errors
• Entendre els conflictes com a creixement personal
• Entendre que els problemes tenen múltiples solucions
• Controlar els pensaments negatius
• Apreciar el que tenim

Mecanismes de Defensa de la Personalitat

Processos inconscients per protegir-nos de situacions amenaçants.

Mecanismes d'Adaptació

• Afiliació: Buscar suport en els altres.
• Altruisme: Satisfer les necessitats dels altres.
• Anticipació: Buscar solucions alternatives.
• Sublimació: Canalitzar impulsos cap a comportaments acceptables.
• Sentit de l'humor: Remarcar aspectes divertits.

Mecanismes d'Evitació o Negació

• Negació: No reconèixer aspectes dolorosos.
• Projecció: Atribuir als altres pensaments propis.
• Racionalització: Buscar explicacions incorrectes.
• Desplaçament: Transferir càrrega afectiva a un substitut.
• Regressió: Retrocedir a etapes més satisfactòries.
• Aïllament: Separar records i sentiments.
• Repressió: Esborrar pensaments dolorosos.
• Formació reactiva: Substituir pensaments inacceptables per oposats.

Distorsió de la Imatge

• Devaluació: Atribuir qualitats negatives als altres.
• Idealització: Atribuir qualitats positives als altres.
• Omnipotència: Actuar com a superior.
• Identificació projectiva: Interpretar impulsos com a reaccions justificables.