Habilitats Socials: Components, Conducta i Comunicació

Què són les habilitats socials?

Les habilitats socials són el conjunt de destreses i aptituds de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

Explica en què consisteix el cercle pensament-emoció-acció.

La percepció ve condicionada pels pensaments, que donen lloc a emocions que generaran una acció. Aquesta generarà novament pensaments, retroalimentant el cicle.

Quins són els components que formen les Habilitats Socials? Què defineixen aquests 3 components?

Components conductuals o d'acció. Components emocionals. Components cognitius o de pensament. Aquests 3 components defineixen la personalitat.

Què és la conducta? Quins factors la influencien?

La conducta és la forma particular que una persona té de comportar-se, actuar o respondre davant d'una situació determinada.

La conducta és producte de la interacció de:

• Factors interns, com la personalitat, la intel·ligència o les creences.
• Factors externs o contextuals, com ara el moment en què es troba l'individu, les persones que presencien la conducta, etc.

Què és una emoció? Quins estímuls les desencadenen? Com es classifiquen les emocions?

Una emoció és una reacció psicofisiològica involuntària davant d'uns estímuls reals o imaginaris que desencadenen conductes de reacció automàtica.

Els estímuls que desencadenen les emocions poden ser:

• Estímuls externs. Provenen de l'ambient.
• Estímuls interns. Es produeixen quan imaginem alguna situació agradable o desagradable.

Què són la capacitat i les habilitats cognitives?

La capacitat cognitiva: Facultat per aprendre i desenvolupar certes habilitats socials. Les habilitats cognitives: Processos mentals necessaris per comprendre, analitzar, elaborar i processar informacions.

Què és la personalitat? De què és producte? Què són l'autoconcepte i l'autoestima?

La personalitat és un conjunt de trets psicològics, emocionals i conductuals que defineixen globalment una persona i que es mantenen més o menys estables al llarg de la vida.

La personalitat és producte de: L'herència. Els trets biològics estan definits al codi genètic. El medi ambient o conjunt d'influències del medi.

L'autoconcepte és la percepció que la persona té de si mateixa. L'autoestima és la valoració que aquesta fa d'aquest autoconcepte.

Quins dos conceptes hem de tenir en compte en referència a les Habilitats Socials?

Factors innats: major o menor facilitat per adquirir-les. Procés educatiu i de socialització: per adquirir-les amb més o menys seguretat.

Què és la comunicació? Quins tipus hi ha?

La comunicació és l'acte de posar en comú o compartir amb una o diverses persones qualsevol tipus d'informació (missatges, idees, sentiments, etc.).

2 tipus de comunicació:

• Comunicació verbal. Missatges emesos a través de paraules i frases.
• Comunicació no verbal. Accions executades de manera conscient o inconscient.

Quines dificultats podem trobar en la comunicació verbal?

Pèrdua d'informació en el procés de codificació-descodificació. Barreres a la comunicació verbal.

Explica La pèrdua d'informació en el procés codificació-descodificació.

Fase de codificació. La persona emissora converteix allò que pensa en un missatge, que emet. Descodificació i interpretació per part de la persona receptora a partir del seu mapa mental, les seves habilitats cognitives i lingüístiques i el seu estat emocional.

Què són les barreres de comunicació verbal? Quines hi ha? Explica-les

Les barreres a la comunicació verbal són diferents elements que dificulten, limiten o obstrueixen la comunicació, o eviten que sigui eficient.

Barreres psicològiques: Relacionades amb la situació psicoemocional entre la part emissora o receptora, de la pròpia persona cap a ella mateixa o degut a estereotips concrets.

Barreres fisiològiques: Derivades de l'estat de salut o condicions fisiològiques i físiques de la persona emissora i/o receptora. Per superar-la cal un tractament mèdic, terapèutic o logopèdic.

Barreres físiques: Soroll o interferències de l'ambient que poden minar l'interès de la persona receptora. Implica so desagradable, manca de visibilitat, mala olor, temperatura inadequada, etc.

Barreres socioculturals: Basats en diferències d'idioma, cultura, religió, creences, nivell econòmic, estatus social, etc.

Com poden ser els senyals del llenguatge no verbal?

Senyals involuntaris i, per tant, incontrolables. Senyals voluntaris i conscients. Són entrenables (el parallenguatge, la cinèsica, la proxèmica i l'aparença personal).

Què és el parallenguatge i quins són els seus components?

El parallenguatge és el conjunt de senyals vocals no verbals relacionats amb la parla sense tenir-ne en compte el contingut verbal.

Volum: El volum fa referència a la intensitat del so. To: El to és la qualitat vocal o ressonància de la veu. Fluïdesa/pertorbacions a la parla: La fluïdesa o pertorbacions a la parla es refereix a les vacil·lacions, falsos començaments i repeticions en les converses. Claredat: La claredat és la nitidesa amb què es transmet el missatge. Velocitat: La velocitat o el ritme reflecteix emocions i estats d'ànim de la persona emissora. Pauses: Les pauses són silencis al mig d'un discurs.

Què és la cinèsica?

La cinèsica és l'estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos.

Explica el que creguis més rellevant sobre els moviments del cap.

Els moviments del cap permeten una comunicació no verbal. Els gestos i moviments del cap poden expressar aprovació, desacord, confusió o altres emocions i actituds.

Explica el que creguis més rellevant sobre les expressions facials

Les expressions facials són rellevants alhora de la comunicació i la comprensió de les emocions. Amb les expressions facials podem mostrar una pila d'emocions. L'alegria, por, tristesa, ràbia, etc., es poden mostrar amb expressions facials molt fàcilment.

Explica el que creguis més rellevant sobre el somriure

El somriure pot crear benestar i amabilitat, també confiança als altres. Aquesta expressió pot crear un ambient agradable i fomentar relacions positives. També el somriure pot crear un estat de salut positiu.

Explica el que creguis més rellevant sobre la mirada

La mirada pot expressar una pila d'emocions. Una mirada pot indicar confiança, interès, mentre que una altra pot indicar timidesa, nerviosisme o falta de confiança. La mirada és una eina molt poderosa.

Explica el que creguis més rellevant sobre el moviment de les mans i els braços

Els moviments dels braços són una eina molt poderosa per expressar emocions, idees i intencions. Gestos com aplaudir, saludar amb la mà, etc. Alhora de parlar, sovint utilitzem moviments amb la mà per aclarir el que estem dient. També poden ser utilitzats per establir una connexió, com per exemple: Una abraçada, un xoc de mà, etc.

Explica el que creguis més rellevant sobre la posició de les cames

La manera en què algú posa les cames pot reflectir la seva actitud i emocions. Com per exemple: les cames creuades poden indicar una actitud defensiva o de bloqueig en canvi, les cames obertes poden mostrar una actitud més oberta i segura.

Explica el que creguis més rellevant sobre la postura

La postura d'una persona pot expressar moltes actituds i emocions. Una persona oberta pot indicar seguretat i confiança mentre que una postura encorbada pot reflectir inseguretat.

Què és la proxèmica? quantes zones té i quines són?

La proxèmica consisteix en l'estudi de l'ús i la percepció de l'espai social i personal en les relacions amb els altres. Cada persona té una zona on se sent segura i on la comunicació és més efectiva. Zona íntima, Zona personal, Zona social, Zona pública.

Què pots explicar sobre l'aparença personal?

L'aparença personal crea una primera impressió basada en prejudicis. Components de l'aparença personal: La higiene i cura del cos. Qui no té cura projecta una imatge negativa i fins i tot rebuig. El vestit i els complements. Ha d'estar d'acord amb la personalitat pròpia i el context.

Què és l'escolta activa? Quines barreres té? Explica-les

L'escolta activa és escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de la persona que parla.

Què poden fer perquè l'escolta activa funcioni eficaçment?

Mostrar empatia. Facilitarà que la persona interlocutora se senti escoltada i compresa. Tenir sentit del temps. Modular la pròpia participació, per donar temps que la resta de persones s'expressin. Parafrasejar. Verbalitzar amb les pròpies paraules allò que la persona que parla acaba de dir. Transmetre a l'orador la tranquil·litat de ser escoltat. Confirmar o aclarir. Realitzar preguntes convenients per ampliar la informació.

Quins tipus de conducta coneixes?

Conducta assertiva. Expressen amb seguretat i tenen una gran confiança en si mateixes, fan valer els seus arguments sense ferir sensibilitats. Conducta passiva. Persones insegures que cedeixen abans de res, no expressen obertament els seus sentiments i opinions per evitar disputes, la qual cosa suposa la transgressió dels seus propis drets. Conducta agressiva. Imposen les seves idees sense tenir en compte els dels altres. Solen expressar-se amb ofenses, insults, amenaces.

Quines conductes podem tenir per millorar l'assertivitat?

Tenir una bona autoestima. No enfadar-se, tenir educació. Guardar les disculpes per quan siguin necessàries. No arraconar els altres. Mai no s'ha d'arribar a les amenaces. Acceptar les crítiques i la derrota.

Quines tècniques podem utilitzar per millorar l'assertivitat?

Disc ratllat. Repetició d'una frase que expressi clarament allò que es desitja. Assertivitat positiva. Expressar afecte i estimació autèntica a altres persones de forma sincera i de cor. Assertivitat negativa. Consisteix a saber dir «no». Assertivitat empàtica. Un cop s'han reconegut la situació i els sentiments d'una altra persona, cal afirmar amb claredat els drets i expressar els sentiments encara que siguin negatius. Assertivitat progressiva. Tècnica assertiva empàtica, però amb més fermesa, cosa que no implica agressivitat. Confrontació assertiva. Necessària en cas de contradicció entre les paraules i els fets de l'altra persona.